..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Transferències de renda pública al ineficaç sector privat … Saqueig?

with 8 comments


Vaja!, per fi en Miki fa un post d’una mida com Déu mana!!. Doncs no, aquest post no és meu, l’he copiat i traduït del  blog amic www.ecolnomia.tk (sembla que ben aviat farà el salt cap a WordPress…) i us recomano molt que el llegiu, no us en penedireu.

Està de moda dir que cal racionalitzar i aprimar el sector públic. Que el Pare Estat és ineficaç i mastodòntic i que els seus empleats són uns ganduls, incapaços i sobreprotegits. Bé, que jo sàpiga, és una moda que dura uns 20 anys o potser més.

Ara bé, aquesta afirmació resulta si més no sorprenent si es prenen en consideració una sèrie de dades i fets totalment constatats. Primer, el deute contret a Espanya pel sector privat (fins i tot si d’ell separats a les famílies) és molt superior a la del sector públic, alguna cosa realment xocant donat que en els últims deu anys l’Estat ha venut al sector privat les seves millors i més sanes empreses i fins planejava lliurar al sector privat la molt rendible “Loteries i Apostes”. ¿Transferència de rendes?

Doncs bé, en la major part de les ocasions la transferència de les millors societats públiques als oligopolis privats no ha fet que l’endeutament privat s’atenuarà. Perquè preocupar-se del endeutament? En realitat, els directius i accionistes majoritaris sempre guanyen molts diners, fins i tot tractant-se de societats que acaben en situació concursal. Els beneficis sempre van a butxaques privades, les deutes, per contra, són dela S.A. i no afecten el patrimoni familiar dels seus integrants. Més aviat al contrari, arriba a passar que a vegades els creditors prioritaris, els que sí que veuran la pasta del concurs de creditors, són socis o els mateixos propietaris de l’empresa.

I llavors és quan arriba la trampa. El banc queda enbarrancat i trasllada la seva petició d’ajuda al sector públic. Nova transferència de rendes. I l’administració, ofegada per la quantitat de necessitats privada de atendre, acaba per esprémer als seus empleats o alçar vertiginosament el cost dels serveis que presta en el que suposa una nova transferència de renda del públic al privat.

Un altre cas: els aeroports, carreteres, auditoris, etc. que estan destinats a ser mers decorats inservibles i que han costat un fortuna a l’erari públic, una quantitat que ha estat transferida directament a consells d’accionistes de constructores privadíssim que, a sobre, ara són el principal problema d’impagament per als bancs, és a dir, per l’estat, que “no pot permetre la fallida de les entitats financeres”.

No recordo de memòria el nom, però aviat podrem veure per televisió un reportatge titulat una cosa així com “Història d’un saqueig”, que ens resumirà els principals casos de transferència de diners públics a mans privades a costa d’unes infraestructures faraòniques i absolutament inútils, com són les autopistes de peatge de Madrid, aeroports com els de Burgos, Osca, Castelló o Lleida, autovies per on no circula ningú, etc.

Arribat aquest punt, també he de puntualitzar que quan el polític de torn no obra a favor en interès de les societats privades (i seu propi) sempre troba alguna manera de “transferir” els diners públics a la seva butxaca, llegiu sinó un de tants exemples: “Colosal saqueo de dinero público” (El País, 27-11-12).

Per aquells que encara no ho entenen: amb l’euro per recepta mèdica, l’administració alleugereix despeses en serveis que deixa de prestar en part i, no obstant això, transfereix renda al sector privat, per exemple, deixant de tributar per l’impost de successions en Catalunya. I es tracta del mateix muntant, més o menys.

O més fàcil encara. pujant un 17% la targeta integrada del transport públic,la Generalitatestalvia uns recursos que pot dedicar a no incrementar ni la quarta part dels túnels de peatge de Vallvidrera. Nova transferència, ara del transport públic al transport privat.

Com per dir que el sector privat no és eficaç! És eficacíssim, sobretot a l’hora d’explotar el pot de l’administració i de demanar crèdits estratosfèrics per al seu funcionament. Perquè, ara que el BCE s’ha decidit per una injecció massiva de crèdit amb la martingala de la barra lliure als bancs, molts somien amb tornar a activar l’economia a base de apalancaments bestials que, si tot va molt bé, produeixen un 1  o un 2% de marge que va a comptes privats, però si alguna cosa es torça, es perd el 20 o el 30% d’una tacada i l’empresa genera un forat monumental mentre els seus directius ja s’han preparat una sortida “d’emergència” sense cap cost per a ells.

