..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Abril 2012

D’esquerres i sense imaginació.

with 8 comments

Van passant els anys i no hi ha una veritable proposta dels partits d’esquerres. Mentre per l’altra  banda hi ha els partits més institucionalitzats, els que podríem anomenar com de dreta i centre dreta, els que es passen els dies i els anys amb la intenció de que ens empassem una gran mentida: aquella que pretén eliminar tot rastre d’intenció política a les mesures que ens imposen, aquella que ens ven tota mena de reformes draconianes sota l’etiqueta de “no hi ha cap altre opció possible”, “us farà mal, però és pel bé de tots”.

Però el que resulta absolutament esfereïdor és la manca de propostes concretes per part de les esquerres. No hi ha per enlloc una proposta de canvi de sistema, tan sols podem trobar posicions defensives d’allò més simplistes. Sembla que volen fer política senzillament parlant de la defensa del estat del benestar i de tornar a les condicions socials i laborals de fa cinc anys. Sembla que amb això ja en tenen prou, no cal articular un discurs propi, jugant a la contra i sense idees van fent i el seu públic no s’alarma.

Certament hi ha veus a l’esquerra i a la dreta que van més enllà, però no son als llocs de responsabilitat. El discurs oficial per les dues bandes és reductor i simplista a més no poder. Tal i com fa uns dies xerràvem amb l’amic i periodista Jordi Pallarès, avui patim una política simplista, amb uns arguments dignes d’un anunci de detergent i un discurs orientat clarament al consum immediat i de masses, aquí cada partit agafa el seu públic i es dedica senzillament a donar-li un discurs fàcil, buit de contingut però molt ben maquillat. Total, tan sols es tracta de vendre el seu producte, per tant a quanta més gent arribin millor, o potser no?…

Written by MadeByMiki

30 Abril 2012 at 11:55 pm

El preu de ser catalans.

with 11 comments

Fa uns dies a “El Món a RAC1” es va poder escoltar un treball periodístic interessant, es tracta de “El preu de se catalans”, una comparació entre el que ens costen les coses a Catalunya i el que costen a altres bandes d’Espanya.
Realment va resultar força interessant el escoltar aquest article d’investigació, però jo li trobo algun problema de fons i de forma al treball. Ben mirat no és més que un més d’aquells estudis superficials    que porten una clara intencionalitat política al darrera.
La comparació de les dades es fa quan i amb qui convé per donar-li més espectacularitat a les xifres. Hi ha un clar victimisme a les xifres, ho sigui el ja conegut “Espanya ens maltracta”, però enlloc hi trobareu una mínima crítica al comportament dels nostres governants i la seva responsabilitat en el que ara tenim.
És força difícil d’empassar el victimisme desprovist d’autocrítica, però segur que resulta més pràctic per a molts l’ometre la seva responsabilitat. Si en Jordi Pujol, que tant parla ara, en 23 anys hagués pensat més en el seu poble i menys en el seu partit no hi ha dubte de que avui no ens trobariem on som. Però ell i els seus predecessors han pensat més en el seu benefici que en el nostre, i el poble a l’hora de buscar responsables sempre té més fàcil el mirar fora.
La situació és especialment trista pels que mai hem votat a cap d’aquests senyors que ens governen, ja que ni comprem les excuses d’uns ni  podem consolar-nos creient en maltractaments externs.
Certament, el tracte que rebem no és correcte, no podem culpar tan sols a una banda, portem 34 anys d’autogovern i encara avui hem de sentir les mateixes cantarelles a diari, és molt cansat.
No fa massa vaig sentir a en Jordi Pujol afirmant que ell va enganyar als japonesos, els hi va dir que els catalans “erem gent seriosa”, creieu-me, no va enganyar tan sols als japonesos, però això no ho pot dir tan alegrement…

http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/quant-ens-costa-ser-catalans/

Written by MadeByMiki

27 Abril 2012 at 7:49 pm

Penediment reial.

with 7 comments

Avui al fer el cafetó matinal he llegit El Periódico, ja que La Vanguardia ja tenía amo. I tot jugant he pensat:

‘Vaja, potser és que darrerament jugo massa al “Scramble With Friends”…’

El Periódico d'avui...

El Periódico d'avui...

Written by MadeByMiki

19 Abril 2012 at 9:16 am