..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Desembre 23rd, 2011

Viure per viure

with 16 comments

Fa uns mesos en el festival de cinema de Sitges se’m va presentar una pel•lícula sobre la força dels vius per a sobreviure, la resistència i l’aferrament per la vida.

La història té com a punt base l’anècdota del cavall que era fuetejat en mig d’una plaça de Torí i que va ser socorregut pel filòsof Nietzsche. L’autor de l’”Anticrist” va veure el patiment de l’animal com el d’una persona i va anar a socórrer aquella pobre criatura torturada. Després de calmar el cavall, el filòsof va caure en una profunda bogeria de la que no sortiria mai més.
I, oi que ho encerteu?, el film tracta de la història d’aquell altre ser viu protagonista de la història, el cavall. Del qual no se sap res.

 

Sota una atmosfera del tot inestable, amb una tempesta de vent que tot s’emporta, veiem un primer plànol del cavall. La lluita per arrossegar un carro pendent amunt mostra uns moviments d’esforç que humanitzen el rostre del cavall. Es veu com esbufega, com passa fred, en definitiva, aquella imatge està dotada de tanta sensibilitat que fa entendre perfectament el que sentí el filòsof.
Com pot ser que una simple imatge en moviment sigui tan fonda, pugui transmetre’ns tant! Només per això val la pena veure aquesta pel•lícula i qualsevol experiència cinematogràfica. Només basta una imatge que realment ens arribi al cor perquè gaudim durant tot el metratge.

Aquí teniu l’inici del metratge, volum alt i pantalla en gran:

Inici El cavall de Torí

No obstant això, no és l’única escena que ens colpirà. Els amos d’aquest cavall són una humil família de camp constituïda per un pare i una filla. Viuen una vida monòtona i a la vora de la subsistència. Cada dia la nena es lleva primer, es vesteix i ajuda al pare a vestir-se, donat que ell no pot tot sol, té un cantó del cos adormit. Després d’això ella va a buscar aigua al pou i comença a bullir una patata per a cadascun. Amb això i un glopet d’aiguardent viuen tot el dia. I així dia a dia els anirem veient durant una setmana en què cada dia el temps i les circumstàncies empitjoren vers una imminent fi. El cavall que viu amb ells arribarà un moment que no voldrà caminar més per més fuetejades que rebi. L’aigua deixarà d’arribar al pou. I quan no queda res fora de casa d’on agafar-se i sostenir-se, que es pot fer?
Això és el fons de El Cavall de Torí, la darrera obra del genial cineasta hongarès Béla Tarr.
Jo proposo la solució de pensar que al menys tenim els nostres i sempre queda esperança si ens donem la mà uns quants.

Aquest film segons el web del distribuidor a Catalunya, Paco Poch, s’estrenarà aquest mes. Serà doncs, el primer cop i últim que s’estreni una pel•lícula d’aquest director. Us encoratjo a que l’aneu a veure. I si us agrada, a l’fnac hi ha quatre obres més seves. La temàtica com veureu, sempre és la degradació del ser humà fins al nivell de l’animal davant les situacions apocalíptiques. Diferents històries que sota un estil cinematogràfic comú ens traslladen a un món trist i bonic alhora, dins la més pura destrucció s’hi veu bellesa.

 

Written by Héctor

23 Desembre 2011 at 2:37 pm