I això dels bancs, acudint el BCE a per bitllets al 0,5% mentre ells compren deute que els estats els pagaran molt més cara però novament amb paper recolzat pel buit públic absolut, no és això transferència directa de renda pública al sector privat? Ah, i no se’ls oblidi de crear un banc dolent! Públic, per descomptat …

Pagar deute encunyant una nova i major deute i així fins l’entropia. Mirin, em sembla que és una definició bastant vàlida del que és i serà el capitalisme del segle XXI.

Repeteixin amb mi una vegada i una altra: Cal alleugerir l’administració! Visca la iniciativa privada!

www.ecolnomia.tk

http://ecolnomia.wordpress.com/

Written by MadeByMiki

3 gener 2012 a 9:17 pm

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hehe, jo d’economia vaig ben perduda sempre…però amb allò de “encara més fàcil” potser sí que he entès alguna cosa!! Això dels Túnels, per exemple, ho he entès perfectament!! Visc a trenta segons en cotxe de l’entrada dels Túnels i t’asseguro que els he pagat sovint (tot i que els revolts de Vallvidriera els conec a la perfecció, eh!) però quan hi vaig ja sóc conscient que vaig a pagar una cosa molt cara (el per què de pagar encara alguns peatges és un altre llarg tema…però bueno!) i que els pago perquè em dona la gana, així que tant me fa si són 3,30€ o 3,70€… Ara, haver de pagar cada setmana una T-10 i que vagi tan cara…!!!!! i a sobre tenen la barra de dir-nos que hem d’anar amb trasport públic! Però si d’aquí a un temps l’única opció que ens podrem permetre serà anar a peu a tot arreu!

    Reflexionem-hi

    4 gener 2012 at 10:45 am

  2. Caram, Miki i companyia: vosaltres sí que sabeu com activar el personal de bon matí😦

    He buscat una mica i he trobat que hi ha un documental del 2003, Memoria del saqueo, que m’ha semblat que tracta del corralito. És aquest el que esmenteu en el post?

    Montse

    4 gener 2012 at 10:47 am

    • No, no és el mateix documental, però una mica de relació hi ha. El del 2003 parlava d’Argentina i “corrupción, degradación institucional, complicidad de bancos, medios de comunicación y organismos internacionales”, l’altre va més orientat a les infraestructures inútils que hem anat pagat (i pagarem) entre tots a Espanya…

      MadeByMiki

      4 gener 2012 at 11:04 am

      • He estat potinejant amb el google, però no trobo de quin reportatge es tracta. Si te n’assabentes de la data d’emissió, sisplau digues-ho perquè fa molt bona pinta… bé, s’entén què vull dir amb això de “bona pinta”, oi?😉

        Montse

        4 gener 2012 at 12:48 pm

  3. El documental que s’esmenta a l’article no s’ha emès encara i segurament serà una sèrie de documentals. El que no sé encara és a quina cadena s’emetrà, perquè jo sóc dels que va perdut amb tantes sigles, FDF, lasexta25, i jo que sé… Com que les vaig esborrar de la memòria de la meva tele, l´única cosa que sé, perquè la vaig escoltar a una tertúlia radiofònica, és que s’emetrà per una tele privada d’àmbit espanyol.

    minosabe

    4 gener 2012 at 12:57 pm

    • Gràcies per la puntualització, de fet crec que hi ha el follonero al darrere d’aquest projecte. Pinta interessant…

      MadeByMiki

      4 gener 2012 at 5:02 pm

      • De debò? Veure en Jordi Évole fent preguntes incòmodes seria… indescriptible.

        Montse

        4 gener 2012 at 5:20 pm

  4. Sembla que s’està aprofitant la Crisi, per i entre d’altres coses, canviar el model social. I entre aquests canvis, està l’administració pública a la qual se l’acusa de tot menys de contagiar la SIDA, però tot arribarà si creuen que cal.

    Tomàs

    6 gener 2012 at 7:34 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: