..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Point Of Disgust…

with 14 comments


Cada vegada és més difícil gaudir de la música sense artificis o guarniments innecessaris. Al escoltar qualsevol ràdio musical ens en podem adonar que estris com el “vocoder”, son presents en gran part de les cançons que escoltem a diari.

Amb la música passa com amb la cirurgia estètica o amb el “Photoshop”, tot s’unifica, tots fan les mateixes cares i tot sona igual, no hi ha lloc per a la naturalitat ni pels matisos. S’imposa una moda i no hi ha manera de sortir d’aquesta trampa per a l’expressió lliure creativa.

Evidentment, si algú es desmarca massa de les etiquetes prefixades és ignorat i marginat per allò que anomenen “l’industria discogràfica”. Del grup dels exclosos, sense cap mena de dubte us suggereixo l’enorme banda de Duluth (Minessotta) “Low”, compleixen totes les condicions per a ser ignorats pels generadors i distribuïdors de “hits”.

M’agrada molt aquest grup, no son gens guapos ni joves, la seva música és senzilla i directa, no hi ha lloc per a artificis o notes innecessàries, no treuen un disc cada any, les seves lletres son molt treballades i espirituals, que més se’ls hi pot demanar?.

En un moment on la música cada vegada és menys música, quan la pirotècnia triomfa sobre lo essencial, jo us suggereixo que escolteu aquesta bonica i senzilla cançó, és una mostra de com sovint menys és més i el virtuosisme no te res a fer davant la sensibilitat i la contenció.

Point Of Disgust

Once I was lost to the point of disgust
I had in my sight
Lack of vision, lack of light
I have hard, I have fast
Mercy me, never last

Then in the dust, all the things we discussed
Were thrown to the wind
So at last, we begin
‘Cause we fall hard, we fall fast
Mercy me, never last

Anuncis

Written by MadeByMiki

23 Març 2012 a 11:06 pm

Arxivat a Música

Tagged with , , , , , ,

14 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Jo trobo que són més aviat buids i depriments – per alguna cosa s’anomenaran Low, no? 😉

    Parlant de música, el Steven Pinker diu: “What benefit could there be to diverting time and energy to making plinking noises? … As far as biological cause and effect are concerned, music is useless. … It could vanish from our species and the rest of our lifestyle would be virtually unchanged.”
    (trad. “Quin benefici podria haver-hi en el desviament del temps i l’energia per fer sorolls *cliquejants*? … En quant a la causa i l’efecte biologics, la música és inútil. … Podria desaparèixer de la nostra espècie i la resta del nostre estil de vida seguiria virtualment sense canvis.”)
    L’home també opina que “many of the arts may have no adaptive function at all. They may be by-products of two other traits: motivational systems that give us pleasure when we experience signals that correlate with adaptive outcomes (safety, sex, esteem, information-rich environments), and the technological know-how to create purified and concentrated doses of these signals.”
    (trad. “moltes de les arts pot ser que no tinguin cap funció adaptativa. Podrien ser productes secundaris de 2 altres trets: sistemes motivacionals que ens donen plaer quan percebem senyals que es correlacionen amb resultats adaptatius (seguretat, sexe, estima, medis rics en informació), i el saber fer tecnològic per crear dosis purificades i concentrades d’aquests senyals.”)

    Per tant, i considerant també que els gustos varien segons les persones, no crec que t’hauries de preocupar gaire – per no dir gens ni mica – si per tot arreu sembla que sentis els mateixos sorolls i cap cosa original: biologicament, pots viure tranquil i sense problemes sense ells.

    ahse

    24 Març 2012 at 1:41 pm

    • No puc contestar cientificament el teu comentari, però trobo força lògica l’explicació, potser seria més exacte el creure que les arts son un succedani per a calmar el fet de reprimir els nostres instints. Si no recordo malament això és el que suggeria en Erich Fromm…

      MadeByMiki

      25 Març 2012 at 3:53 pm

      • Pot ser que tinguis raó. De moment els científics la declaren un producte secundari inútil, o fins i tot molest en certs casos de trastorns neurologics.

        ahse

        25 Març 2012 at 4:15 pm

  2. M’ha agradat molt. Música senzilla per a escoltar estant per casa una tarda tranquila. Fa poc vaig descobrir, gràcies a ‘aficionats als senders’, un grup que es diu ‘Walk of the earth’ que fan uns covers sensacionals. Te’ls recomano.

    Crític de cine

    24 Març 2012 at 5:38 pm

    • Soc força anti-covers, però escoltaré els ‘Walk of the earth’, segur que els trobaré interessants…

      MadeByMiki

      25 Març 2012 at 3:54 pm

  3. No tota la música ni els estils es rebaixen a allò que les grans discogràfiques volen. El que si que sembla ser la tònica és anar-se dirigint cap a les cançons simples i superflues, o que tinguin una mica d’humor. O sigui que si fas una cançó amb una lletra una mica graciosa i una tornada repetitiva ja tens mig èxit assegurat.

    En el grup de música on estic tenim discussions sobre les lletres: per una banda tenim als que provenen del hard-rock/pop que només pensen en lletres molt bàsiques i per l’altra hi ha els que hi posen gran part de la creativitat que prefereixen currar-s’ho més i no dependre tan del que pensi el públic.

    Sobre la relació música-biologia millor m’abstenc, no sé si és un comentari sarcàstic o va en serio.

    conjuntbuit

    25 Març 2012 at 12:46 pm

    • Doncs diuen que als nostres cervells els agraden les repeticions i és per això que avui dia treuen tantes coses “enganxoses”: encara que el soroll que produeixen no t’agradi se’t clavarà als circuits neuronals, si ben recordo per l’amígdala, i d’allí en podran sortir i reproduir-se en el teu cervell en qualsevol moment.

      ahse

      25 Març 2012 at 4:14 pm

  4. Si et serveix d’alguna cosa, jo prefereixo les lletres elaborades, no cal que siguin extenses, però almenys que es vegin elaborades.

    MadeByMiki

    25 Març 2012 at 3:59 pm

  5. Steven Pinker juga a ser el nen terrible de Harvard sempre. Em sembla, però, que té raó. No recordo si ell o algú del seu equip de psicologia també va dir, amb encert, que sabíem si un nen era intel·ligent si als 4 anys segueix i s’interessa per una pel·lícula i si als 10 ja només hi veu una successió d’imatges i música a una pantalla.

    Minosabe

    26 Març 2012 at 10:41 am

  6. He escoltat el primer i segon vídeo i sonen molt bé! Personalment, música actual poca. Per sort de tant en tant s’acaba descobrint un grup o cantant interessant. Música a la ràdio fa temps que no n’escolt: o acaben posant sempre el mateix o el més comercial, i tanta repetició, si alguna cançó t’agrada l’acabes avorrint.

    caterina

    26 Març 2012 at 3:44 pm

    • Avui la música de la ràdio és un 70% oldies i un 30% de “grans èxits” repetits fins el cansament, val la pena trobar alternatives…

      MadeByMiki

      26 Març 2012 at 8:45 pm

  7. No coneixia aquest grup. He posat els vídeos que ens has deixat i els he anat escoltant mentre et feia aquest comentari, i també en d’altres blocs amics. Ha estat agradable fer-ho amb aquesta música senzilla i tranquil•la.

    Tomàs

    26 Març 2012 at 6:16 pm

    • A mi em fa molta gràcia el veure aquests covers tan amateurs… me’n alegro molt de que no et “disgusti” la música de “Low”…

      MadeByMiki

      26 Març 2012 at 8:48 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: