..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Autoconceptes i divagacions sobre la nostra identitat social conjunta.

with 4 comments


Molt sovint, quan ens preguntem sobre l’utilitat de moviments com el del 15-M, el seu seguiment popular i les seves possibilitats de canviar la societat crec no som conscients de moltes coses.

Hem de començar pel principi, hem de plantejar-nos una pregunta molt difícil de respondre, i més encara de forma conjunta. La gran qüestió és: qui som?. Així de manera conjunta, la pregunta que no ens fem mai, qui som?.

M’explico, com a societat podem canviar certs comportaments, fer totes les accions que vulguem, podem fer infinitat de coses, però no hi ha dubte que això no durarà i a més acabarà per generar una gran frustració al veure com aquests esforços son estèrils. Crec que aquesta és exactament la situació actual, això és el que podem percebre al xerrar amb la gent sobre qualsevol de les notícies que ens inunden, quin és el veritable problema?, perquè ens passa això?.

Encara que canviem el nostre comportament, encara que canviem les nostres accions amb tota la força de la que disposem això no durarà. El gran problema és que fins que no canviem la nostra identitat conjunta no tenim cap possibilitat d’éxit, ens ho fem com ens ho fem, la part inconscient de la nostra ment farà tot el que calgui perquè els nostres actes tinguin consistència amb la nostra identitat. No podem actuar gaire estona d’una manera que vagi en contra de la nostra identitat, no podem anar en contra del nostre auto-concepte.

També és possible que últimament estigui escoltants molts potcasts de psicologia i se’m hagi anat una mica la pinça… ho prometo, no he fumat res mentre feia aquest post…

Written by MadeByMiki

29 gener 2012 a 11:15 pm

Arxivat a Política

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. crec que tens raó…de fet per això mateix falla el comunisme. És pura utopia perquè la gent no estem feta per a la massa. Amb la massa deixem de pensar i passem a l’acció…però quan l’acció s’acaba tornem al nostre pensament i el nostre pensament és propi i individual i ens porta a l’individualisme, egocentrisme, etc, cosa que en part trobo bé, perquè molts cops la massa pot ser inepta per no pensar! Com va donar a entendre ahir José Luis Sampere a “Salvados”: “les persones fan revolucions que les duen a estar al lloc de les persones per les qui es revolucionaven, i tornar-se com elles, no canviar les coses”. Per cert! quin programa és el de podcast sobre psicologia? et faré la competència i n’escoltaré uns quants😛

    Lu

    30 gener 2012 at 4:00 pm

  2. És un tema molt complex aquest. Perquè, com canvies la identitat de tota una comunitat quan és complicadíssim canviar la identitat pròpia. Buff, aquí hi ha discussió per estona.
    És cert que últimament ens invaeix una sensació de desànim per tot el que va passar, per tot el que va poder ser i per tot el que sembla que no serà. Llàstima.

    Crític de cine

    30 gener 2012 at 6:50 pm

  3. El títol del post m’ha inquietat, perquè he imaginat un tema d’aquells complicats. En llegir-lo, he evidenciat la sospita, és un tema complicat.

    És difícil canviar la identitat col•lectiva són paraules majors. Jo no en soc capaç, ni de lluny. Tampoc voldria que algun “salva patrias” vingués ha voler canviar des del seu punt de vista la meva-nostra-identitat-col•lectiva.

    Potser hi ha esdeveniments, que per la catarsi col•lectiva que són capaços de generar, per si sols poden fer canviar tothom de cop.

    Tomàs

    31 gener 2012 at 7:24 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: