Democràcia light.
Aquest cap de setmana tornarem a assistir a una nova demostració, per si encara no ens en hem adonat, serà l’enèsima demostració de que la democràcia no combina massa bé amb el règim capitalista-consumista que impera a la nostra societat.
L’ùnica versió acceptada de democràcia és la que no qüestiona de cap manera “les regles del joc”, una democràcia subordinada i agenollada, una democràcia light, descafeïnada. La prova d’això la tenim a diari, però la força de la costum i dels mitjans de comunicació no ens deixa veure-ho amb tota la nitidesa.
Aquest cap de setmana en tornarem a viure un nou episodi amb les eleccions gregues, on ens han deixat ben clar que la democràcia està molt bé però sense excessos. Que és això de que pugui guanyar les eleccions un partit que no està sotmès al 100% als dictats dels mercats?, però que ens hem cregut que som?, ciutadans lliures?.
Coi de grecs, que s’han cregut que son?, les coses es fan com a Espanya, on la decisió més transcendent des de la transició s’ha fet totalment a l’esquena dels ciutadans, això sí, com sempre “pel seu bé”. Aquest govern ha decidit a la brava demanar diners a Europa, un país que no pot pagar els deutes que avui té, ha decidit endeutat-se més i endeutar les futures generacions.
No podem pagar el nostres deutes i demanem més diners a crèdit per acabar ben aviat demanant-ne molts més i fer així una pilota ben grossa. Doncs res, felicitats, felicitats a tots plegats, als que creuen que viuen en democràcia i felicitats també als que decideixen per nosaltres. Com diuen a “La competència”, et felicito fill!!.
..: MadeByMiki :.. 
Què no vivim en democràcia? Noi, segurament tu et deus pensar que democràcia significa democràcia social i econòmica, igualtat d’oportunitats…. Què no has entes, és una dictadura d’uns poquets? La democràcia és això, deixa de sommiar en idees decimonòniques i no ens intentis fer reflexionar. Per cert, cap referència al no vull pagar i a l’Uriel Bertrán,, a més de radical no ets català.
Andreu
18 Juny 2012 at 8:48 am
Et convido a veure ‘Concursante’. És la primera pel·lícula de Rodrigo Cortés (director de ‘Buried’) que, tot i no ser una obra mestra, encara que a mi m’agrada moltíssim, fa una bona reflexió sobre els crèdits i l’endeutament. El protagonista es veu obligat a endeutar-se cada cop més en no poder pagar els deutes anteriors. No et desvetllo el final si et dic que s’acaba suïcidant (no et preocupis, ho diuen al principi de la cinta). Potser és aquest el futur del nostre país?
Crític de cine
18 Juny 2012 at 11:36 am
Ara que ja sabem el resultat de les darreres eleccions a Grècia i a França, veiem que en el primer cas ha guanyat el vot prudent o el vot de la por com a alguns els hi agrada dir. A França, els socialistes han revalidat els bons resultats de fa unes setmanes. Tant els resultats d’un com d’un altre país, és possible que facin suavitzar les polítiques econòmiques europees.
Syriza ha demostrat que s’ha convertit en una realitat i encara que hi hagi un govern de coalició, a Grècia també hi haurà una oposició real, que vigilarà els moviments del país i d’Europa.
Pel que fa a la Democràcia, crec que fa temps que vivim en una mena de democràcies que necessitarien d’un cognom. Democràcia en creixement, en deconstrucció, en fase d’implementació, en procés d’aprenentatge, vigilada, endeutada, consolidada…
Tomàs
18 Juny 2012 at 7:01 pm