..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Octubre 2012

Xerrades i divagacions vàries.

with 12 comments

Ja fa força temps un d’aquells clients amb els que tinc xerrades interessants (n’hi ha molts d’aquests per sort), em va oferir la possibilitat de participar a a un programa de ràdio. La cosa prometia, l’emissora era “Radio-Sants Montjuïc” (audiència assegurada…) i el programa tractava de posar llum durant una hora sobre temes econòmics però sempre des de un punt de vista allunyat de l’actualitat.

Un economista, un autònom inquiet i un florista xerrant sobre economia i les conspiracions del poder per a esclavitzar-nos, interessant , una altra oportunitat per a fer una de les coses que més m’agraden, desvariar i xerrar a parts iguals.

En principi no vaig participar del programa, però al escoltar-los per “mixcloud”, me’n vaig adonar de lo interessant de la proposta i al final he participat a tres o quatre programes, certament ha estat força agradable i no ha suposat una crisi de parella per a sorpresa meva. És una bona experiència això de parlar davant un micròfon, tot i saber que ningú t’escolta (si algú ho fa crec que en 10 minuts ho deixa de fer), hi han nervis i el fet de que el programa sigui gravat li afegeix una certa dosi de responsabilitat extra.

Potser la sorpresa més gran ha estat la de poder-me escoltar sense trobar la meva veu especialment desagradable, això no m’ho esperava. Per lo demés, crec que soc massa gandul per a fer un programa de ràdio, els meus companys s’ho treballaven molt més, i jo prefereixo menys xifres i paperassa escrita i molt més de xerrada i divagació, tot i el perill que això suposa…

Per a saber-ne més, aquí hi ha l’arxiu dels programes emessos:

http://www.mixcloud.com/amasporquemenoscomo/

Written by MadeByMiki

24 Octubre 2012 at 6:26 pm

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , , ,

“Vostè és aquí”

with 6 comments

Quan escolto “i fum d’una espeuma apagada…” recordo aquella manera de parlar del Montsià, allà sovint també canvien alguna “l” per una “u” a certes paraules. Aquestes vacances, al sopar de germanor de Godall tot parlant de la fira d’artesania de la pauma del Mas de Barberans vaig adonar-me que al parlar dels margallons (la única palmera autòctona que hi ha a Europa) allà a les palmeres se les anomenava “paumeres”, i a les seves fulles “pauma o fulles de pauma”. Tot això recolza la meva íntima teoria que diu que hi ha un fil que connecta el català de les Terres de l’Ebre amb el de les Illes Balears. Els motius son ben evidents, uns viuen a illes i uns altres han viscut sempre força aïllats…

No paro d’escoltar el darrer disc d’Antònia Font, “Vostè és aquí”, és una font inesgotable de sensacions, d’informació i d’inspiració. Aquesta gent viu a un altre planeta, segueixen disc rera disc sorprenent, innovant i lo més important no es cansen de jugar, perquè aquest disc per a mí no és més que això un joc molt inspirat d’un grup de ments agoserades i privilegiades.

A un món on pràcticament tot és vulgaritat i mentida, sobta trobar perles com aquest disc de 40 cançons, unes cançons que demostren que mentre n’hi ha molts que tenen l’imaginació hipotecada uns altres tenen sempre idees fresques i no tenen cap problema en compartir-les.

Espero que sigueu molts el que escolteu i gaudiu aquest disc, jo me’l he comprat en versió digital al lloc més baratet que he trobat (a mediamarkt.es), el grup s’ho mereix, Antònia Font m’ha fet passar tantes i tantes estones bones que això és el mínim que puc fer.

Si en sou fans, si vau gaudir de l’anterior disc “Lamparetes”, no us perdeu aquest nou disc sense trampes anomenat “Vostè és aquí”. Si voleu escoltar-lo tot sencer i de manera legal podeu fer-ho mitjançant el Spotify.


Bonus Track (“Calgary ’88” del disc “Lamparetes“):

 

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2012 at 3:24 pm

Arxivat a Música

Sobre la viabilitat de Catalunya sense Espanya.

with 9 comments

Avui em proposo fer un pas més enllà encara, si fins ara heu pogut llegir a “aquell que no és economista però parla d’economia”, avui toca llegir a ”el paio que no és economista i a sobre va i ens parla d’economia-ficció”.

Doncs sí, un dels temes més recurrents avui a Catalunya és pura “economia-ficció”, es tracta de preveure que coi passaria si Catalunya fos el proper estat d’Europa. Lo millor d’aquesta qüestió és que hi ha respostes per a tots els gustos, ho sigui que si un és espanyolista pot trobar un munt de prediccions que aboquen a Catalunya pràcticament al tercer món i si un és independentista pot somniar a passar a viure a alguna cosa semblant a un país escandinau.

La meva hipòtesi és que si hi ha una futura Catalunya independent, serà perquè això li convé com a mínim a les potències europees i no molesta a cap estat influent (no, Espanya no forma part de cap d’aquestes llistes). És més que probable que els nostres creditors d’Europa hagin fet anar la calculadora, i evidentment, si és així s’en hauràn adonat que d’Espanya no cobraran mai el que se’ls hi deu, diguin el que diguin això és impagable. Però la qüestió és que el que si que podrien xuclar son els diners del 20 o 25% del PIB d’Espanya, o sigui lo que genera Catalunya. Per a ells sempre serà millor arramblar amb això que deixar que els diners es difuminin per Espanya.

Per tant, possiblement valem alguna cosa més per a Europa com a “país lliure” que com a part d’una Espanya morosa fins a l’eternitat, però això on ens coloca a nosaltres?. Doncs segurament a una espècie d’Irlanda intervinguda fins al coll i que potser en un parell o tres de generacions acabarà de pagar el que deu, amb un govern neo-liberal com el que ara tenim (literalment el mateix, el de CiU) però amb més força per a fer la seva política i laminar molt més aquest pressumpte estat del benestar. Ho sigui que com sempre aquesta solució serà molt interessant pels poderosos, però a nosaltres no ens servirà de gaire, com a màxim per a mirar a lo que quedarà d’Espanya i dir-nos “aquells encara estan pitjor…”.

Possiblement ens tocarà fer com a país allò que sovint fem com a persones, el repetir-nos mil i una vegades “estem putejats per totes bandes, però encara gràcies”

Written by MadeByMiki

15 Octubre 2012 at 11:55 am