..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Mi jardín es lindo, y no lo toca nadie.

with 22 comments


Fa un munt d’anys, “La polla records” una de les grans bandes de musica punk ja jo deia a una cançó: “Un patriota, un idiota”. El temps passa, però la frase avui és més vigent que mai, tan sols cal fer un tomb per qualsevol poble o ciutat. Catalunya s’ha tornat una espècie de circ patriota [un patriota, un idiota…], l’admiració i devoció pels drapets de colors comença a ser malaltís.

Si em feien fastig la plaga de banderes espanyoles quan la selecció de futbol guanyava el que sigui, ara em passa el mateix amb les estelades, la majoria amb colors llampants “Made in China”. Com ens en podem enfotre del nacionalisme espanyol mentre traiem l’estelada al balcó?.

Suposo que per a molts l’objectiu no és canviar res, en el fons les coses ja els hi estan be i per tant amb un canvi de drapet ja en tenen prou. Perquè es tracta d’això oi?, de fer exactament el mateix però sota un altra bandera, encara necessitem banderes [un patriota, un idiota…], hem de ser com “els altres”, si la tenen i la porten a passejar de tant en tant nosaltres també, però amb la nostra! Que és la bona.

N’hi ha que saben com motivar-nos, i quan convé fan de toreros i mouen el drapet per anar marejant-nos i portant-nos per allà on els interessa fins a l’estocada final. No puc entendre com si quan veig amb horror als Estats Units la seva bandereta per totes bandes, amb fastig aquella punyetera bandera espanyola gegant a Madrid me’n he d’alegrar de la plaga d’estelades als balcons, no ho entenc [un patriota, un idiota…]. De fet en certa manera hem superat l’estupidesa de molts, el nostre “merchandising” independentista és una veritable plaga, no en tenim prou amb les samarretes, la banalització ha arribat a llocs inimaginables, fins hi tot en Quim Monzó en feia un gran article a “La Vanguardia” constatant amb tristesa fins on ha arribat la conya. Perquè deu ser una conya això d’enfotre-te’n dels altres fent exactament el mateix, oi?.

No us equivoqueu, aquest no és un post contra l’independència, és un post contra l’incoherència. Jo no estic contra els independentistes, voler l’independència em sembla molt bé, cap problema. Però no és gaire coherent criticar el fanatisme dels altres mentre cultives el teu a diari. Perquè els drapets de colors no son més que això, drapets de colors, i fer-los servir com a armes mai ens ha portat res de bo. I perquè en el fons sempre pensaré que sigui d’allà on sigui un patriota és un idiota tot i que ell precisament no se’n adona ni crec que ho faci mai.

Anuncis

Written by MadeByMiki

7 gener 2013 a 11:41 pm

22 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Absolutament d’acord en tot Miki. La omnipresència del nacionalisme banderil es asfixiant a Catalunya, no puc entendre com un lloc tan progressista ha acabat rebolcant-se en aquest fangar pudent d’etnicisme i insolidaritat.

    Arqueòleg Glamurós

    8 gener 2013 at 10:26 am

    • Per norma general fem el que ens diuen que fem, i si, sento la mateixa sensació. No ho entenc.

      MadeByMiki

      9 gener 2013 at 10:51 pm

  2. Doncs a mi em fa il.lusió veure les estelades en aquest moment històric (o no, perquè potser no passa a la història). És com una manera de fer-se costat davant de tantes mesures que semblen injustes des del govern central i per anunciar en veu alta un sentiment. Entenc que és innecessari onejar diàriament la bandera, però com a símbol de protesta o d’alegria en un moment determinat em sembla que no està fora de joc i no correspon a un patriotisme fanàtic. Una altra cosa és l’ús i la manipulació política que se’n faci i el fet constatat que els nsotres polítics no són ni molt menys millors ni més originals que els altres, per tant, la independencia no assegura estrictament que les coses canviin.

    aficionatsalssenders

    8 gener 2013 at 12:37 pm

    • Si que és històric el moment si, fins hi tot histèric sembla que sigui… L’independència és la penúltima pastanaga d’aquests “trileros” que ens manen.

