..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Marques de confiança.

with 11 comments


Diumenge vinent la cosa és seriosa, fins ara quan ens deien que teníem que anar a votar, ho deien de broma. Ara sí que decidim alguna cosa, una cosa ben grossa, la nostra autodeterminació, i això ho farem mitjançant unes marques ben conegudes per a tothom, res de marques blanques que no son de fiar, que si CUP, que si Pirates… res d’això!, ara toca donar-li la confiança a aquelles marques de sempre, les que surten per la tele, les que tothom coneix.

Seguint l’estela del gran blog del “Arqueòleg Glamurós”, em disposo a fer-vos cinc cèntims del que diuen i volen els nostres partits, no sigui cas que no voteu el que realment voleu, ja se sap que sovint vas a buscar patates al super i tornes amb de tot menys el que anaves a buscar. Amb el vot passa el mateix, hi ha molta confusió i això no pot ser. Abans de decidir el vostre vot feu-li una ullada al meu detallat estudi exhaustiu sobre els nostres partits de confiança:

CiU: Que podem dir d’aquesta renovada marca, son lo millor de lo millor, quan sembla que perden vendes treuen un nou producte per vendre que és tot un èxit. I això és el que cal, una marca consolidada que desprès de provocar una diarrea generalitzada a tot el país torna amb un nou sabor, diuen que ara sí, després d’anys i anys de recerca ara han trobat el producte definitiu.

Son com la “Fanta”, una merda de producte que a base de publicitat torna amb força i a més es fa un enorme forat al mercat com si fos una cosa nova.

PSC: Aquesta marca està patint un procés de degeneració temporal tant agut, que molts es pregunten si se’n sortirà a aquest mercat tan competitiu. Son el “Pan’s & Company” català, van començar amb entrepans acceptables a bon preu i amb grans ofertes però ara s’han complicat la vida massa. Que si “pan de olivas”, que si “pan de cebolla”… al final el consumidor no sap per on van i acaba marxant cap a altres ofertes més definides. També l’aliança amb “El pollo campero” descentra una mica més als seus clients. Però segur que amb un bon treball de màrqueting i amb uns anys de crisi al final tornen a ser on sempre, que per això parlem d’un altra marca de confiança.

PPC: Això és una gran marca en expansió, ningú es pregunta quins son els ingredients, però tenen el públic ben consolidat i amb una fidelitat a prova de bomba. Son la “Mutua Madrileña” de la política, la seu ens queda una mica lluny, però el que cal és que tots junts i feliços cantem i ballem a l’hora i això ens farà obtenir uns beneficis fantàstics. Perquè?, perquè canten i ballen junts, i junts tot va millor, que importa que cantis i ballis en mig de la merda si ho fas en companyia de tots?. Canta, balla i no pensis gaire, que això et pot fer mal.

ERC: La marca més nostrada, i ara amb un líder que no és guapo però que sap parlar i té discurs!. Tal i com passa amb la “llet nostra” tampoc cal plantejar-se gran cosa, és nostra i per tant és millor. Aquí el producte que venen és el contrari al del PPC, resulta que lo millor és “la república independiente de mi casa”, amb ells ballarem en mig de la merda, però aquesta merda serà nostra i si és nostra i tal com deia abans tan sols per això és millor.

ICV: Aquesta marca és la més “cool”, ens venen un producte molt ben embolicat, amb un bon disseny, un regalet d’aquells amb el que sempre quedes bé. Això sí no li busquis gaire utilitat ni coherència, és la quadratura del cercle, els inventors del “creixement sostenible” (un oxímoron com un piano…) també ens volen vendre una versió light de la ecologia, evidentment per a tots els públics.

C’s: Aquesta nova marca no té complexes, utilitza qualsevol idea presumptament transgressora per fer-se notar. Son el “Red Bull” de la política catalana, han vist una nova possible clientela i han fet un producte a mida. Un producte que provoca taquicàrdies i poca cosa més, però que es ven molt bé i això és el que compta. Com tants altres productes la gent el compra i no sap ben bé perquè, però sovint lo important és consumir i no saber el perquè.

Written by MadeByMiki

19 Novembre 2012 a 10:02 pm

11 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. En l’apartat d’ICV t’has deixa’t EUIA, no es presenten sols, eh. Millor, el post és tan àcid que millor no diguis res. Estic d’acord amb gairebé tot, és veritat que ecosocialisme no vol dir pràcticament res, -és com la independència- però últimament la coalició ICV-EUIA esta molt més on ha d’estar, en la meva opinió.Més lligada a moviments socials i posicionaments anticapitalistes. No dissimulis, t’has deixat a les CUP….

    Andreu

    19 Novembre 2012 at 10:45 pm

    • I també m’he deixat els de SI, i la PxC… pocs posts que faig i encara els deixo mal acabats…

      Gràcies per comentar Andreu.

      MadeByMiki

      19 Novembre 2012 at 10:55 pm

      • És que jo esperava algun pal també als cupaires… El post és molt bó.

        Andreu

        19 Novembre 2012 at 11:50 pm

  2. Brillant. Aquest post demostra que més val agafar-s’ho tot plegat una mica en conya.
    Molt bons retrats. Bones caricatures, que, de fet, potser no ho són tant…
    Endavant Miquel! 🙂

    Jordi

    20 Novembre 2012 at 12:36 am

  3. El passat diumenge vaig veure una mica el debat de TV3. No sé ben bé per què però el fet que estiguessin d’empeus darrera una tauleta em va fer vindre la imatge d’un passeig marítim al costat de la platja on cadascú té la seva paradeta, tots venen si fa no fum lo mateix,. Els uns venen quincalla directament i els altres et diuen que és artesanal, o ulleres amb megaprotecció pels rajos UVA a 3 euros i rólex de pega que són “per tota la vida”… Però la pròxima vegada que vagis a la platja et seguiran venent el mateix i molta gent seguirà comprant.

    Minosabe

    20 Novembre 2012 at 10:24 am

  4. Molt bones metàfores Miki!!! M’encantava els Pans & Company de fa uns anys, però ara estan de ‘capa caiguda’. I no parlo del partit polític eh, sinó de la companyia real.

    Crític de cine

    20 Novembre 2012 at 11:12 am

  5. Ostres, molt bon post! Anirem a votar amb filosofia.

    aficionatsalssenders

    20 Novembre 2012 at 8:02 pm

  6. Va, home, la bona notícia és que estalviem en calefacció: cinc minuts de discurs i qualsevol polític ens fa pujar unes calories pel cos que… buf!

    Montse

    21 Novembre 2012 at 12:20 am

  7. Ei! T’has deixat SI!!! M’ha agradat això de la Fanta i la Llet nostra, haha! Molt ben trobat.

    Reflexionem-hi

    21 Novembre 2012 at 3:53 pm

  8. Però Miki, què passa?

    Pensava que després de l’anàlisi i valoració de les ofertes dels Partits (marques) més coneguts ens faries unes recomanacions o que tot restaria tant clar que sabríem sense cap mena de dubte a qui votar. Ho has pintat tot de tal manera que el panorama fa por.

    Crec que en aquesta ocasió els partits tots, han millorat respecte d’altres eleccions. Si més no, tothom s’ha tret alguna de les múltiples caretes que tots tenen.

    Tomàs

    21 Novembre 2012 at 8:23 pm

  9. vaig tard llegint el post per culpa de la campanya però estic totalment d’acord amb aquesta visió! és una llàstima… ara, la gent està començant a comprar “marques blanques” com hem vist en els resultats! 😛

    Lu

    27 Novembre 2012 at 2:02 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: