..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Monuments.

with 12 comments


Potser en alguna altra entrada ja ho he comentat, però per si un cas hi torno: jo vaig fer allò que en deien el “servicio militar”. Com podeu imaginar jo ja tinc una edat, i vosaltres correu el perill de que us atabali amb aquelles clàssiques i inacabables històries de la mili que tant ens agraden als que vam passar per aquella experiència.
Aquests dies he recordat una d’aquelles ridícules històries, era l’any 1990 i jo era a Saragossa fent la poc militar tasca de jardiner (vaig tenir que mentir molt per ser-ho, però va valer la pena). Era un divendres d’un estiu molt calorós i en plena sequera, i estranyament teníem una feina assignada: acompanyar un camió cisterna militar fins a un jardí de gespa i regar-lo. Així doncs allà érem els quatre jardiners de la “Académia General Militar” i un soldat de la companyia de transports amb aquell enorme camió. El vam deixar al ben mig del jardí amb l’aixeta oberta mentre tots plegats marxàvem a fer unes cerveses al nostre viver.
Al cap de unes hores vam tornar cap el jardí i va resultar que aquell camió no volia sortir d’allà. Aquell “Pegaso” militar s’anava enfonsant més i més a la gespa per molt que intentéssim treure’l d’allà. A sobre era divendres i els autocars “Cortés” a aquella hora ja anaven entrant a la “Académia General Militar”,   teníem que aprofitar el permís de cap de setmana i no estar allá fent el ximple amb aquell camió. Per tant, vam acordar que deixaríem el camió allà, al mig del jardí, de fet hi feia bonic, semblava un monument militar (i allà n’hi havien molts), tan sols li calia un rètol amb alguna dedicatòria com,  “Homenaje al camión 4×4, no hay terreno que lo pueda parar”.
I perquè us explico aquesta història?, doncs perquè cada vegada que veig les obres inacabades del quart cinturó, de l’enllaç entre la autovia A2 i la autopista AP7, i tantes i tantes obres aturades i a mig fer, que fa un temps eren indispensables per el “creixement” i ara no son més que monstruosos pegats eternament inacabats penso el mateix: caldria fer exactament el mateix que en aquella ocasió a Saragossa. A que em refereixo?, doncs deixar-ho tal i com està i posar-hi uns rètols enormes amb alguna cosa així com: “Homenatge al malbaratament de diners, al creixement infinit i a la destrucció del nostre paisatge”.

Written by MadeByMiki

1 Setembre 2012 a 2:55 pm

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Sembla que el país s’ha aturat, sí, ho diuen les dades de l’atur, el munt de grues sense funcionar que sembla que no marxaran en breu i el munt d’obres inacabades o projectes sense continuació, com els aeroports sense avions… Jo dilluns començo a treballar, em sento una peça clau de la societat perquè sóc de les poques actives, i a sobre treballo en el mónd e l’educació (de monitora del lleure) que sembla que és un punt clau per incidir en un futur millor, però alhora em sento molt impotent… avui he decidit comprar-me una bandera “No Eurovegas” un altre projecte que fa olor a sucarrimat, crec que ens durà més mal que bé, diuen que val 3€. Tot plegat denota poca habilitat de perspectiva de futur en el disseny de projectes dels que mouen el cotarro.

    aficionatsalssenders

    1 Setembre 2012 at 4:40 pm

    • Que vagi tot de conya a la feina. A BCN hi ha moltes d’aquestes banderetes als balcons, em recorden tant a les del “AVE pel litoral”…

      MadeByMiki

      1 Setembre 2012 at 9:04 pm

  2. L’has clavat, amb el paral·lelisme: tot enfangat.

    PD: Ei, si et vas fer alguna foto amb un rasclet a la mà rotllo “nasio pa matá” la volem veure!😀

    Montse

    1 Setembre 2012 at 6:35 pm

    • En tinc, en tinc alguna d’aquestes fotos,potser algun dia em plantejo de treure-les a la llum…

      MadeByMiki

      1 Setembre 2012 at 9:05 pm

  3. El post el podries titular: ‘HIstòria de la puta crisis’.

    Crític de cine

    1 Setembre 2012 at 8:31 pm

  4. I què va passar amb el camió? el dilluns el vau treure d’allà? o encara continua plantat en aquell jardí?

    Pons

    2 Setembre 2012 at 2:31 pm

    • Al secar-se el jardí el camió va sortir al cap de tres díes sense problemes.

      MadeByMiki

      2 Setembre 2012 at 9:52 pm

  5. Jo també vaig fer la mili, concretament al GAAL-II-72, artilleria antiaèria i també tinc una batalleta que lliga amb la crisi. Resulta que jo estava destinat al SERRES, Servicio de Restauración y Educación del Soldado, o alguna cosa similar. Tot i la rimbombància del nom erem els encarregats de que les consoles d’Atari i Sega funcionessin, lo mateix que el vídeo, els billars, el ping-pong i la biblioteca (un racó mort ple de llibres sense catalogar). Bé la feina més habitual, però, era atendre les necessitats culturals dels suboficials, és a dir, gravar la peli de putiferio del Plus el divendres la nit i amagar-la per passar-la d’estranquis als suboficials que venien al taulell i ens la demanaven por lo bajini.
    Bé, ja m’enrotllo com sempre que hi ha històries de la puta mili. La qüestió és que, parlant de grues, a nosaltres, que erem els encarregats de regar el camp de futbol de gespa, se’ns va quedar oberta la mànega tot un cap de setmana. Vam marxar de permís i els quatre “artilleros” que van quedar de servei no van tenir l’ocurrència d’anar a fer uns xuts. El dilluns, ens trobem un remolc de canó Oerlikon, que nosaltres coneixíem com “los cañones de Sadam” (en Sadam Hussein no va encertar ni un avió americà amb aquells antiaeris) totalment enfonsat a prop del camp de futbol i els de l’USAC no volien ni pensar en com treure’l d’allà si el Pegaso no havia pogut.
    Total, els de comandància van trucar a Brigada Castillejos i van llogar una grua monumental que el va treure d’allà ràpidament però les 75000 peles que va costar el servei mai van arribar a Castillejos, perquè un amic meu que estava destinat allà va ser acusat d’haver-les robat. Lògicament, havia de ser ell el culpable perquè era l’únic recluta enmig d’un núvol d’oficials i suboficials. Es va passar un mes a la “preve” (presó preventiva, cosa avorrida i fastigosa) El cas és que aquell amic meu era incapaç de robar un sucre dels de cafeteria i les peles se les devia embutxacar algun listillo de per allà.
    Curiosament, el dia que ens vam licenciar, aquest amic meu va rebre un diploma d’honor “a la buena conducta y disposición”. Segur que algú es va rentar la seva conciència d’aquesta manera.
    Bé, crec que hi ha un cert paral·lelisme entre aquest episodi i la crisi actual.

    PD: tinc una anècdota sobre la “contabilitat creativa” i la falsificació de comptes al SERRES. Si algú vol, l’explicaré un altre dia, perquè és un tema molt similar a la crisi grega.

    Minosabe

    2 Setembre 2012 at 8:45 pm

    • Bona anècdota, queda clar que “s’aprenia” molt a la mili. Evidentment jo voto a favor de que facis un post sobre la “contabilitat creativa”!.

      MadeByMiki

      2 Setembre 2012 at 9:54 pm

  6. No donis idees d’aquestes, no sigui que algú et compri la idea i ens omplin els països de monuments d’aquests.

    Aligual torna la Mili, crec que des d’avui tornen el Toros a TV! i en horari infantil. Jo ja m’ho crec tot.

    Tomàs

    5 Setembre 2012 at 5:06 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: