La lluita contra la indiferència.
En Plàcid Garcia-Planas acaba de publicar un nou llibre, es tracta de “Como un ángel sin permiso”. El començo a llegir amb moltes ganes i a la pàgina 15 ja tinc que parar de llegir una estona, l’impacte és brutal, aquest periodista sempre ha estat molt més a prop de la literatura que del periodisme convencional.
Amb el temps, me’n he adonat de que allò que admiro especialment de la manera d’escriure de’n Plàcid és el fet d’evitar la temptació de caure en estadístiques, posicionaments maniqueus o descripcions asèptiques. No espereu res d’això, en Plàcid lluita sense descans contra la indiferència, i ho fa amb les mateixes armes que van fer servir altres admirats predecessors seus, amb un estil de periodisme més literari, amb l’esperança d’emocionar i de transmetre’ns sempre humanitat, per difícil que això moltes vegades li resulti.
Per a desesperació de molts, la pretensió del periodista no és la de crear opinió, no ens vol fer posicionar, tan sols pretén que reflexionem, que aquell relat no sigui un altre impacte més. Hi ha infinitat d’impactes que dia a dia ens insensibilitzen una mica més i ens allunyen del pensament humà, és d’agrair que de tant en tant algú es preocupi de cultivar la nostra capacitat d’imaginar i treure conclusions per nosaltres mateixos.
El nou llibre d’en Plàcid el podreu trobar pel fantàstic preu de 10 euros, ho sigui que per si us interessa:
http://www.edicionescarena.org/cont/398
O en versió e-book al preu de 3 euros:
..: MadeByMiki :.. 
És bo que aquelles persones a les que segueixes en la seva feina facin coses que encara et sorprenen.
No he llegit el llibre, però -com dis- ja està bé que algunes lectures demanin un exercici de refelxió al lector.
Tomàs
25 febrer 2012 at 1:34 pm
És ben cert, te molt de mèrit tai i com van les coses trobar gent apassionada amb el que fa.
MadeByMiki
26 febrer 2012 at 5:36 pm
Miki, la teva entrada m’ha engrescat a llegir-lo. Un periodista capaç de trobar l’equilibri entre no caure en l’asèpsia ni en posicionar-se no ens el podem pas perdre. A més a més, pel que entenc del tema que toca, hauria de ser una lectura obligada per a tots aquells que s’entusiasmen com criatures amb les desfilades del dia de les forces armades.
Tanmateix, abans de cometre un error, necessito fer una pregunta de parvulari (ai, quina vergonya): els llibres en versió e-book, són arxius pdf o similar que es poden llegir des de qualsevol ordinador (posem per exemple el meu portàtil windows7) o tenen un format expressament dissenyat per ser llegits únicament i exclusiva des dels lectors de llibres electrònics? (ja t’he dit que era de parvulari 😦 )
Montse
26 febrer 2012 at 12:07 pm
És força fàcil, tan sols cal que et baixis un lector de e-books com per exemple el d’Adobe a:
http://www.adobe.com/products/digitaleditions/
Espero que això et serveixi… i espero que el llibre t’agradi molt.
MadeByMiki
26 febrer 2012 at 5:28 pm
Funciona!!! Ja l’he descarregat i sense trencar res de res 😀 Haurà d’esperar una mica perquè en tinc dos més d’encetats (sospito que qualsevol dia penjaran una foto meva a la biblioteca amb un “Es busca” escrit a sota), però de seguida que els acabi m’hi poso. Ja et diré el què.
Montse
26 febrer 2012 at 11:12 pm
No hi ha pressa, acabes de demostrar el teu nivell amb l’ordinador. Ara et demano (si vols, evidentment) un favor, un post sobre el llibre.
I com s’acostuma a dir, desitjo que t’agradi!.
MadeByMiki
26 febrer 2012 at 11:23 pm
Glups! No he fet mai una ressenya, tanmateix la intentaré escriure (també t’avanço que si després de l’intent em surt un nyap, l’estriparé i callaré com una mala pècora 😉
Montse
26 febrer 2012 at 11:32 pm
No hi ha cap obligació, fes-ho tan sols si en tens ganes. Bàsicament m’interessa una opinió parcial, jo soc fan absolut d’en Plàcid, i m’agradaria tenir altres opinions…
MadeByMiki
26 febrer 2012 at 11:43 pm