Teclats virtuals per a android.

Ja porto força temps jugant amb el sistema operatiu android, ara mateix tinc un tablet marca “carrefour” (en el seu dia ja en vaig fer un post)  i un telèfon mòbil xinès (comprat directament a Xina) que vaig trobar en una oferta difícil de creure.

Una de les coses que més m’ha costat és trobar un teclat virtual adequat per a cada aparell. Per tant, aquest és el motiu d’aquest post, espero que us faciliti aquesta feina, després de moltes proves aquestes son les meves eleccions:

Per a tablet faig servir el “hacker keyboard” com podeu  a la foto és lo més semblant a tenir un teclat físic a la pantalla, una veritable joia, no li falta cap funcionalitat,  és gratuït, i contempla les peculiaritats del català.

Hacker Keyboard.

Per a mòbil ens cal un altra mena de teclat, no hi ha tant d’espai, per tant, després de moltes proves m’he decidit pel “Go keyboard”, no hi ha color. Les seves característiques son: diccionari català, teclat precís, molt configurable i evidentment gratuït.

Go Keyboard.

Espero que aquest post us hagi facilitat una mica la feina a tots els actuals o futurs usuaris d’android .

Autoconceptes i divagacions sobre la nostra identitat social conjunta.

Molt sovint, quan ens preguntem sobre l’utilitat de moviments com el del 15-M, el seu seguiment popular i les seves possibilitats de canviar la societat crec no som conscients de moltes coses.

Hem de començar pel principi, hem de plantejar-nos una pregunta molt difícil de respondre, i més encara de forma conjunta. La gran qüestió és: qui som?. Així de manera conjunta, la pregunta que no ens fem mai, qui som?.

M’explico, com a societat podem canviar certs comportaments, fer totes les accions que vulguem, podem fer infinitat de coses, però no hi ha dubte que això no durarà i a més acabarà per generar una gran frustració al veure com aquests esforços son estèrils. Crec que aquesta és exactament la situació actual, això és el que podem percebre al xerrar amb la gent sobre qualsevol de les notícies que ens inunden, quin és el veritable problema?, perquè ens passa això?.

Encara que canviem el nostre comportament, encara que canviem les nostres accions amb tota la força de la que disposem això no durarà. El gran problema és que fins que no canviem la nostra identitat conjunta no tenim cap possibilitat d’éxit, ens ho fem com ens ho fem, la part inconscient de la nostra ment farà tot el que calgui perquè els nostres actes tinguin consistència amb la nostra identitat. No podem actuar gaire estona d’una manera que vagi en contra de la nostra identitat, no podem anar en contra del nostre auto-concepte.

També és possible que últimament estigui escoltants molts potcasts de psicologia i se’m hagi anat una mica la pinça… ho prometo, no he fumat res mentre feia aquest post…

Els dolents de Megaupload

Al final no me’n he sabut estar, he de parlar de Megaupload. Per començar he de confessar que tot i no haver pagat mai per aquest servei, l’he fet servir força, m’he baixat algunes series en versió original i molts documentals impossibles de trobar d’altra manera, i que per cert habien estat subtitulats per voluntaris desinteressats. Com podeu veure el meu anglès no dóna per gaire…

El cas Megaupload, des de el meu punt de vista, és en certa manera comparable a moltes altres coses que hem viscut darrerament. El seu propietari és senzillament un altre cas de milionari excèntric, un més que s’ha fet d’or aplicant les normes habituals de “màxim benefici mínima despesa”, ho sigui que en el fons és un empresari capitalista més.

El que ens pot quedar ben clar és que si això perjudica d’alguna manera a altres empreses, sectors estratègics o a alguns estats importants, al final es paga i ben car. En aquests casos la justícia és especialment ràpida i exemplar. Si el que passa és totalment immoral i censurable però tan sols perjudica al poble, doncs res de res, el màxim benefici els hi sortirà totalment gratis.

En voleu exemples?, Apple, la sensacional i innovadora empresa que sempre és esmentada com a gran exemple per als futurs emprenedors, fa un crim social molt més censurable que Megaupload, tot i que el seu objectiu és el mateix, el màxim sagrat benefici sense manies. Apple sense cap tipus de problema ha deslocalitzat la construcció i montatge dels seus equips a la Xina, allà evidentment les despeses laborals son mínimes, però com afecta això a la societat dels Estats Units?, és moralment justificable?. O com afecten a Espanya i els seus treballadors i aturats, els tallers brasilers (per posar un exemple) amb ma d’obra esclavitzada que fabrica roba per Zara?.

No crec que aquests plantejaments siguin massa demagògics, de fet puc defensar la lliure circulació de la cultura, ho sigui el fet de compartir-la amb tothom sense problemes, i a la vegada acceptar que potser és delicte lucrar-se amb el treball dels altres. Però com es menja això a la nostra societat capitalista on infinitat de persones i empreses es lucren a diari a costa nostra?. Com podem permetre que molts es facin rics a costa dels més desvalguts.

No sé que us sembla a vosaltres, però a mi em sembla que aquest cas és com molts altres, senzillament es tracta d’un escarment, un avís per a futurs desafiadors del sistema. I deixeu-me augurar que els propers atacats seran el software lliure i tot el que això implica.