Serge Latouche.
A aquest món hi ha alguns bojos visionaris, que lluiten sense descans per a fer-nos entendre que no vivim al millor dels mons possibles, més aviat vivim totalment condicionats i sense cap mena de llibertat a una presó, tal i com diu en Richard Stallman quan parla d’Apple, una presó molt bonica i cool, però no per això deixa de ser una presó.
Si en Richard Stallman és el gran gurú del software lliure i un lluitador incansable per la llibertat individual [sí, aprofito qualsevol situació per esmentat-lo…], en Serge Latouche és el més gran profeta del decreixement, aquella filosofia que des de un punt de vista realista afirma que cal anar cap a un món no consumista i que a més això ens farà més feliços.
Fa uns dies al blog “Ecolnomia” he pogut llegir una interessant entrevista amb en Serge Latouche, aquí us deixo un parell de fragments, i si us semblen interessants tan sols cal que seguiu llegint-lo a qualsevol dels links que uns deixo al final del post.
- Consumir es crear una insatisfacció permanent. I la publicitat serveix per a fer-nos infeliços amb el que tenim i fer que desitgem el que no tenim.
- La nostra societat és individualista i egoista, ja que no crea a subjectes lliures sinó a consumidors forçats.
http://ecolnomia.wordpress.com/2012/05/09/la-utopia-frugal-entrevista-a-serge-latouche/
..: MadeByMiki :.. 
tens un altar a la teva habitació amb una efígie d’en Richard Stallman on el veneres, oi?
Pons
15 Mai 2012 at 7:15 am
Si segueixes explicant secrets de la meva habitació, no t’hi deixaré entrar més!
MadeByMiki
15 Mai 2012 at 8:26 am
Sempre em dones a conèixer gent interessant amb grans idees. No puc estar més d’acord amb el que predica aquest home.
Crític de cine
15 Mai 2012 at 9:40 am
Som molts els que hi estem d’acord, tot i així sembla que amb això ni n’hi ha prou…
MadeByMiki
16 Mai 2012 at 9:41 am
Ai, el consumisme. A casa intento “vacunar” els nens contra els atacs publicitaris amb dosis de sarcasme (els publicistes ho posen fàcil). Ara per ara ha funcionat… a veure si dura.
Montse
15 Mai 2012 at 7:01 pm
Ben fet, és una feina gairebé impossible però que segur que per alguna cosa els hi servirà.
MadeByMiki
16 Mai 2012 at 9:43 am
És una tasca titànica la d’aquest home! No hi ha qui pugui amb el muntatge que s’ha anat muntant i que tants bons resultats ha donat per a uns quants.
De totes maneres, i sent important el consum i el consumisme (en aquestes dues accepcions), avui en dia les transaccions hiper milionàries de fons, valors i del mercat secundari que es fan cada dia per Internet són el veritable perill.
Tomàs
16 Mai 2012 at 7:23 pm
Tinc el petit tractat del decreixement serè, i la veritat és que el vaig trobar fluix… Jo parlaria de Latouche més com a un crític del creixement que res més. L’alternativa del decreixement crec que està poc treballada…
Crec que és molt més tangible parlar de coses com la repartició del treball, assalt a les institucions amb noves fórmules democràtiques, revolució cultural al carrer, ús de tècniques més intensives en factors humans que hidrocarburs… etc.
Ho dic perquè créixer en si no és dolent, el problema és créixer indefinidament, créixer en la utilització de recursos que no es regeneren i de forma insostenible… decréixer ho trobo fins i tot dolent en aspectes com l’educació i la salut pública, per exemple.
El problema és quan en Mas, en l’entrevista d’ahir, centre la seves expectatives econòmiques en si creixem o no. Algú ha raonat públicament que el creixement ens faci més feliços i acabi amb els problemes estructurals d’atur i de producció… verge santa, quina creu! xD
lakk
17 Mai 2012 at 9:42 am
Acabo d’arribar a casa amb tres bosses…de roba. Em sento bastant satisfeta… estaré malalta?
Reflexionem-hi
18 Mai 2012 at 3:12 pm
No ens enganyem, aquesta és la societat en la que tots estem immersos, evidentment jo també consumeixo massa, però em sento brut al fer-ho… 😉
MadeByMiki
18 Mai 2012 at 3:16 pm
No home, que NECESSITAVA totes i cadascuna de les tres coses que he comprat… Bruta anava fins ara, amb forats als pantalons… (ja veus, jo hi insisteixo, haha!)
Reflexionem-hi
18 Mai 2012 at 3:51 pm