..: MadeByMiki :..

NO ’92.

Posted in Economia, Política, Premsa by MadeByMiki on 21 juny 2012

Ara que ens disposem (o potser “ens disposen”) a celebrar el vintè aniversari de les Olimpíades de Barcelona, les millors de la història, a la millor ciutat del món, veig necessari donar-ne un altra visió.

Tal i com ara hi ha tota una corrent crítica amb les possibles Olimpíades de Madrid, al fer-se públic la tria de Barcelona com a ciutat seleccionada, va sorgir un moviment contrari que evidentment va ser minimitzat i a ser possible ignorat. L’any 1992 tenia que ser fos com fos “l’any d’Espanya”, amb les Olimpíades de Barcelona, la Expo de Sevilla, la capitalitat cultural de Madrid i la celebració del “5º Centenario” de l’arribada de Colón a les amèriques (a ambients radicals se’l anomenava “el quinto sanguinario”). Així doncs, tots contents, oi?, o potser no?, sempre hi ha minories que volen tocar el que no sona i veure-hi una mica més enllà, potser massa.

El moviment “NO’92”, era una especie d’embrió del que avui son els moviments altermundistes, aquells famosos “anti-sistema” tant mediàtics eren aleshores assemblees d’aturats, okupes, ecologistes, anti-militaristes, anti-capitalistes i un munt més de moviments alternatius. Aquella gent va intuir que tot allò ens portava cap a un creixement i una especulació totalment perjudicial a mig i llarg termini. Evidentment el poder econòmic va veure clar el potencial que per ells tindrien aquests esdeveniments, i com sempre anant de la maneta amb el poder polític i els mitjans de comunicació van vendre totes les grans meravelles que gaudiríem a partir de l’any 1992. Ens esperava una modernització sense precedents del país, molta feina per a molta gent, l’arribada de milions i milions de turistes, les mil i una meravelles picaven a la porta i tan sols teníem que deixar-nos fer i si pot ser col·laborar-hi activament.

Amb la designació de Barcelona el 1988 com a ciutat olímpica, el procés transformador de la social i urbanístic va ser imparable. Es va convèncer al poble de que Espanya i Barcelona serien el centre del món, i que aquell era el moment de fer totes les reformes que calien per estar a l’alçada, per tant l’estat va actuar en conseqüència:

  • Entre 25.000 i 60.000 persones es van fer voluntaris per a fer feines gratuïtes pel correcte funcionament dels JJ.OO., sembla que per ells no hi havia diners. El poble va confondre el bé comú amb el de uns quants…
  • Es va reforçar enormement el turisme com a principal “empresa” del país, amb la consolidació d’un model que ens ha portat on som avui, a un país que ha oblidat el I+D i prega per a ser l’escollit a la lluita per allotjar projectes com “Euro-Vegas”.
  • Es va aprovar la “Ley Corcuera”, aquella que permetia assaltar qualsevol habitatge sota sospita de delicte, sense ordre judicial ni explicacions posteriors. Posteriorment als JJ.OO. aquesta llei seria reformada molt a la baixa.
  • Catalunya va patir la “operació Garzón 92″, en la que 60 independentistes van ser detinguts, torturats i empresonats. Els JJ.OO. no podien acceptar aquest tipus d’actituds i protestes. Els nacionalistes moderats ja s’encarregarien de fer possible la convivència entre l’himne espanyol i “Els Segadors”, i trobar un equilibri idiomàtic que no ferís sensibilitats.
  • El primer AVE espanyol va ser estrenat aquell 1992 amb motiu de la Expo’92, i va ser l’embrió de la irracional i mastodòntica xarxa que avui patim i no podem mantenir.
  • La bombolla immobiliària va ser alimentada amb força, els preus dels pisos van començar una escalada imparable. A partir d’aquell moment molts ciutadans van veure’s impulsats a marxar a la segona corona davant la impossibilitat de pagar el que se’ls hi demanava.
  • El sector públic es va barrejar amb el privat, es creen tota mena d’empreses mixtes com “Nueva Icária S.A.” que facilitaran la circulació de capitals i influències entre uns i altres dins d’unes estructures opaques.
  • La ciutadania va veure com el seu ego era inflat fins a nivells impensables. Se’ns volia fer creure que Espanya era un país modern i democràtic, Catalunya el motor econòmic d’Europa, Barcelona la millor ciutat del món… No hi ha dubte de que se’n van sortir molt bé, ja que avui encara hi ha miops que es creuen que son al melic del món.

Els pocs contraris a tot això ho veien d’un altra manera, el 1990 un parell d’anys abans dels JJ.OO. ja ho tenien ben clar: “Tal i com estan les coses no ens podem plantejar el impedir els JJ.OO. però si que caldria limitar l’actuació devastadora al nostre entorn”.

No hi havia res a fer, la maquinària propagandística, les institucions i les empreses no deixarien passar aquella gran oportunitat de transformar Barcelona en aquesta espècie de decorat que és avui, un decorat al servei del turista, una ciutat que principalment viu del turista i pel turista i que porta dècades sense tenir un pla de ciutat a llarg plaç. Tal i com s’ha demostrat amb projectes com el “Forum de les cultures” i el “Euro-Vegas”.

Bonus track:

Un homenatge a una d’aquelles bandes de hardcore polític combatiu catalanes dels anys 80, l’Odi Social.

Per començar el tema “No olímpica”.

I per acabar un tema de protesta contra el “5º centenario”.


About these ads

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Andreu said, on 22 juny 2012 at 9:04 am

    Miki la veritat és que els teus posts són ultimament fenomenals, sense concessions. M’agrada perquè sense alçar la veu apuntes molt bé cap als valors de l’heterodoxia i l’esperit crític. A Sevilla també hi va haver una gran repressió aquells mesos, sobretot al barri de La Alameda. Molt grans els Odi Social, pensava que era dels pocs que encara els escoltaven a vegades, hehe.

    • MadeByMiki said, on 23 juny 2012 at 12:16 am

      Gràcies, no tothom pensarà lo mateix, n’estic segur. Catalunya va comptar amb unes bandes de hardcore tan memorables com ignorades, és una pena..

  2. aficionatsalssenders said, on 22 juny 2012 at 12:13 pm

    Espera’t que arriben els jocs d’hivern 2022…

  3. Crític de cine said, on 22 juny 2012 at 2:01 pm

    Dades curioses se’ns dubte!! Però no crec que tot fós dolent. Crec que, les olimpíades, van posar Barcelona als mapes d’arreu del món i gràcies a aquesta és una de les principals destinacions turístiques del món.

    • MadeByMiki said, on 23 juny 2012 at 12:24 am

      No dic que tot fos dolent, senzillament en vull donar un altre punt de vista.

      No hem arribat a aquest desastre d’un dia a l’altre…

  4. Tomàs said, on 24 juny 2012 at 7:50 pm

    Recordo els moviments anti Olimpíades de Barcelona. El post és interessant i tracta de molts dels temes més importants en aquells moments. La preparació del que va passar a Espanya el 92 va ser eminentment política. Es tractava de posar Espanya al mapa. De sobte, en un sol any, un país ajuntava un conjunt d’esdeveniments d’alt nivell com no es recordava.

    Es tractava de demostrar que Espanya era capaç de fer front a qualsevol repte. De dir que era un país de champions.

    Reconec que el preu (no econòmic) de tenir les Olimpíades va ser alt. De totes maneres prefereixo que Barcelona les hagi pogut gaudir. D’acord amb que alguns temes s’haguessin pogut portar d’altre manera, però això estava fora de l’abast de la societat civil…, a no ser que hagués sortit al carrer en massa a dir “no”. I això no va passar (d’acord amb que la propaganda hi va jugar a favor, però de totes maneres penso que també hi havia moltes persones que ho veien amb bons ulls, que n’estaven d’acord).

  5. Arqueòleg Glamurós said, on 25 juny 2012 at 5:22 pm

    Wow! Jo tenia 10 anys i l’únic que recordo son onades d’entusiasme i patriotisme barceloní. Aquelles olimpiades van seguir amb una tradició que ja venia del s.XIX: el desarrollisme dels grans esdeveniments, amb les grans exposicions universals i que va durar fins el Fòrum. Esperem que sigui tan sols un fosc record!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 148 other followers

%d bloggers like this: