Anticipació o esoterisme?.
Hi ha economistes, que dediquen molt de temps i esforços a desprestigiar a alguns dels seus companys. Els motiu és ben senzill, el fet de que alguns gosin a fer prediccions del que pot passar no els hi agrada gens, i insisteixen a dir que això no es pot fer, ja que ningú pot saber que és el que passarà en un futur.
En Xavier Sala-Martín és sense cap mena de dubte el líder del sector anti-prediccions, ell sempre considera que aquesta no és la feina dels economistes, i que a més, qui fa això menteix premeditadament a qui se’l escolta. Per l’altra banda hi ha el sempre agosserat Santiago Niño Becerra, aquest economista sempre ha estat estremadament valent, i no li ha fet cap por, ni li ha costat cap esforç el donar mil i una xifres per escrit explicant cap on va l’economia a cinc anys vista.
Així doncs, qui té raó?, a qui hem de fer cas?. Doncs probablement la solució la trobarem si mirem l’orientació política de cada economista. És més lògic del que en principi sembla, la filosofia dels economistes neo-lliberals no va gaire més enllà del benefici immediat, tot el que sigui preveure el que passarà amb les seves decisions a mig i llarg termini gairebé mai es contempla. De fet, si ens hi fixem veurem com aquest fet és clarament el que ens ha portat a la situació que avui patim.
Els economistes més crítics, els que sempre han pensat que cada acció acaba tenint moltes conseqüències, a curt, mig i llarg termini. Que moltes dicisions que en principi son bones a curt plaç, a la llarga son un autèntic desastre. Així es va crear aquella monumental bombolla immobiliària que va esclatar l’any 2007, o així hem gestionat el turisme, encara avui la primera “indústria” de l’estat.
Us deixo amb un article de’n Santiago Niño Becerra d’agost del 2007, que ho disfruteu:
“Entre Septiembre del 2007 y Octubre del 2009 se producirá la fase previa a los años más duros de la crisis: 2010, 2011 y 2012. Se irán implementando medidas enfocadas a evitar ‘ir a peor’. En este decorado se producirá el choque entre todo aquello que brinda seguridad y la pura supervivencia debido a que al ser ésta lo fundamental, el mantenimiento de la protección social entorpece las actuaciones necesarias para lograrlo.
Por ello, las políticas y actuaciones se centrarán en ‘lo básico’, lo que dará lugar a que se instalen concepciones minimalistas, y que gran número de servicios básicos -sanidad, educación, …- entren en crisis, lo que afectará de lleno al modelo de protección social que empeorará ostensiblemente la calidad de su funcionamiento -falta de recursos financieros, de profesionales, de material- así como su grado de cobertura, generalizándose, además, el pago de los menguantes servicios recibidos por parte de sus perceptoras y perceptores como ya sucede en varios países europeos.
La manifestación de esta problemática hasta ahora soterrada, supondrá problemas muy serios en el empleo ya que se irá produciendo un cierre paulatino de empresas; de hecho, tan sólo las muy pequeñas, las de tamaño mínimo o las auténticamente gigantescas, acabarán sobreviviendo; las primeras debido a su gran flexibilidad y adaptabilidad, las segundas, por sus enormes recursos aunque a costa de ir realizando constantes recortes. Todo ello repercutirá negativamente en la renta de las personas, de hecho, tan sólo la población activa altamente especializada en tareas verdaderamente útiles tendrá garantizado el acceso a un empleo.
El resultado será de desconcierto, entre otras razones porque faltará un plan a largo plazo que, por otra parte, será imposible elaborar al no servir las políticas hasta ahora utilizadas debido a la transición sistémica en que se hallan la economía y la sociedad. En consecuencia, tan sólo se irán diseñando medidas cortoplacistas a falta de una estrategia estructurada a largo plazo. En otras palabras, y literalmente, no se sabrá qué hacer.
En contra de lo que podría pensarse, la población aceptará bastante bien el paso de un mensaje en el que todo apuntaba a un mundo maravilloso, a otro tachonado de problemas. Al margen de que las ciudadanías de los diferentes países percibirán esos problemas, es posible que ciertas estadísticas, que algunos datos, puedan llegar a ser manipulados y falseados a fin de inyectar ciertas dosis de optimismo en la población; a la vez, el creciente control sobre la libertad de expresión encuadrado en la ‘lucha contra el terrorismo’, facilitará las intervenciones en y la censura de, los temas considerados sensibles.”
Santiago Niño Becerra.
Catedratic d’Estructura Econòmica. Facultat d’Economia IQS. Universitat Ramon Llull.
No em quedo amb cap dels dos!
Sala MArtín és un neoliberal ultra, inspirador de la màfia laportista i Niño Becerra em sebla un demagog populista que va donar al clau per pur atzar. He escoltat opinions seves sobre immigració dignes d’Anglada.
Arqueòleg Glamurós
12 Març 2012 at 12:01 pm
Doncs a mi m’agrada escoltar a en Sala-Martín, al Niño Becerra i a molts més, i el que tinc clar és que tot i ser més de la “corda” Niño Becerra no crec que ningú tingui la veritat absoluta i val la pena escoltar-los a tots. De tots es pot aprendre.
MadeByMiki
12 Març 2012 at 10:16 pm
Una vegada vaig llegir que els economistes només servien per dir per què havia passat el que havia passat un cop ja havia passat (més o menys). Veig que anaven errats. M’agradaria saber què en pensen ara tots aquells que en llegir aquest article l’any 2007 el devien qualificar de catastrofista. Tant de bo s’hagués equivocat, però negar que et donaràs una patacada no evita que te la fotis, oi?
Montse
12 Març 2012 at 7:42 pm
N’hi ha molts que porten un munt d’anys avisant del que ens cau al damunt, això si, ni abans sel’s hi feia cas ni ara sel’s reconeix el mèrit de preveure el que està passant.
MadeByMiki
12 Març 2012 at 10:45 pm
Llegir coses com aquesta m’indigna i em recorda aquells primers anys de crisi en els quals insistiena dir que el pitjor estava per arribar i que “res del que està passant es podia preveure” quan nombrosos econòmics i estudiants d’economia(!!!!) ho preveien des de feia temps. El text que ens poses és un clar exemple.
És molt fàcil d’entendre. Aquells que no volen preveure (públicament) el que passarà amb l’economia és perquè no els convé que la gent sàpiga quins camins prendra aquesta. D’aquesta manera només podran treure profit uns quants i, és clar, així toca més a repartir. Quins collons!!
Crític de cine
12 Març 2012 at 8:57 pm
El mateix em passa a mi, quan em diuen allò de “això no es podia preveure”, no ho compro, la veritat.
MadeByMiki
12 Març 2012 at 10:38 pm
No hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir. L’economia és una disciplina humanística, no té res de ciència exacta, però jo ja fa molts anys que havia escoltat a molts economistes que ens avisaven de la que ens anava a caure a sobre.
El problema és que la gent no vol ser informada i, sobretot, que hi ha uns certs prejudicis i creències que la gent no vol desterrar ni quan queda demostrat al 100% que són erronis.
M’estic referint al fet que -encara que sembli un ‘xist’- molta gent creu que perquè hi ha una carta dels drets de l’Home, aquests drets són inal·lienables i existeixen tan si es vol com si no. Doncs, ves per on, per a la major part de la Humanitat no existien i ben aviat no existiran per a nosaltres perquè no ens els podrem pagar.
I pel que fa als prejudicis, jo miro d’informa’m sempre d’una manera plural. Fa uns 10 anys més o menys, seguia un programa dretanós i sectari (també n’escolto d’esquerranosos i sectaris, que consti) que s’anomenava “La linterna”, a la Cadena Cope. En allà s’hi escoltava una tertúlia d’economistes com en Velarde, Colmenarejo, etc…, que van predir fins a l’última conseqüència de l’actual crisi. Això sí, ho feien des d’una òptica PPera, més centrats en atacar al PSOE que en mostrar les vergonyes de la societat espanyola i la seva manca absoluta de formació econòmica.
Per això, quan hom desacredita als economistes, anem amb compte, perquè a mi m’agrada molt el que diuen Stiglitz, Roubini, Becerra, Sala i Martín, etc., tot i que molts diuen ara que mai ningú els va dir què passaria quan petés la bombolla.
Minosabe
13 Març 2012 at 11:59 am
Jo també escoltava “La Linterna” amb en César Vidal i els seus “aires intelectuals”, i si, és evident que hi havia un munt de gent i d’economistes que s’oloraven el desastre…
MadeByMiki
14 Març 2012 at 8:39 pm
[…] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos Economistas que predicen el futuro, ¿anticipación o esoterismo?(Cat). madebymiki.wordpress.com/2012/03/12/anticipacio-o-esoteri… por carey hace […]
Economistas que predicen el futuro, ¿anticipación o esoterismo?(Cat).
13 Març 2012 at 9:07 pm
jo em quedo amb … cap del dos xD
Pons
15 Març 2012 at 3:22 pm
No havia vist aquest post teu fin avui.
Crec que l’article anticipa algunes de les merdes que ara ens estem menjant.
Ara bé, els governs ho sabien. Tant el PSOE, com el Tripartit han declarat que haurien d’haver punjat la bombolla del toxto molt abans.
Ara la gran banca està aprofitant per menjar-se la banca mitjana i la petita. Això és pur canibalisme.
Tomàs
16 Març 2012 at 6:55 pm