..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Vagues generals amb

with 7 comments


Sovint llegint blogs d’amics trobes textos amb els que et sents totalment identificat, i penses allò de “això ho hauria d’haver escrit jo”. Això m’ha passat amb un post que he rebut del amic Jordi, al que alguns recordareu com a autor del interessant i difunt blog “Despiertos”.

Aquesta vegada la qüestió és la darrera vaga general, aquella vaga que passarà a la història per ser la que certifica que estem copiant amb tot detall el “camí grec”. Sindicats, dirigents polítics i població en general ens passem els dies afirmant que fem “el que hem de fer” o “lo únic que podem fer”, i no tenim ni gota d’imaginació per trobar algun altre camí. Evidentment els polítics i sindicats tenen el cul llogat i encara que no ens ho vulguin dir, ja se sap, “qui té el cul llogat no seu quan vol”. I nosaltres ben poca capacitat de reaccionar o condicionar-los tenim, i això resulta cada vegada més evident.

Aquí us deixo el text esmentat:

Sobre les vagues

Segona vaga general de l’any. No vaig secundar la primera i no he secundat aquesta, per les raons que ja vaig exposar al seu dia en el post anterior i que considero igualment vigents. Tanmateix, durant aquesta jornada he tingut moltes més converses orals o digitals sobre el significat i la utilitat de la vaga, i crec que es mereix una reflexió. I com que no hi ha millor forma de començar una reflexió, que matisant el tema…

Què és una vaga?

La segona accepció del diccionari de la llengua catalana la defineix com la “cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball. Declarar-se en vaga. Vaga general.”

En aquest cas es tractava més d’obtenir quelcom de l’estat i no d’una empresa, però la definició serveix igualment. El que no defineix el diccionari és COM s’obtindran aquests avantatges… És a dir, quina conseqüència esdevinguda de la vaga induirà a l’empresa, estat o organisme pertinent a millorar la situació dels treballadors. La principal, sens dubte, és la de demostrar que les funcions desenvolupades per la massa productiva de la societat és vital per al correcte funcionament de la mateixa, i per tant és necessari unes condicions de treball òptimes i unes recompenses adequades al treball realitzat i al valor produït. Això, paradoxalment però lògica, es demostra cessant la realització d’aquestes funcions totalment o parcial a fi de demostrar les conseqüències que tindria un cessament total o indefinit, essent això últim el que es coneix com vaga indefinida i que gairebé mai es du a terme per raons òbvies.

S’ha aconseguit quelcom, amb les vagues?

Al contrari del que transmeten molts mitjans de comunicació els dies anteriors i següents a una vaga, aquestes reivindicacions han consolidat molts dels drets laborals que tenim actualment a l’estat espanyol. Fent una mica de repàs, i gràcies a aquest post de l’arqueòleg glamurós, podem anomenar els següents:

Vaga General del 2 de Juliol de 1855: aconsegueix legalitzar els sindicats i reduir les jornades laborals a infants i adolescents

Vaga del sector elèctric de 1919: s’aprova la jornada laboral de 8h

Vagues de 1956 al tèxtil i el metall: s’aconsegueix que el franquisme aprovi la Llei dels Convenis Col·lectius

Us animo a que llegiu tot l’article, ja que és considerablement més extens i pot fer canviar la vostra opinió sobre aquest tipus d’accions. Cal parar atenció a una dada que, segons el meu parè, és extremadament rellevant: les vagues citades, i la majoria de vagues importants, es van produir entre mitjans dels segles XIX i mitjans de segle XX.

I les vagues d’avui dia?

Si revisem els canvis aconseguit en drets laborals dins a l’estat espanyol a través de vagues posteriors veurem que són menys freqüents i, sobretot, menys significatius. Això obeeix a diversos factors:

