..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for the ‘Economia’ Category

Consells pràctics per a emprenedors.

with 2 comments

Després de llegir molts de consells per a emprenedors i nous empresaris, tots ells amb un aire d’autoajuda de l’estil Coelho,  posaré la meva experiència personal i el meu profunds coneixement al vostre servei.

Tot ve d’una conversa amb una noia que ara fa poc ha agafat un traspàs d’una petita cafeteria, ella m’explicava que després de treballar 15 hores diàries no podrà agafar ni un dia de vacances…

Em veig obligat per tant a compartir amb la societat uns petits consells per a sobreviure com a emprenedor,  aquesta nova raça de triomfadors que han d’aixecar l’economia del país, preneu nota alumnes meus:

Mira, un altre aconsellador per els  emprenedors!!!

Mira, un altre aconsellador per els emprenedors!!!

1. Si ets 100% legal, no podràs sobreviure. De fet tal com t’ensenyen els nostres governants, cal tenir caixa B, C i el que convingui. Es tracta de ser competitius, això no és una ONG, i les normes estan fetes per què et sigui impossible sobreviure si les respectes totes.
2. El gestor no és el teu amic, no t’en refiís mai, les seves cagades les pagaràs tu. Val més que comencis a aprendre a fer la seva feina millor que ell, t’estalviaràs disgustos.
3. No pots treballar més de 80 hores setmanals indefinidament, cal que ben aviat et plantegis l’explotació d’algú, al que hauràs de convèncer de la teva bondat i la del teu projecte de futur.
4. Hi ha gent disposada a treballar gratis o per una veritable misèria, en aquests casos apunta bé aquestes frases indispensables i les acabes d’omplir decorant-les amb paraules boniques i tendres: “Aquesta empresa és com una família…”. “Ara no et puc pagar, però quan les coses vagin millor…”. “Portem una temporada dolenta, però quan això s’aixequi…”. Cal ser creatiu, però aquests clàssics s’han de respectar, per alguna cosa porten generacions i generacions funcionant.
5. Evidentment un dia o altra els treballadors es cansen de treballar per res o per una miseria, aleshores tan sols cal substituir-los. Recorda que a aquesta societat lo important és treballar, la resta son qüestions secundàries.
6. Recorda que tot està fet per escanyar-te i impedir-te sobreviure si ets bona persona. Lo del Amancio Ortega tenint una de les fortunes més grans del món a base de vendre bates, o l’Isaac Andic multimilionari portant abrics de Turquia cap a Barcelona no són més que mentides. Tot dissenyat per a fer una tria entre els imbècils que creuen en comptes infantils i els veritables empresaris.

No hi ha grans milionaris que siguin bones persones, i això mateix passa amb les empreses. Tot està fet per a afavorir els explotadors, especuladors i estafadors. Si tens intenció de fer alguna cosa més enllà de la pura supervivència val més que en prenguis nota.

Anuncis

Written by MadeByMiki

21 Juliol 2015 at 8:05 am

La pregunta

with 2 comments

Pujol, Catalunya

Pujol, Catalunya

Es ben curiós avui, el recordar aquells enormes problemes que els partits favorables a la consulta del 9 de novembre. Tot i els esforços per trobar la pregunta més adient, crec que el resultat final no ha estat a l’alçada que la nostra pàtria gloriosa mereix.

Uns quants mesos després amb el cas de la família Pujol en plena ebullició, molts mals patri. És edificant veure els pujolistes amb el mateix discurs que els defensors de Fabra a Castelló.

Aquest discurs d’autòmates sense cervell que escolto a diari, m’ha donat un munt de moments memorables. Molts ara gaudim enormement amb els intents de justificació per part de molts fidels de pedra picada, que segur que molts ja la coneixeu en les seves diverses variants. Per a mi la millor frase es aquesta: «Però tu qui prefereixis que et robi?, els de casa o els de fora?». No em direu que no és sensacional l’argument?, es una delícia, sobretot si t’ho mires des de el punt de vista del que roba.