      MadeByMiki

      9 gener 2013 at 10:53 pm

      • La pena és que la independència s’ha demanat i argumentat durant moltes dècades ençà, però ells ho maneguen com i quan els convé, però això és independent al sentiment de la gent. Penso que tan si s’aconsegueix o no la independència (jo sóc de les que crec que no aconseguirem res) la situació s’establirà i hi haurà algun moment en què es tornarà a la normalitat d’abans i no veurem tantes estelades el dia a dia. De totes maneres el “patriotisme” que anomenes no el veig tan present o exagerat, déu ser depenent de la zona, no ho sé, o del grau de tolerància, ja que a mi no em molesta gaire i potser no m’hi fixo tant.

        aficionatsalssenders

        10 gener 2013 at 5:30 pm

  3. Jo no estic en contra del nacionalisme espanyol; senzillament no el comparteixo. Si algú vol tenir la bandera espanyola penjada al seu balcó, endavant, no el criticaré pel fet de penjar la bandera sinó que no estaré d’acrod amb el que significa. Que cadascú pensi i oneji el que vulgui mentre no falti al respecte als altres.

    Crític de cine

    9 gener 2013 at 10:57 am

    • Però fer onejar banderes és ofensiu en certa manera, és una manera de “marcar” el territori. No crec que calgui, ara, que tothom faci el que li sembli i jo seguiré opinant el que vulgui.

      MadeByMiki

      9 gener 2013 at 10:56 pm

  4. Ensenyar una bandera o una altra entenc que no importa massa (per alguns), però el que si importa més es que n’hi ha uns que em foten els impostos i no me’ls tornen. Per començar que els meus calers se’ls emportin els corruptes d’aquí, que son igual que els d’allà, si, però de moment comencem per això perquè a la societat no li pots posar més d’una idea a la vegada que després es maregen…

    Pons

    9 gener 2013 at 11:01 am

    • Si home, si que te’ls tornen, i si no ho fan és perquè els necessiten per altres coses més urgents…

      MadeByMiki

      9 gener 2013 at 10:59 pm

  5. Molt bé Miki! Ara ja no cal que escrigui un dels posts que tenia pendents i que anava sobre la “banalització dels símbols”. Igual que no em posaré un rosari al coll com si fos un collaret no em penso comprar les bambes, clauers, samarretes, tovallola, motxilla, bossa, bufanda, adhesiu, etc. “independentista”… El meu pare em va ensenyar que els colors es duien al cor…segurament perquè a la seva època no podia lluir senyeres, però trobo que així no prioritzes una part del teu pensament a tota la globalitat de la teva persona (haham, que mal expressat… vaja, que jo no vull que la gent em classsifiqui només per una cosa, vull que em coneguin i sàpiguen que a part d’independentista sóc moltes altres coses!)

    Reflexionem-hi

    9 gener 2013 at 8:39 pm

    • Per cert, BON ANY! He llegit per sobre els teus altres posts, però són tan profunds i jo tinc tan poques ganes… 😦

      Reflexionem-hi

      9 gener 2013 at 8:40 pm

    • Vinga va, escriu-lo, que tots en gaudirem. No crec que el meu t’hagi xafat gran cosa…

      MadeByMiki

      9 gener 2013 at 11:00 pm

      • Per cert, profund potser no és la paraula, darrerament crec que el que estic és força gandul…

        MadeByMiki

        9 gener 2013 at 11:01 pm

  6. Una reflexió que comparteixo completament. És exactament el mateix però amb altra bandera. La malaltia nacionalista és sobre tot creure que exsteix una unica identitat i visió del món basada en un drap i que dins aquest jardinet tot és bonic… Els enemics i els problemes tots de fora. És la comunitat de creients. Patètic el patriotisme català, com qualsevol altre.

