..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Setembre 1st, 2012

Monuments.

with 12 comments

Potser en alguna altra entrada ja ho he comentat, però per si un cas hi torno: jo vaig fer allò que en deien el “servicio militar”. Com podeu imaginar jo ja tinc una edat, i vosaltres correu el perill de que us atabali amb aquelles clàssiques i inacabables històries de la mili que tant ens agraden als que vam passar per aquella experiència.
Aquests dies he recordat una d’aquelles ridícules històries, era l’any 1990 i jo era a Saragossa fent la poc militar tasca de jardiner (vaig tenir que mentir molt per ser-ho, però va valer la pena). Era un divendres d’un estiu molt calorós i en plena sequera, i estranyament teníem una feina assignada: acompanyar un camió cisterna militar fins a un jardí de gespa i regar-lo. Així doncs allà érem els quatre jardiners de la “Académia General Militar” i un soldat de la companyia de transports amb aquell enorme camió. El vam deixar al ben mig del jardí amb l’aixeta oberta mentre tots plegats marxàvem a fer unes cerveses al nostre viver.
Al cap de unes hores vam tornar cap el jardí i va resultar que aquell camió no volia sortir d’allà. Aquell “Pegaso” militar s’anava enfonsant més i més a la gespa per molt que intentéssim treure’l d’allà. A sobre era divendres i els autocars “Cortés” a aquella hora ja anaven entrant a la “Académia General Militar”,   teníem que aprofitar el permís de cap de setmana i no estar allá fent el ximple amb aquell camió. Per tant, vam acordar que deixaríem el camió allà, al mig del jardí, de fet hi feia bonic, semblava un monument militar (i allà n’hi havien molts), tan sols li calia un rètol amb alguna dedicatòria com,  “Homenaje al camión 4×4, no hay terreno que lo pueda parar”.
I perquè us explico aquesta història?, doncs perquè cada vegada que veig les obres inacabades del quart cinturó, de l’enllaç entre la autovia A2 i la autopista AP7, i tantes i tantes obres aturades i a mig fer, que fa un temps eren indispensables per el “creixement” i ara no son més que monstruosos pegats eternament inacabats penso el mateix: caldria fer exactament el mateix que en aquella ocasió a Saragossa. A que em refereixo?, doncs deixar-ho tal i com està i posar-hi uns rètols enormes amb alguna cosa així com: “Homenatge al malbaratament de diners, al creixement infinit i a la destrucció del nostre paisatge”.

Written by MadeByMiki

1 Setembre 2012 at 2:55 pm