Doncs no sé si encara hi som a temps, però crec que aquesta era la pregunta que la consulta mereixia, perquè tenim el dret a decidir qui volem que ens robi. I també tenim el dret a ser una nació com qualsevol altra, una nació que defensa els seus lladres, perquè son seus. La seva bandera perquè millor que la seva. Com diu una altra formació política força nacionalista, «primer els de casa».

En definitiva, hem de seguir aquella altra frase gloriosa, «Tot ha de canviar perquè tot segueixi igual».

Written by MadeByMiki

10 Setembre 2014 at 10:18 am

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , ,

Neix el “Fons Social del Montserratí Borrassa”

leave a comment »

Borrassa

Borrassa

“Empoderar col·lectivament les persones i esdevenir una eina de finançament comunitari per fomentar un model d’economia real i alternativa”. Aquesta és l’essència i objectiu d’una nova iniciativa impulsada des d’Olesa de Montserrat però que vol actuar als diferents municipis de la zona: el Fons Social del Montserratí Borrassa. Aquest fons social, gràcies al suport i col·laboració de la cooperativa de crèdit Serveis Financers Ètics i Solidaris Coop57 precisament vol donar suport econòmic a nous projectes que responguin a un criteri d’economia social, solidària i sostenible, així com també donar suport als moviments socials. La presentació en societat del Fons Social del Montserratí Borrassa serà aquest divendres, a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura.

Un dels impulsors de la Borrassa, l’olesà Oriol Francesch, ha definit aquest fons social com l’”antibanc”, en el qual els seus membres decideixen de forma assembleària què fan amb els diners. I els diners amb els que es compta des de la Borrassa, en aquest inici, és amb un fons inicial de 5.000 euros aportat per l’entitat olesana Revolució Verda, que ha deixat la seva activitat, i el suport de Coop57. Tot plegat permetrà donar microcrèdits fins a una quantitat màxima de 20.000 euros per finançar projectes empresarials que responguin a uns certs criteris.

A banda de donar suport a projectes empresarials, també es vol donar aquest suport als moviments socials, que podran sol·licitar un petit suport econòmic o bé en espècie, és a dir, en hores de treball. I és que qui ho vulgui podrà ser soci de la Borrassa amb una quota fixada en 10 euros anuals o bé 4 hores de treball. D’aquesta manera ningú podrà quedar exclòs de ser soci per raons econòmiques. Els microcrèdits generaran uns interessos derivats de la necessitat de pagar les despeses de Coop57 i de voler engreixar el propi fons inicial de la Borrassa. I tot i que el límit de projectes a finançar es marca en els 20.000 euros disponibles, comptant els 5.000 inicials del fons i els que hi posa Coop57, aquells projectes més ambiciosos els finançarà directament Coop57 si són viables.

Per tant, a la Borrassa hi han dos tipus de fon: el fons de finançament de projectes i el fons de subvencions. El Fons de subvenció es construeix anualment amb totes les quotes de socis, que servirà com a micromecenatge de tots aquells projectes escollits per l’assemblea per subvencionar sense necessitat que projecte el retorni. Les quotes que no siguin monetàries s’utilitzaran per participar en activitats de la Borrassa per la difusió, l’autofinançament o per a donar subvencions a projectes en forma de moneda social o hores de voluntaris per als projectes. D’altra banda, el fons de finançament de projectes, constituït per la caixa inicial de 5.000 euros i que permet l’aval de crèdits de Coop57, està destinat a projectes d’economia social i cooperativa.

Tant els fons de finançament com els fons de subvenció s’atorgaran i s’acceptaran a l’assemblea anual per tots les sòcies. En el cas de fons de finançament els projectes hauran d’acomplir uns mínims de viabilitat i passar unes exigències per tècnics de Coop57. I a més, han de ser projectes basats en els criteris d’economia social, solidària i sostenible.

La presentació de la Borrassa serà aquest divendres, a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura. Les properes setmanes també es presentarà a la resta de municipis de la zona. A Collbató serà el 16 de març, a dos quarts de 12 del migdia, al Casinet; i a Abrera, el 20 de març, a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura. Manca per confirmar quan es presentarà a Esparreguera i Martorell.