    Andreu

    10 gener 2013 at 7:34 pm

    • Gràcies maco!, ja sé que dir això ara mateix no és massa popular, però potser que comencem a mirar-nos les coses en perspectiva, que la trampa del nacionalisme és més vella que l’anar a peu…

      MadeByMiki

      10 gener 2013 at 10:51 pm

      • La mobilització majoritaria dels últims anys a l’entorn del nacionalisme independentista (també hi ha un independentisme minoritari que no és nacionalista, quina casualitat) s’ha realitzat sobre mites populistes i excloents. Com dius es molt paradoxal que molts que es queixen del nacionalisme espanyol utilitzin els mateixos repertoris. . Només cal veure moltes publicacions nacionalistes catalanes per veure la seva similitud amb La Razón. Fa cert fàstic veure tanta gent que es creu part d’un poble superior a la resta, que tota la gent d’altres pobles son franquistes i inferiors culturalment i altres barbaritats Té això alguna cosa per exemple a veure amb l’autodeterminació dels pobles? Com hem pogut arribar a que aixó sigui acceptat per tanta gent? Suposo que perquè és el més fàcil. No vegis lo bé que han de viure qui atribueixen l’atur a Catalunya a l’espoli, o les retallades en sanitat a una decisió obligada dels benintencionats governants catalaníssims. Bé, La Polla Records també deien que un pais es un invento, un pais es una estafa, a vegades també tinc la temptació de pensar-ho.

        Andreu

        11 gener 2013 at 12:01 am

  7. Per cert, excel-lent el video, de veritat.

    Andreu

    10 gener 2013 at 7:36 pm

  8. Compartim gustos, tot i que crec que poca gent se’l ha mirat… i ho entenc.

    MadeByMiki

    10 gener 2013 at 10:52 pm

  9. Hola Miki, des del carinyo, no ho veig igual.

    Jo soc independentista i desitjo poder deixar de ser-ho. El dia que Catalunya sigui independent, jo deixaré de ser independentista, i si tinc dos dits de front, també deixaré de ser nacionalista català.

    Ara bé, en les actuals circumstàncies, què, es vulgui o no, des del punt de vista polític i de Catalunya, hem de convenir que són del tot menys normals, en a mi em surt el ser nacionalista català. Per què? Doncs per què penso que en aquests moments cal un plus. Potser en aquests moments calgui que hi hagi estelades als balcons, potser caldrà tornar a sortir al carrer, potser cal que la gent s’alliberi hi digui Visca Catalunya Lliure. Per què no? És una manera de donar èmfasi al moment que es viu, és una manera modesta de demostrar el que es vol, és una manera no violenta d’expressió.

    Millor seria que no calgués tot això? Segur, però moltes persones pensen que ara cal. Quan no calgui, no caldrà.

    Jo crec que no és més que una expressió del moment. És un excés? Pot ser si, però passarà i això serà la millor notícia perquè significarà que ja no cal.

    Jo he arribat a aquesta conclusió. He dit prou a coses que fins ara tolerava. No ens ha portat enlloc, l’actitud política i ciutadana emprada fins ara amb Espanya. Dic jo doncs que caldrà provar-ho d’una altra manera, sobretot si una majoria de la població ho vol.

    Tomàs

    12 gener 2013 at 1:40 pm

    • Així m’agrada, que discrepis. Si no fos així quin sentit tindria el post. No em semblen malament els teus arguments, però jo prefereixo prescindir de la fase nacionalista la veritat.

      MadeByMiki

      13 gener 2013 at 11:58 pm

  10. Entro de nou per dir-te que el vídeo està molt bé. Malgrat entenc que el missatge és el que ha de tenir substància, m’ha interessat més a nivell visual.

    Tomàs

    13 gener 2013 at 12:31 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: