Teresa Forcades a Singulars.
Aquest dimarts al vespre vaig rebre un missatge del meu amic Jordi Pallarès: “Teresa Forcades al singulars ara al 33!”. Coi!, anem a veure que diu aquesta senyora, segur que com sempre es deixa anar i en traiem reflexions interessants.
Doncs sí, la Teresa Forcades tal i com era previsible, es va deixar anar i en Jaume Barberà va col·laborar per treure-li tot el partit a l’entrevista. Singulars és ara com ara un programa que dignifica com cap la televisió pública catalana, proposa personatges que tenen molt a dir i provoca a l’espectador perquè aprengui, pensi i es plantegi moltes coses que segur que en principi se li passaven per alt. Ja sigui el convidat en Jonathan Tepper, en Salvador Alemany o com ahir la monja més famosa de tota Catalunya, na Teresa Forcades. Però del que es tracta sempre és d’escoltar i aprendre, i sortir del programa amb ganes d’aprofundir més en el que allà s’ha explicat i crec que en Jaume Barberà i el seu equip se’n surten perfectament.
Tal i com ja podíeu suposar, aquí us deixo el vídeo del Singulars d’ahir, no us el perdeu, és una veritable joia amb sorpresa final…
Written by MadeByMiki
28 Juny 2012 a 8:50 am
Arxivat a Economia, Política, Premsa
Tagged with 33, Jaume Barberà, Jonathan Tepper, Jordi Pallarès, Salvador Alemany, singulars, Teresa Forcades, video
5 Respostes
Subscribe to comments with RSS.
Més programes com aquest calen a les televisions…
Crític de cine
28 Juny 2012 at 11:49 am
Vaig veure l’entrevista. Què puc dir? Genial programa, genial Jaume Barberà (un gran comunicador), i Teresa Forcades se mereix tots els meus respectes. Té les idees ben clares i diu veritats enormes. I malgrat això, trob que encara, a aquestes alçades, se l’escolta poc.
caterina
28 Juny 2012 at 3:59 pm
Jo també vaig veure el programa i he aprofitat el teu vídeo per recordar la sorpresa final.
Dona gust constatar que encara hi ha alguns programes de la tele que aporten un plus.
Tomàs
30 Juny 2012 at 10:58 am
Boníssim! Aquesta dona no deixa de sorprendre’m. Per desgràcia no comparteixo (i val a dir que m’agradaria) el seu optimisme pel que fa a la bondat de la societat: potser és l’egoisme, potser és la desconfiança, però el cas és que hi ha alguna característica humana que ens fa perdre força com a col·lectiu. Això sí, aplaudeixo profundament allò que diu d’evitar el segrest del sentit crític de la ciutadania: si no pensem per nosaltres mateixos i a sobre ens deixem endur per les febleses i les pors, estem comdemnats a ser purament uns titelles.
PS: Em sap greu haver trigat tant a comentar, però veure tot el programa m’ha costat tres sessions de planxa… ja veus que tens una comentarista molt “maruja” 😀
Montse
1 Juliol 2012 at 11:32 am
Mai havia vist el programa, però realment m’ha agradat la seva dinàmica de deixar parlar i no ametrallar amb preguntes.
Sobre l’entrevistada, m’ha agradat molt la seva elocuència i fins i tot autocrítica cap a la jerarquia eclesiàstica. Integritat.
anomenatinutil
22 Juliol 2012 at 5:08 pm