..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Desembre 2011

A la recerca de l’IPC perdut.

with 8 comments

Gràfics del diari Avui.

Gràfics del diari Avui.

Potser ja us en heu anat adonant aquests dies, però fa dies que no hi soc. Ara aprofito aquesta mitja horeta llarga de bus per escriure i no per tancar els ulls amb “Low” de fons, però soc conscient dels més de 60 mails (tan sols em connecto i elimino els mails que trobo prescindibles…) que tinc avisant dels vostres posts, dels amics que esperen resposta, i de totes aquelles coses que tot i ser interessants deixo aparcades per quan tingui temps i esma.

El mateix em passa amb els mil temes que em vaig trobant i em fan pensar allò de: “d’això n’hauría de fer un post…”.

Però del que no me’n puc estar és de valorar el que ahir era portada a tots els diaris excepte a “La Vanguardia”, naturalment.

Es tracta evidentment de la pujada salvatge de preus del transport públic, aquella pujada que tradicionalment es passa l’IPC pels collons i que aquesta vegada a superat totes les prediccions. Si els convergents volen anomenar “racionalització dela serveis públics” a les seves retalades i “adequació de tarifes per equilibrar la despesa” a les pujades brutals dels títols més usats, jo no penso seguir amb els eufemismes, castigar als que agafen el transport públic és una clara mostra de quin tipus de persones son, des de el meu punt de vista els descriuria com una colla de fills de puta.

Ara me’n vaig a treballar com cada dia amb el transport públic que dintre de 10 dies em costarà més de un 10% més, mentrestant penso amb la mare del que diu que aquestes pujades premien als que fem un us habitual del transport públic…

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2011 at 11:37 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with ,

Històries de la mili.

with 14 comments

Soc suficientment veterà (així queda més fi, oi?) com per, encara avui, ser un d’aquells que expliquen de tant en tant “històries de la mili”. I si, us ha tocat, sense sorteig ni res per l’estil, a veure que us sembla:

Aquell divendres de finals de 1989 vaig agafar l’Hispano Igualadina amb direcció cap a Barcelona, tenia a les meves mans una bossa carregada de roba i un paperet qúe em “convidava” amablement a agafar un tren amb direcció a Saragossa i presentar-me abans de les 10 de la nit a la “Académia General Militar“, AGM pels amics.

El nostre tren sortia ben d’hora, cap a les 10 del matí i tot i que soc més que puntual, vaig tenir feina per entrar a aquell atapaït tren i estar dret i ben apretadet per les quatre bandes. El viatge va durar unes sis hores, i sempre en aquella posició, tot mentre xerrant vaig descobrir que gairebé tothom anava a un cuartel anomenat “San Gregório”.

Tot i així vaig poder localitzar a un parell de nois que anàven cap a la AGM, un era de Cornellà i “thrasher”, ho sigui amant de la música més dura i a la vegada fan apassionat de “Mecano”, l’altre era d’un poblet del Bages anomenat Santa Maria d’Olò i ho sorpresa!, era pallasso. Aquell dia li vaig fer la pregunta que li he anat repetint durant més de 20 anys: però tu vius d’això?, la resposta sempre és la mateixa també: Si.

Doncs amb aquest parell de nous amics el tren va arribar amb tota parsimònia al seu destí, i alla hi havíen infinitat de furgonetes i busos militars esperant-nos, però era d’hora, molt d’hora i nosaltres vàrem decidir anar pel nostre compte cap a Saragossa i arribar ben tard al cuartel. Així va ser com tot fent honor a la nostra condició vam fer un llarg tomb pel nostre destí demanant “quintos” a varis bars locals. Ens va semblar molt ocurrent, uns “quintos” bevent “quintos”.

Molt més tard i molt més contents un taxi ens va dur cap a la AGM on afortunadament per a nosaltres, els veterans ja estaven cansats de putejar i robar als nouvinguts, la nostra entrada va ser força plàcida i tots els “puntuals” vàrem ocupar la darrera companyia de la Acadèmia.

Tres o quatre setmanes més tard, en mig d’un extremadament fred desembre ens van venir a visitar uns nois molt valents i descamisats. Eren els legionaris, i eren allà per reclutar a voluntaris pel seu cos. Allà érem el meu ja amic Albert Vinyes i jo mateix escoltant el discurs d’un tinent de la legió i rient força al sentir lo meravellosa que era la vida allà (allò ere pura campanya electoral). Mentre el tinent xerrava, uns amables legionaris buscàven taula per taula voluntaris, i evidentment un d’ells es va apropar a la nostra taula, mai oblidaré la conversa:

-Que, os hace mucha gracia lo que explica nuestro teniente?

-Pues la verdad es que sí…

-A ver, a ver, vosotros que trabajo tenéis?

-Yo soy florista.

-…y yo soy pallaso.

Al legionari se li va quedar una cara difícil de descriure i ens va deixar per inútils, suposo que aquell no era el perfil que anàven buscant…

Written by MadeByMiki

13 Desembre 2011 at 8:41 am

L’Aeri d’Esparreguera-Olesa tanca i no per vacances precisament…

with 23 comments

Suposo que la notícia no ha anat gaire lluny ni generará cap mena de soroll, però en el fons em sembla força interessant: l’aeri dels FGC que connecta Esparreguera amb Olesa de Montserrat tanca. Tècnicament el seu tancament és temporal, però tots sabem que això tan sols és una manera de suavitzar la notícia.

Resulta que aquesta infrastructura genera un déficit pressupostari d’uns 500.000 euros cada any. Això tampoc seria massa important, però resulta evident que el veritable problema és la més que discreta utilitat d’aquest aeri.

Aquest “bonic i pintoresc” aeri és una perfecta mostra de la estupidesa dels nostres dirigents, les dades son aquestes:

-La construcció de l’aeri va ser obra d’un ajuntament de CiU d’Esparreguera, que va incloure al seu programa electoral aquesta obra i que sempre ha defensat la seva utilitat (Esparreguera avui segueix amb CiU a l’ajuntament).

-Es tracta del primer aeri no turístic d’Europa, o som molt més llestos que ells o uns ineptes…

-Un estudi fet el 2001 per la Generalitat ja va avisar que aquesta infrastructura ni era prioritària ni resultaria mai rendible.

-El pressupost inicial era de 400 milions de pessetes, però l’obra va acabar “costant” 800 milions.

-Els 42.000 tickets venguts l’any passat van donar una recaptació de 80.000 euros, menys d’un 20% de la despesa per manteniment de l’aeri.

-Ara des de la Generalitat i l’Ajuntament d’Esparreguera ens diuen que anar amb bus és molt més eficient i barat…

I ara us explico lo millor de tot, en Joan Paül Odina actual alcalde d’Esparreguera ha afirmat que l’any 2013 quan torni a obrir (no s’ho creu ni ell) l’aeri amb la doble vía a l’estació d’Olesa* augmentarà de manera “considerable” el número d’usuaris de l’aeri…

*Diuen que el 2013 l’estacio dels FGC a Olesa formarà part del presumpte metro de Barcelona amb la seva doble vía i els seus 60 minuts de viatge per fer 30 quilòmetres. Ara li diem “metro” a un servei tan eficient que porta 100 anys sense millorar el temps del trajecte.

Si en voleu més dades podeu anar a:

http://aeriesparreguera.blogspot.com

https://madebymiki.wordpress.com/2009/06/03/proxima-parada-aeri-desparreguera/

Written by MadeByMiki

9 Desembre 2011 at 8:57 am