..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Coses que em passen…

with 13 comments


Ahir com cada dia, de bon matí vaig arribar a Barcelona amb l’autobus, i al acabar de fer les quatre parades de metro pertinents anava passejant tranquilament cap a la feina.

Fins aquí tot seguia la mées estricta rutina, jo escoltant un podcast amb els auriculars, gent passejant gossos pixaners, bicicletes per les voreres, tot normal, un matí qualsevol a l’eixample.

Tot normal fins a trobar-me de cara amb un paio, un d’aquells que et miren amb cara amenaçadora, però les voreres son amples i jo sempre m’aparto una miqueta (sempre em toca a mi això d’apartar-ne). Be, doncs al passar pel meu costat aquest personatge fa un gran esforç per inclinar-se i fer-me un cop amb el braç enganxat al seu cos. No, no era per fer mal ni molt menys, era com per marcar o més aviat provocar-me.

És un d’aquells moments que no t’esperes i no saps que fer. A mi tot el que em va sortir és un “em cago en la mare que et va parir”, mentre em girava per si les coses anaven a més. Ell també es va girar, suposo que per veure si m’hi tornava, però no, no va ser així i vaig anar tirant cap a la feina tot pensant amb el que m’havia passat i les ganes que tenia de fer una bestiesa.

Per sort he vist massa gent barallant-se, i soc plenament conscient de que jo d’això no en sé, em falta pràctica i un físic que acompanyi. Dit d’un altre manera, amb un cara a cara tenia les de perdre, n’estic segur.

Lo millor de tot és que una horeta més enllà, aquest imbécil va passar per davant de la botiga i ni em va veure, m’hi vaig fixar i seguia amb el seu aire xulesc, desafiant amb la mirada i l’actitut a tothom, espero que a hores d’ara ja s’hagi trobat amb algú com ell i s’obrin el cap l’un a l’altre, que tal i com us deia jo d’això no en sé.

Anuncis

Written by MadeByMiki

21 gener 2012 a 11:09 am

Arxivat a Uncategorized

Tagged with ,

13 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. I ara, Miki, no siguis cruel: de ben segur va caure de petit en una marmita plena de testosterona i ara la seva única possibilitat de tenir “contacte” amb algú que tingui un quocient intel·lectual decent és donar-li una empenta. Tot i que no cal descartar totes les possibilitats del món mundial (me’n queden dues més): 1.No et devia pas pispar la cartera, oi? i 2.Potser li vas agradar i t’estava tirant els trastos! Qui sap, nen, qui sap 😀 😀 😀

    Montse

    21 gener 2012 at 2:07 pm

  2. sempre ho he dit que quan em decideixi a fer neteja de la xusma que corre pel mon em faltarien bales…

    Pons

    21 gener 2012 at 5:39 pm

  3. Jo fa molts anys que tinc una illa imaginària: l’illa dels indesitjables. 🙂 M’imagino que tinc el poder de teleportar la gent, i a aquest tipus de “xusma”, aprofitant la deixa d’en Pons, els envio a l’illa aquesta, dels indesitjables, on espero que es carreguin els uns als altres.

    David

    21 gener 2012 at 10:50 pm

  4. Estic amb la Montse. T’estava tirant els trastos, però en aquelles hores tant matineres tu no estaves per “boleros”.

    De vegades un pensa…, sort que en aquest país no hi ha permís d’armes!

    Tomàs

    22 gener 2012 at 11:52 am

  5. Però Miki, tu quina pinta fas? Potser la cara d’acabat de llevar es pot interpretar com a cara de ganes de brega, qui sap! O potser ets alt i fort com el de la foto i l’home va pensar “ma mare m’ha dit que em fiqui amb els de la meva mida”! O potser l’home tenia un mal dia, estava drogat, begut, l’acabava d’enganyar la dona o vés a saber…! El que està clar és que l’unica conducta possible en aquests casos és la teva! Bravo! Aish.

    Reflexionem-hi

    22 gener 2012 at 4:50 pm

    • No sé que dir-te, més aviat baixet, sempre “a la meva” i pel que sembla inofensiu, massa inofensiu. Suposo que per la meva salut lo millor era fer el que vaig fer…

      MadeByMiki

      22 gener 2012 at 7:07 pm

  6. La veritat és que no sé quina necessitat hi ha de crear mals rotllos per allà on es camina… amb com de fàcil és la vida més tranquil·la i amb més cordialitat! Això és una mancança gran d’estima de petit i de gran buidor intel·lectual i sentimental de gran… quina llàstima haver de necessitar donar colzes a la gent per sentir-se millor…

    aficionatsalssenders

    22 gener 2012 at 10:17 pm

  7. Aquesta prepotència de pati de parvulari tan pròpia de borderline frustrat és repugnant. T’ho diu un que ha treballat a la construcció on això és tan habitual com l’aire que es respira.

    Arqueòleg Glamurós

    24 gener 2012 at 2:51 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: