..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Coeficients de caixa i altres herbes…

with 5 comments


Avui toca classe d’economia explicada per un que no és economista, ho sigui que amb molt de gust m’exposo públicament. Així que sense por, som-hi!

Tots hem sentit a parlar de termes com la reserva fraccionaria o el coeficient de caixa, però és possible que no sabem exactament de que es tracta. Possiblement no sabem de que es tracta perquè sempre hi ha hagut molt d’interès en mantenir-nos al marge d’aquests conceptes, tal i com sovint es diu de moltes altres coses, potser és millor no saber-ne res.

El sistema de reserva fraccionaria es basa en el dret que tenen els bancs de fer servir els diners que dipositem en ells. El banc tan sols està obligat a mantenir en líquid el percentatge establert com a coeficient de caixa.

Per tant, el coeficient de caixa, és el percentatge de diners que cal que els bancs conservin en líquid cada vegada que els hi fem un ingrés. Els bancs viuen de “fer treballar” (sovint no és més que pura especulació) els nostres diners exceptuant la part corresponent al coeficient de caixa, aquesta part teòricament és sagrada. Evidentment quan més alt sigui aquest valor menys risc hi ha de fallida bancària i d’arribar al temut “corralito”.

La xifra de coeficient de caixa varia molt a diverses parts del món, cada estat o grup d’estats fixa el percentatge que creu adequat per al correcte funcionament dels seus bancs. Per fer-nos una idea de la situació mundial, mentre a Europa el coeficient de caixa es situa a un màxim del 2% dels diners ingressats, als Estats Units des de l’any 2006 s’exigeix un 10%, i a Venezuela un 17%.

Cal destacar que tot i que semblin unes xifres més o menys importants, en els casos dels dipòsits a 2 anys o més tant a Europa com als Estats Units el coeficient de caixa és del 0%, ho sigui que tot pot ser destinat al préstec o a la inversió en tota mena de productes financers.

A la pràctica, amb aquest sistema els bancs es converteixen en uns creadors i multiplicadors del diner, ja que disposen del nostre capital i cada vegada que donen crèdit (ja sigui a particulars, empreses o al propi estat) creen el diner de la promesa de la devolució d’aquest préstec amb interessos.

Alguns economistes no han dubtat a afirmar que la reserva fraccionaria és un frau pur i dur als que dipositen els seus diners als bancs. Mitjançant aquest sistema s’ha pogut baixar artificialment el tipus d’interès, al tenir els bancs el dret de crear diners del no res equiparen la reserva fraccionaria a la falsificació y multiplicació de la moneda.

Actualment el diner i els seus substituts (obligacions, bons, deute públic…) ja no tenen bens tangibles que els recolzin, per tant ara aquest diner i altres artificis contables tan sols representen deute. Ho sigui que avui el diner tan sols representa la capacitat dels endeutats de tornar els seus préstecs amb interessos.

Advertisements

Written by MadeByMiki

10 Juliol 2012 a 3:17 pm

5 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Enhorabona per l’explicació. Molt aclaridora. Cada cop tinc més clar allò dels diners sota el coixí. Quan falta perquè arribi el següent corralito?

    Crític de cine

    10 Juliol 2012 at 3:24 pm

  2. Miki, recordes aquest anunci?

    Doncs gràcies a la teva explicació jo ho he entès i la meva nina també! 😀 Així doncs tot és fum, oi? 😦
    En tot cas, ara que he descober la teva vessant més didàctica… no t’interessaria fer un post sobre l’apassionant Llei de procediment administratiu, oi? 😉

    Montse

    13 Juliol 2012 at 2:39 pm

    • Ha colat Montse? Ho ha fet? Per cert, molt bo el teu comentari amb el vídeo.

      Tomàs

      15 Juliol 2012 at 9:45 am

      • Gràcies, Tomàs 😀 No, no ha colat. De fet no cola ni amb mi mateixa perquè ara l’hauria d’estar estudiant i… ja veus. Això és un ploooom!!! És molt avorriiiiiiiit!!!

        Montse

        15 Juliol 2012 at 9:54 am

  3. En llegir el post m’he sentit com si estigués en un espectacle d’aquells en que un senyor ensenya un barret i al moment en treu un conill i diu “abracadabra”.

    També és cert que això ho va començar tot aquells tal Jesús en multiplicar els pans i els peixos.

    Tomàs

    15 Juliol 2012 at 9:48 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: