..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Gent que fuig…

with 9 comments


Ahir per internet vaig veure unes xifres espectaculars, ara mateix no les recordo amb exactitut, però ens parlen de les desenes de milers de catalans que han emigrat a la recerca d’alguna oportunitat i de la clara tendència a l’alça d’aquestes xifres.

Sovint les xifres no son més que això, xifres sense nom, però aquesta vegada em trobo amb que conec alguns casos concrets i propers dins d’aquestes xifres d’emigrants desesperats per trobar una sortida a la seva situació. Ja sé que sona fort el parlar de desesperança, però és exactament el que em transmeten quan parlen del seu país.

És molt interessant el veure com fins hi tot abans de fugir, la manera d’entendre el seu voltant es modifica. He pogut parlar amb catalans que sempre han estat independentistes, però que ara com ara, al tenir que marxar senten un enorme alivi al abandonar aquesta confrontació diària, sembla que hi ha moltes ganes de canviar de paissatge social i perdre de vista aquests debats eterns. Suposo que el fet de tenir que plantejar-se el marxar per “sobreviure”, fa que gran part del nacionalisme quedi diluit al comprovar que en gran mesura aquests debats tan sols han estat orientats a mantenir certes poltrones i que els temes identitàris donen molt de rendiment a alguns.

Una de les coSes que més ha canviat és la perspectiva dels que marxen, ara com ara molts dels que emigren ho fan amb les espectatives ben modestes, no esperen trobar una feina de la seva carrera, més aviat es conformen amb qualsevol feina, el que sigui però que et permeti viure amb dignitat.

Ressonen al meu cap aquelles explicacions d’un jove amic de Barcelona, que acabat de licenciar amb unes notes excel.lents se’n va anar cap a Escòcia i ara no tornaria per res del món. Les seves condicions son excepcionals?, sortirà a “Españoles en el Mundo”?, res d’això, ell tan sols té una feineta flexible a un restaurant on li toca fer de tot, però això li permet viure a un piset per un lloguer mòdic de 250€ mensuals. Mentre treballa pot fer un “master” subvencionat al 100% per l’estat, ha perfeccionat enormement el seu anglès i al ser estudiant no li cal pagar els serveis bàsics del seu habitatge (també a mi em va costar de creure…). Dit d’un altra manera, pot viure decentment, estudiar i tenir una feineta que el fa autosuficient, unes coses que sembla que a Barcelona no tenia al seu abast.

Per una vegada serà veritat allò de que els que marxen formen part de lo millor de la nostra societat, aquells que tenen estudis, dominen l’anglès i no tenen por d’empendre una nova vida lluny dels seus.

Written by MadeByMiki

19 gener 2012 a 12:35 am

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , ,

9 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Estem arribant a un punt que fa por. Ara que… parlant de temes identitaris, marxar de Catalunya per anar a parar a Escòcia és com com sortir del foc per anar a caure a les brases🙂
    Salut!

    jordi

    19 gener 2012 at 9:55 am

  2. tranquil miki, jo de moment em quedo

    Pons

    19 gener 2012 at 2:53 pm

  3. Curiosament, jo també tinc dos amics a Escòcia, que està plagada d’espanyols, i fa més de 2 anys que hi són. Fan cursos d’anglès gratuïts per a integrar-se, tot i que “ja en savien”, treballen en coses com monitoratge d’extraescolars o a un torn de nit de cambrer de pub, o sigui de 6 a 11, i sembla que, amb feinetes que allà molts rebutgen per ser incomplertes i mal pagades, ja estan millor que estaven aquí.

    Jo també penso que marxen els millors. Marxen els realistes, que mai s’han deixat portar per faules ideològiques ni valors de plàstic.

    minosabe

    19 gener 2012 at 8:53 pm

  4. Ep, parles d’emigrar a l’estranger, però hi han catalans que fugen a altres comunitats espanyoles. Un cas que em toca d’aprop són les oposicions de mestres que s’obren a l’Aragó i Andalusia. No són pocs els catalans que no dubten a presentar-se a les oposicions d’aquestes comunitats amb la intenció de treballar un temps allà i esperant, en els propers anys, tornar a la seva terra. Tris, molt trist que s’hagin de veure en aquesta situació.

    Crític de cine

    19 gener 2012 at 10:13 pm

    • Doncs que no esperin gaire perque amb la LEC, la llei de l’educació de Catalunya, promoguda pel tristpartit i ara acollida pels convers, es crea un cos diferenciat de mestres per Catalunya. Això voldrà dir que podrien perdre la possibilitat de concursar cada dos anys a qualsevol lloc de l’estat. De fet, Catalunya va per lliure en molts aspectes i, per exemple, la inspecció es pràcticament impossible d’homologar a la resta de comunitats.

      Minosabe

      20 gener 2012 at 12:54 pm

  5. La vida és *massa* curta com per estar vigilant per les poltrones d’uns quants malparits que juguen amb les paraules. Qualsevol persona assenyada va buscant el seu, res de nou.

    I encara sort que el Pons es queda!!

    ahse

    20 gener 2012 at 12:17 am

  6. Dels 6 companys que darrerament s’han quedat sense feina (4 arquitectes i un aparellador), un era portugués i va tornar a Lisboa on va trobar-hi feina, un altre va trovar feina aquí de seguida (és un crack, una autèntica pèrdua per a l’organització, però era funcionari interí i acomiadar un interí és gratis) un altre va haver d’anar a treballar a Perú i els altres dos encara estan buscant, però només troben ofertes a l’estranger, concretament a l’Índia.

    Tanmateix, l’altre dia vaig anar a l’ambulatori per visitar el nano i el metge que substituia la doctora titular tenia aspecte extracomunitari. No dubto que tingués la carrera feta, però vaig agrair moltíssim que demanés opinió a una companya perquè es veia d’una hora lluny que no s’aclaria amb la radiografia. Jo ja no entenc res.

    Montse

    20 gener 2012 at 4:44 pm

  7. Jo cada cop tinc més ganes de marxar! M’he donat de temps fins que acabi el curs que estic fent i la prestació d’atur!
    És la única via que em queda per sobreviure!

    Arqueòleg Glamurós

    20 gener 2012 at 8:59 pm

  8. Tot sembla indicar que aquest any, i potser el següent, seran molts durs per a una bona part de la població de Catalunya.

    Estaria bé que penséssim seriosament com hem arribat fins aquí. Hi hem arribat solets o algú ens hi ha portat de la mà.

    I després podríem seguir preguntant-nos, per què els votem?

    Tomàs

    22 gener 2012 at 11:15 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: