..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El futur del comerç.

with 4 comments


Ja hi tornem a ser, tal i com era previsible el govern del PP prepara una modificació de la llei d’horaris comercials. Com tantes altres vegades aquesta llei no respectarà les competències autonòmiques, però això no crec que importi massa, ja que en el fons la majoria d’autonomies hi estan d’acord, tant en el fons com en la forma.

I la tendència segueix inexorablement, cada vegada mes hores oberts al públic i cada vegada menys dies de descans. Ens diran que això no afectarà als treballadors ni als petits empresaris (aquells que en el fons d’empresaris no en tenen res), que els drets seguiran intactes i que això es fa per crear més llocs de treball. A Madrid ja fa temps que aquesta política s’aplica, i els resultats son evidents, el petit comerç autòcton ha passat d’agonitzar a pràcticament desaparèixer, les franquícies, centres comercials i grans supermercats s’han multiplicat i han deixat una ciutat sense ànima i despersonalitzada.

És curiós com a totes bandes, quan obre un Mercadona (per posar un exemple) tothom troba sensacional el munt de llocs de treball que crea, però ningú es planteja quants en destrueix. Perquè evidentment les seves vendes son algun altre deixa de fer-les, els compradors son els que son i tenen el que tenen, el fet de obrir més hores, més dies o fer botigues més grans, no pot significar multiplicar exponencialment les vendes, senzillament desplacem a la gent d’un comerç a un altre, es produeix un canvi de tipus de consum i poca cosa més.

Això si, pels ajuntaments els hi resulta molt pràctic aquest tipus de comerç i d’horaris, aquest cap de setmana mateix Madrid ha ampliat enormement l’horari de les seves zones blaves, tot un encert, ja que les botigues no tanquen mai, com podem pretendre que el cobrament de les zones blaves tingui un horari tan reduït. A més les grans superfícies se’n cuiden de la seva pròpia neteja i seguretat, donen valor a polígons tronats i a zones decrèpites, tot sensacional, com a mínim per a alguns.

La darrera vegada que vaig anar a “l’estranger” va ser Portugal, concretament a Lisboa, ja no he sortit més, i no és perquè no sigui bonic, senzillament perquè per a veure una ciutat amb “Mango”, “Zara”. ”Starbucks”, ”McDonald’s”, ”HM” i tota aquesta colla em quedo a casa, no cal que agafi l’avió. Encara ningú se’n ha adonat de la importància de tenir un comerç autòcton?, de la bellesa de la diferència?. Aquests son els veritables valors a treballar, quan com la setmana passada em trobo al carrer gran de Sant Andreu amb “Pasteis de Belem” no em fa gaire gràcia, però potser és que no entenc aquest nou concepte de comerç, el que ara sí, donarà molta feina i farà que tots comprem molt més.

Anuncis

Written by MadeByMiki

3 Juliol 2012 a 4:47 pm

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. És molt possible que sigui com dius, i que als avantatges (per a molts o per a uns quants), de disposar de més botigues obertes en dies festius, calgui contraposar-hi els efectes perversos què, com apuntes, això pot tenir per al comerç autòcton que no podria competir amb les grans empreses.

    De moment sembla que el govern ha sortit en defensa dels horaris que fins ara hi ha establerts a Catalunya.

    Tomàs

    3 Juliol 2012 at 5:52 pm

  2. Subscric totes les teves reflexions fil per randa. A més a més, això no és Nova York i no necessitem viure en ciutats que no dormin mai.

    Montse

    3 Juliol 2012 at 10:55 pm

  3. És veritat, com diuen els botiguers, que més hores oberts no equivalen a més venta. El mercat és el mateix. Però, hi ha un cert tipus de ciutadà, desestructurat, i mandrós -o modern i cool, segons qui el descrigui- que no era capaç de fer llistes de la compra els dies feiners i que un diumenge a les 4 de la tarda es lleva i veu que només té un iogurt caducat a la nevera. Per descomptat, paga un sobrepreu per menjar alguna cosa precuinada que trobi a aquelles hores a qualsevol comerç.
    També hi ha un tipus de turista, molt predominant, que va a fer “turisme cultural”, bàsicament visitar llocs emblemàtics d’unes ciutats que de vegades semblen decorats, i que amb el temps restant es dedica al “shopping”.
    I, una altra cosa: com podem anar fent elucubracions sobre el pacte fiscal, el referèndum d’autodeterminació i altres castells de sorra si, en acabat, la Generalitat no gosa ni desobeir aquest decret i obligar als comerciants a respectar la llei pròpia?
    Finalment: quina resistència oferirem a una llei que ens allunya de l’ “ansiada” jornada continuada per acabar a les 6? Una vegada més, els nostres capricis consumistes s’imposen a la raó i a la necessitat d’una vida més organitzada i que aprofiti millor el nostre temps de treball.

    Minosabe

    4 Juliol 2012 at 8:07 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: