..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

L’attrezzo i el màrketing nacionalista.

leave a comment »


image

Cada principi d’agost es celebra a Vitòria-Gasteiz la Festa Major, amb aquella curiosa baixada al mig de la Plaça de la Virgen Blanca, del Celedón, un senyor que cau planejant amb un paraigua al damunt de l’embogida multitud, així comencen les més alcohòliques i esbojarrades festes a les quals mai hagi participat.

Tot això en mig d’un escenari tremendament independentista, amb enormes ikurrinyes al vent, pancartes reivindicatives,  papers de suport als presos d’ETA, espectacular, tot molt espectacular.


La primera vegada que hi vaig anar va ser el 1992, era un any molt especial, ja que es celebraven les Olimpiades, la Expo, el “Quinto Centenario”, vaja, que aquell any tot eren grans esdeveniments.
Però l’agost d’aquell tan especial 1992, vaig aprendre una lliçó molt important. Com sempre, no sé perquè, vaig arribar d’hora, massa d’hora a la Plaça. I en aquell precís moment arribaven uns quants cotxes amb una colla de nois i noies ben joves i amb aquella coneguda estètica abertzale. Si, eren ells, els encarregats de maquillar la plaça per donar-li un aspecte més independentista, aquells cotxes eren ben plens d’enormes ikurrinyes, pancartes, pirotècnia variada i muntanyes de pamflets… Les festes de la Virgen Blanca portaven a molta gent, eren portada de molts diaris, sortirien per la tele i calia fer-se veure i donar una imatge de força i encomanar-ho al màxim de gent possible.
Els responsables del “màrketing” abertzale no estaven per deixar passar cap oportunitat. Tenien la lliçó ben apresa, ells mateixos que al principi dels vuitanta van renegar dels grups punks locals, perquè allò que tocaven no en tenia res de basc.

L’independentisme basc en aquells moments era més antropològic, més de txalapartes que de guitarres elèctriques.

Però quan aquells grups van començar a omplir les places majors dels pobles, i a sortir com a bolets per tota la seva geografia, els independentistes i nacionalistes van ser molt àgils i es van apoderar del moviment, era una oportunitat única i no la van perdre. El fet que això no lligués gens en principi amb l’actitud punk, o que molts d”aquells grups no fossin de la corda no va impedir una llarga relació profitosa per les dues bandes.
I així, del no res es van inventar un moviment social i musical compacte, amb grans concerts de bandes que poc tenien a veure entre elles. Un fet que en certa manera es va exportar anys més tard a Catalunya, això si, de manera molt més institucionalitzada, tal com fem les coses per aquí. Si a Euskadi el moviment va ser captat i promogut per Herri Batasuna, -l’esquerra més dura i abertzale-, a Catalunya, on sempre s’ha treballat politicament diferent, l’empenta sortia de Convergència i Unió, uns altres que no en deixen passar ni una.


I així és com sempre s’han fet les coses a totes bandes. D’altra manera mai hauríem vist a gent onejant ikurrinyes mentre els de La Polla Records canten allò de “Un patriota, un idiota”, o a milers de persones manifestant-se a Madrid contra el nacionalisme amb milers de banderes espanyoles. I és que la vida té moltes contradiccions, però poques d’elles són del tot casuals.

Written by MadeByMiki

9 gener 2014 a 3:59 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: