Julian Assange i Slavoj Žižek.
Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.
Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).
Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.
El vídeo en qüestió:
Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:
..: MadeByMiki :.. 
Bo, realment molt bo (el primer enllaç… el segon “más quisiera yo” entendre alguna cosa). M’agrada la reflexió que fa sobre la censura i sobre la doble moral. Si algú troba la resta no m’ho perdré pas.
Montse
9 Juny 2012 at 10:29 am
Tal i com dius, és molt actual. No cal que ho personalitzem en Assange, cal que capten l’essència del missatge.
Sense cap mena de dubte, les informacions aparegudes gràcies a Wilileaks han estat un terratrèmol per alguns Estat. Els aparells governamentals s’han posat en marxa per destruir el presumpte atacant, en aquest cas J. Assange. I en aquest camp, són bons, molt bons. En tenen experiència i pràctica.
El missatge és clar: ciutadà, si no em fots, potser no et fotré (només els diners, és clar), però si em fots, et destruiré.
Tomàs
9 Juny 2012 at 12:33 pm
Molt interessant. llàstima que el meu domini d’anglés no em permeti assebentar-me de pràcticament res del segon vídeo com li passa a la Montse. Bona definició de terrorisme per tenir en compte.
Curioses, també, les lleis que es promulguen a la Xina.
Nerviós, per això, m’han posat els tics del filòsof (em veig incapaç de trobar aquests accents tant estranys, ja em diràs com s’escriuen)
Crític de cine
10 Juny 2012 at 9:11 pm
És una mica panorama 1984, això de la censura i de canviar la història. Boníssima la llei xinesa que prohibeix imaginar-se un canvi de realitat. Se les saben totes!
Reflexionem-hi
11 Juny 2012 at 12:11 pm
bastant més interessant el senyor eslovè que l’australià
Pons
12 Juny 2012 at 2:37 pm