  •  Hi ha una falta d’honestedat absoluta entre els nostres polítics: ja des del règim, el despreci de la classe política vers els ciutadans és innegable. La llista d’exemples podria ser extremadament extensa, però per destacar dos temes actuals dels dos partits majoritaris podem citar el PP fent totes les polítiques contràries al seu programa electoral i el PSOE signant polítiques neoliberals mentre entonava “la internacional”. Estem davant, doncs, de polítics amb una opinió inalterable, amb una falta total de vocació de servei i completament insensibles al clamor popular.
  • Una societat alienada i políticament ignorant: a pesar del punt anterior, una gran massa social segueix donant suport a aquests dos partits i l’absentisme en les eleccions supera àmpliament el 30% en la majoria d’eleccions, fet que legitima els polítics i la seva presa de decisions. Res aconsegueix moure al poble: ni la corrupció, ni el malbaratament de fons públics, ni la continua retallada de drets socials i laborals. Darrera un tots són iguals cada ciutadà es suïcida políticament elecció darrera elecció sense immutar-se ni exercir un mínim d’autocrítica.
  • Falta de vertebració social i ciutadana: a més de la ignorància política, el fraccionament social és un problema terrible i de difícil solució. Ja no s’entona aquell “el pueblo unido jamás será vencido”… ara ens enfrontem els uns als altres. Els funcionaris són massa i viuen a costa dels treballadors, els treballadors s’han endeutat per sobre de les seva possibilitats i han generat un deute enorme, els immigrants europeus exploten la nostra sanitat i els extracomunitaris el mercat laboral, els sindicats mamen de l’estat i no representen a la societat. Etcétera. Tot plegat ha esdevingut una societat que li costa enormement trobar punts comuns i sortir de forma unida a defensar-los.
  • Tecnològicament estem molt més avançats i això disminueix enormement l’impacte de les vagues: si els transportites deixen de treballar un dia, no es buiden els supermercats; si els obrers no acudeixen a les fàbriques, no ha d’aturar-se necessàriament tot el procès de producció; si els treballadors del sector serveis no acudeixen al seu lloc de treball, moltes gestions poden fer-se per Internet. En general una parada laboral d’un dia, suma al punt anterior, fa que la incidència sobre el funcionament rutinari de la societat sigui mínim.
  • La por: basant-nos en el principi de que ningú és imprescindible, de que hi ha un atur galopant superior al 25% i que la última reforma laboral facilita l’acomiadament, és normal que les vagues no siguin secundades per molta gent que decideix, molt legítimament, no ficar-se en problemes. Especialment si la seva situació econòmica ja és complexa.

Tenen sentit les vagues, avui dia?

Per tots els punts exposats en l’apartat anteior, en la meva modesta opinió: no, no, i mil vegades NO. Estic d’acord en celebrar manifestacions per mostrar el descontentament amb la classe política i les actuacions que es consideren injustes per anar en contra de l’interés general, però considero que amb una vaga no es pot aconseguit res. He començat citat el post anterior i no trobo millor conclusió que copiar la del mateix: la forma més efectiva de protestar és exercint els drets que tenim com a ciutadans i actuar de forma raonable. A saber:

Implicar-se políticament: vas llegir el programa electoral de l’últim partit que vas votar? I el de la oposició? Vas votar, sobretot? Has protestat mai per les actuacions del govern de la teva ciutat, província o autonomia que et semblaven un despropòsit? No alimentis les polítiques que ens han enfonsat i exigeix responsabilitats!

Tenir consciència econòmica i de classe: el deute ens ha portat fins aquí. Tots voldríem un porsche, un xalet, una televisió de 60 polzades i viatjar al Carib dos cops l’any… Però hem de començar a assumir que potser no ens ho podem permetre.

Consumir de forma responsable: comprova l’origen dels aliments, de la roba, dels gadgets que tens. Pregunta’t on han estat construïts, per qui, en quines condicions… Decideix quines pràctiques polítiques i empresarials recolzes amb les teves accions diàries.

Text copiat de http://www.paraules.net/2012/11/sobre-les-vagues/

Written by MadeByMiki

17 Novembre 2012 a 12:07 am

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with

7 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Jo vaig secundar la vaga, però no hi crec en les vagues generals. Les vagues han de ser escrupulosament motivades i concretar molt allò que es pretén amb elles.
    En el meu cas, em feia gràcia ser l’nic de la feina que en feia. Et diuen allò de que, jo no m’ho puc permetre perquè em desconten 100 euros. És una frase feta que jo sempre responc dient que no et desconten ni et descontaran 100 euros mai perquè encara que tothom ho digui, el teu sou és molt més baix i amb perspectives d’anar baixant més.
    Això sí, normalment les persones que no es poden permetre els descomptes de 100 euros viuen ofegats en préstecs per haver-se comprat un monovolum d’última fornada o un BMW “quiero y no puedo” de la sèrie 1.
    Apart, no entenc com pot haver-hi gent que, treballant la parella i amb sous normalets, arriben als 50 i pico amb una llarga hipoteca amb molts anys per endavant per a gaudir-ne. Ells mateixos s’han fet esclaus. I no per a no poder secundar una vaga, que és una qüestió anecdòtica. S’han fet esclaus perquè quan ve qualsevol decissió arbitrària i denigrant “de dalt” han d’acotar el cap i fer veure que encara els hi queda dignitat, o perquè quan els hi diuen que de la paga extra que els hi han tret a sobre els hi descomptaran el IRPF, com si la haguessin cobrat, fent que la paga total de desembre sigui menor que la de novembre, han d’encongir-se i dir “què hi farem!”. En fi, cada dia tindríem molts motius per planta’ns i dir prou, però els esclaus no poden i jo en visc rodejat d’esclaus que “van fer el que tocava a cada moment”.
    De totes maneres, no siguem catastrofistes! Sempre ens quedarà la independència, que ho soluciona tot. O la pastanaga al davant, com els rucs.

    Minosabe

    17 Novembre 2012 at 10:34 am

  2. Molt bona reflexió!!! Jo no vaig secundar la vaga perquè no crec que serveixi per res. Als polítics els és igual que es ‘paralitzi’ el país un dia i han aprés que les vagues són modes passatgeres que s’obliden al cap de dos dies; tenen prou amb eliminar-les dels telenotícies.
    Quan hi hagi una vaga indefinidia, que realment faci mal a la classe política, aleshores m’hi apuntaré.

    Crític de cine

    18 Novembre 2012 at 12:06 pm

  3. Molt d’acord amb tots dos!

    Reflexionem-hi

    18 Novembre 2012 at 4:38 pm

  4. Doncs jo segueixo creient en les vagues com a forma d’accentuar el conflicte de classes aturant el sistema productiu. Tan sols causant danys econòmics es pot aconseguir que la classe propietaria reaccioni. Però si es troba una forma més eficaç jo encantat!

    Arqueòleg Glamurós

    18 Novembre 2012 at 10:55 pm

  5. Miki, moltes gràcies per reproduir el text. Sempre és un plaer veure’m acollit en aquest blog.
    Arqueòleg, gràcies per la informació emprada en el text (i per tota la feina que fas al teu blog)

    No crec que trobem cap solució, però si entre tots contribuïm a generar un debat íntim per poder identificar els problemes… ja és un pas interessant.

    Salut!

    jordi

    19 Novembre 2012 at 5:14 pm

  6. Uau! No m’hauria expressat millor. Jo també crec que tampoc serveixen per a res, ara per ara, les vagues. Però també crec que tampoc serveixen de res les manifestacions, i no per això en deixo de fer, perquè crec que en tenim el dret, i si no ens escolten no és perquè no ho haguem intentat. A més jo sóc d’aquelles poc actives i creatives políticament i social, així que participo en allò que altres han decidit promoure; tot i en aquest cas he de dir que em fa un pèl de mal, perquè està promogut per uns senyors que tenen la poltrona ben escalfada i cobren del govern, són uns sindicats que no tenen l’aigua clara, al meu parè.

    Del post del Jordi, només m’he de queixar d’una cosa; sempre acaba rebent el col.lectiu dels funcionaris, quan aquest és molt ampli i molts d’ells no es pot dir que visquin a costa dels treballadors ni molt menys, perquè són treballadors com qualsevol altre.

    aficionatsalssenders

    19 Novembre 2012 at 11:27 pm

  7. Espero que tal i com dius això no sigui el pròleg d’un altre cas com el grec!

    No hi crec massa en les vagues, sobretot perquè no crec en els Sindicats que tenim, aquesta és la raó principal. Penso que ens manipulen els polítics i també ho intenten els Sindicats.

    Crec que hi ha persones de bona fe que es mobilitzen, que hi creuen i que van de bona fe, però jo no crec en els sindicalistes professionals i això em fa ser recelós cap a ells.

    Crec que en el moment actual una vaga no serveis de res. En els darrers mesos a Barcelona hem suportat més de 15 dies de vaga del servei de bus. Qui ho està suportant? Qui paga per un servei que funciona no funciona?

    Tomàs

    21 Novembre 2012 at 7:33 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: