..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Desembre 13th, 2011

Històries de la mili.

with 14 comments

Soc suficientment veterà (així queda més fi, oi?) com per, encara avui, ser un d’aquells que expliquen de tant en tant “històries de la mili”. I si, us ha tocat, sense sorteig ni res per l’estil, a veure que us sembla:

Aquell divendres de finals de 1989 vaig agafar l’Hispano Igualadina amb direcció cap a Barcelona, tenia a les meves mans una bossa carregada de roba i un paperet qúe em “convidava” amablement a agafar un tren amb direcció a Saragossa i presentar-me abans de les 10 de la nit a la “Académia General Militar“, AGM pels amics.

El nostre tren sortia ben d’hora, cap a les 10 del matí i tot i que soc més que puntual, vaig tenir feina per entrar a aquell atapaït tren i estar dret i ben apretadet per les quatre bandes. El viatge va durar unes sis hores, i sempre en aquella posició, tot mentre xerrant vaig descobrir que gairebé tothom anava a un cuartel anomenat “San Gregório”.

Tot i així vaig poder localitzar a un parell de nois que anàven cap a la AGM, un era de Cornellà i “thrasher”, ho sigui amant de la música més dura i a la vegada fan apassionat de “Mecano”, l’altre era d’un poblet del Bages anomenat Santa Maria d’Olò i ho sorpresa!, era pallasso. Aquell dia li vaig fer la pregunta que li he anat repetint durant més de 20 anys: però tu vius d’això?, la resposta sempre és la mateixa també: Si.

Doncs amb aquest parell de nous amics el tren va arribar amb tota parsimònia al seu destí, i alla hi havíen infinitat de furgonetes i busos militars esperant-nos, però era d’hora, molt d’hora i nosaltres vàrem decidir anar pel nostre compte cap a Saragossa i arribar ben tard al cuartel. Així va ser com tot fent honor a la nostra condició vam fer un llarg tomb pel nostre destí demanant “quintos” a varis bars locals. Ens va semblar molt ocurrent, uns “quintos” bevent “quintos”.

Molt més tard i molt més contents un taxi ens va dur cap a la AGM on afortunadament per a nosaltres, els veterans ja estaven cansats de putejar i robar als nouvinguts, la nostra entrada va ser força plàcida i tots els “puntuals” vàrem ocupar la darrera companyia de la Acadèmia.

Tres o quatre setmanes més tard, en mig d’un extremadament fred desembre ens van venir a visitar uns nois molt valents i descamisats. Eren els legionaris, i eren allà per reclutar a voluntaris pel seu cos. Allà érem el meu ja amic Albert Vinyes i jo mateix escoltant el discurs d’un tinent de la legió i rient força al sentir lo meravellosa que era la vida allà (allò ere pura campanya electoral). Mentre el tinent xerrava, uns amables legionaris buscàven taula per taula voluntaris, i evidentment un d’ells es va apropar a la nostra taula, mai oblidaré la conversa:

-Que, os hace mucha gracia lo que explica nuestro teniente?

-Pues la verdad es que sí…

-A ver, a ver, vosotros que trabajo tenéis?

-Yo soy florista.

-…y yo soy pallaso.

Al legionari se li va quedar una cara difícil de descriure i ens va deixar per inútils, suposo que aquell no era el perfil que anàven buscant…

Written by MadeByMiki

13 Desembre 2011 at 8:41 am