..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for gener 2014

Mentides poc arriscades.

with 6 comments

https://i0.wp.com/blogs.lainformacion.com/treintaymuchos/files/2012/07/photaki588496_0.8mb-300x200.jpg

Mentides gratis.

Ara que ens inunden amb optimisme. Ara que segons ells les estadístiques ens fan costat. Ara que sembla que per primera vegada fins i tot es creguin les seves afirmacions. Ara, és el moment de recordar algunes coses.
La taxa d’atur juvenil a Espanya és d’un 57%, quatre punts per sobre del de Grècia. Som líders absoluts i en cap moment hem deixat de ser-ho.
L’atur que pateixen a Romania és d’un 7,5% , i no crec que per això es pugui considerar que aquell país viu un gran moment (tot i  que crec pertinent ara mateix comparar-nos amb Romania). Potser aquest serà el nostre camí, el de baixar l’atur a costa de l’emigració massiva dels que puguin fer-ho.
Ens parlen de recuperació, de sortida de la crisi, de moltes coses, però ningú ens vol dir quin país tindrem dintre de 5 o 10 anys. Potser és perquè es vol evitar el dir la veritat, que ens han empobrit descaradament i que l’estat del benestar ha estat finiquitat per sempre més.
Les mesures econòmiques que s’apliquen són les de l’escola de Chicago, el liberalisme econòmic. La seva principal premissa és la d’afavorir als més privilegiats, suposant que la seva riquesa anirà filtrant-se cap a les classes menys afavorides. El que sempre passa amb aquestes polítiques, tal com ja hem vist, és un enorme  augment de la desigualtat.
De la política econòmica keynesiana o qualsevol altra derivada seva, ni se’n vol parlar. Potser és perquè la seva principal intenció és la d’afavorir les classes més populars. Estem a les antípodes d’aquesta política i la seva preocupació social.
El darrer exemple el tenim amb les xifres de la EPA. Unes xifres que poden semblar bones sempre que ens oblidem del dramàtic descens de la Població Activa,  de la qualitat del treball creat, dels ‘nous’  mini salaris o del brutal increment del format del contracte a mitja jornada.  Per cert,  si teniu un mínim d’experiència en això de canviar de treball,  sabreu  que vol dir això de la mitja jornada… 
Els signes de recuperació que alguns veuen, o són pura cuina estadística, o lo que encara és pitjor, una mentida més. Una mentida que a la llarga  es maquillarà convenientment, i com les altres amb què ens han anat marejant durant anys i panys,  els hi sortirà gratis.

Written by MadeByMiki

27 gener 2014 at 9:39 am

Arxivat a Uncategorized

Tagged with , , , , ,

Desapareguts en combat.

with 4 comments

Cada dia des de l’inici de la crisi me’n he adonat de la gran quantitat de persones que han anat desapareixent del meu dia a dia sense fer soroll. Com alguns suposo que encara recordeu, tinc una feina de cara al públic i un parell d’hores de viatge en transport públic diari. Això em permet conèixer personalment o de vista a un munt de persones.
En Lalo,  un xilè sempre agradable, amb el que teníem moltes xerrades.  En Jordi,  un informàtic molt friki i poc puntual. Aquell senyor manyo que tenia una botigueta  de manualitats, on hi vivia il·legalment.  La Marta, tota una intel·lectual que en sabia de tot i que treballava a una gestoria.  Aquell paleta ros i baixet que tenia una caseta a una urbanització de Piera i sempre era al bar del costat…
Tots aquests  i molts més ja no hi son,  se n’han anat per sempre.  Han perdut la feina o la seva empresa,  no tornaran més al barri.  Uns han fugit cap el seu país, uns altres han patit una traumàtica reunificació familiar.  Uns miren de sobreviure  del “trapicheo”,  uns altres simplement vegeten com a zombies.
Mentrestant, Espanya es segueix  mantenint com la gran potència de la desigualtat social europea,  el meu caríssim tren de cada dia porta els seus vagons decorats amb propaganda del Decathlon i en Mariano Rajoy diu que té un pla per evitar la consulta.

Written by MadeByMiki

21 gener 2014 at 9:13 am

Bill Callahan, Beer and Thank you.

with 3 comments

En Bill Callahan té molt a explicar i molt a transmetre, no és un músic simpàtic, no fa grans instrumentacions, ell és un music esquerp i directe, sense concessions de cap mena.

En Bill fa allò que ara és etiquetat com a Lo-Fi, aquella música sense artificis que tan lluny queda de la comercialitat imperant.
La seva música sembla senzilla i repetitiva, però va molt més enllà. En Bill Callahan és el Diògenes de la música actual, com el filòsof Grec, ha decidit prescindir de tot el que no és estrictament necessari, per així poder arribar a aprofundir dins la seva ànima i la dels que ens l’escoltem.
Drinking while sleeping strangers
Unknowingly keep me company
In the hotel bar
Looking out a window that isn’t there
Looking at the carpet and the chairs
Well the only words I said today are “beer” and “thank you”
Beer, thank you
Beer, thank you
Beer
Giving praise in a quiet way
Like a church
Like a church
Like a church that’s far away
I’ve got limitations like Marvin Gaye
Mortal joy is that way
Outside a train sings its whale song
To a long, long train long, long gone
Then silence comes back alone
High as scaffolding
‘Til the wind finds something to ping
When the pinging things finds the wind
We’re all looking for a body
Or a means to make one sing

Written by MadeByMiki

17 gener 2014 at 10:49 am