Escolteu l’entrevista realitzada a Olesa Ràdio a Oriol Franchesch al següent enllaç al Podcast de l’emissora. http://olesaradio.ivoox.com

Font de la notícia:  Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Més info a: http://borrassa.wordpress.com/

La indignació europea.

with one comment


És ben trist adonar-se de lo poc que canvien les coses,  sovint per anys que passin,  sembla que res es vulgui moure,   no hi ha manera. Aquests darrers díes,  Europa fa veure que s’indigna pel resultat del darrer referèndum Suís,  ho fa tan bé,  que casi no notem l’hipocresia de la seva posició. Us recomano l’article del gran periodista de La Vanguardia Rafael Poch de Feliu,  és indispensable,  com casi sempre.
I mentre fem l’ofès,  uns policíes fan servir material antidisturbis per enfonsar a la mar els il.legals,  i el que és més trist encara,  ens diuen que una comisió investigarà el que ha passat.  No cal,  com altres vegades,  sería millor atacar al que informa del fet,  al que aporta les proves del crim,  allà hi ha el culpable,  no ho dubteu.
Tot això,  m’ha fet recordar aquell llunyà 1939, on desprès de la” nit dels vidres trencats”,  i la més que clara persecució contra els jueus a l’Alemanya nazi,  el món va a demostrar amb claretat el significat de la paraula hipocresia.
El somni de Goebbels (almenys un d’ells),  es va fer realitat.  Els nazis es volíen treure del damunt tants jueus com fos posible,  i la idea de que més de 900 d’ells emigressin a bord del creuer transatlàntic MS  St. Louis,  els hi va semblar perfecte. Aquell i molts altres creuers sortirien aquells díes d’Alemanya.
Així doncs,  el St.  Louis va tenir vía lliure per sortir d’Hamburg cap a La Habana.  La Cuba d’aquella época no era més que un gobern titella dels Estats Units,  i va invalidar tots els visats dels refugiats jueus.  De fet més de 40.000 cubans es van manifestar contra els jueus al saber de la arribada del St. Louis.  Als passatgers tot i ser en la seva majoría nens dones i ancians,  Cuba els hi va exigir a cada un 500$ més,  uns diners que no tenien per deixar-los desembarcar.  El seu viratge cap els Estats Units tampoc va funcionar,  Franklin D. Roosevelt els va ignorar,  allà tampoc els volíen.  Ni al Canada els van voler acollir,  de fet el mateix van fer a França,  Belgica,  Holanda,  Regne Unit,  no els volíen a cap país,  ningú els hi va estalviar la tornada cap a Alemanya.
Ningú els volía i a ningú li importava gens ni mica la sort d’aquells jueus,  ni tampoc la dels que van ser exterminats a l’Holocaust. Així ho va demostrar en Jan Karski,  el missatger polonés que va poder parlar amb Winston Churchill y Franklin D. Roosevelt a Washington,  amb la missió d’explicar el genocidi que patíen els jueus, en Jan  tan sols va poder veure badalls i desinterès per part dels grans mandataris de les democràcies occidentals. Evidentment aquests sabíen el que estava passant a Europa,  però com ara mateix passa,  és  molt més pràctic practicar l’hipocresia.
Dels més de 900 passatgers del St. Louis,  tan sols 240 van sobreviure a l’Holocaust. I el gobern nazi va demostrar a tot el món que ells no eren els únics criminals, tan sols van ser els més eficients.  Com a mínim fins al llançament de les dues bombes atòmiques sobre població civil japonesa…

Grietas en el distrito del Rin, Rafael Poch

Written by MadeByMiki

21 febrer 2014 at 9:04 am

Santi Vila

with 3 comments

El senyor Santi Vila,  és un Conseller de la Generalitat jove, molt jove,  sense cap mena de dubte la seva carrera política ha estat meteòrica. Aquest senyor,  trenca certs tabús a Convergència Democràtica de Catalunya,  és gai,  li agraden els toros,  i acostuma a parlar molt clar i directe.
Tot això li ho valoro,  no coincidim amb pràcticament  res,  però m’agrada la gent  amb personalitat i contradictòria en certa manera.  Massa sovint  ens veiem fabricant una coherència artificial per tal de quadrar amb el que s’espera de nosaltres.
En Santi Vila és ara mateix el Conseller de Territori i Sostenibilitat,  un Conseller de la branca més liberal de CDC.

A ell li toca tocar temes d’especial impacte social,  com el transport públic. En Santi Vila,  amb la seva manera directa i clara de dir les coses,  no ha tingut cap problema en dir-nos que el preu del transport públic encara ha pujat poc.  Que l’usuari ha d’assumir més part del cost del servei,  que els números no li surten.  Suposo que tampoc li deuen sortir els de la sanitat o altres serveis i inversions bàsiques per a la ciutadania.
A mi tampoc em surten els seus números,  crec que cobra massa,  que els 110.000€ anuals són massa diners,  i ens suposen una despesa excessiva.  A més,  veig molt difícil que un senyor de 40 anys amb un BMW,  dos pisos en propietat,  i un salari com aquest,  pugui o tingui ganes d’entendre,  que signifiquen 100€ al mes de transport públic per un estudiant o un “working poor” com els que circulem pels “seu” tren,  (que no pel seu tren de vida).
I el que més em fot,  encara que sembli mentida,  és el fet de llegir la seva declaració de béns al seu interessant blog,  i que després de sincerar-se per obligació ens digui alló tan bonic de “ja veus com ens hem de veure”.  Queda clar que en Santi Vila es creu superior a tots nosaltres,  o potser ho és?.

Written by MadeByMiki

3 febrer 2014 at 8:41 am

Desapareguts en combat.

with 4 comments

Cada dia des de l’inici de la crisi me’n he adonat de la gran quantitat de persones que han anat desapareixent del meu dia a dia sense fer soroll. Com alguns suposo que encara recordeu, tinc una feina de cara al públic i un parell d’hores de viatge en transport públic diari. Això em permet conèixer personalment o de vista a un munt de persones.
En Lalo,  un xilè sempre agradable, amb el que teníem moltes xerrades.  En Jordi,  un informàtic molt friki i poc puntual. Aquell senyor manyo que tenia una botigueta  de manualitats, on hi vivia il·legalment.  La Marta, tota una intel·lectual que en sabia de tot i que treballava a una gestoria.  Aquell paleta ros i baixet que tenia una caseta a una urbanització de Piera i sempre era al bar del costat…
Tots aquests  i molts més ja no hi son,  se n’han anat per sempre.  Han perdut la feina o la seva empresa,  no tornaran més al barri.  Uns han fugit cap el seu país, uns altres han patit una traumàtica reunificació familiar.  Uns miren de sobreviure  del “trapicheo”,  uns altres simplement vegeten com a zombies.
Mentrestant, Espanya es segueix  mantenint com la gran potència de la desigualtat social europea,  el meu caríssim tren de cada dia porta els seus vagons decorats amb propaganda del Decathlon i en Mariano Rajoy diu que té un pla per evitar la consulta.

Written by MadeByMiki

21 gener 2014 at 9:13 am

No, no soc un usuari habitual.

with 8 comments

Imatge

Ara fa un grapat d’anys, uns sis aproximadament, vaig fer uns importants canvis laborals i vitals. Una de les coses que vàren canviar  totalment va ser la meva relació amb el transport públic, del que vaig passar d’observador a usuari diari.
Durant aquests anys he passat de la RENFE i el Metro diari, als FGC i Metro diaris. De l’hora de viatge a les dues hores diaries. De les obres del AVE a l’eliminació de trens per baixa ocupació de passatgers (el nou AVE Barcelona-París té una ocupació més baixa que la exigida com a mínima als FGC). També he passat del MP3 i el bloc de notes a la tablet. Del 20 minutos i el Que gratuits, a la misteriosa Vanguardia als seients dels trens…

Però el canvi més inquietant que he patit és sense cap mena de dubte és el tarifari i el de categoria com a usuari dels transports públics. Resulta que segons diuen ara els de TMB i el  conseller de Territori i Sostenibilitat, en Santi Vila, “l’augment de les tarifes podria oscil·lar entre un 3 i un 4% i els més afectats en seran turistes i viatgers ocasionals.”

Així doncs ja no soc un usuari habitual dels seus serveis. Es veu que ells premien els usuaris habituals amb una congelació de preus, i els usuaris ocasionals com jo mateix, aquells que tan sols fem servir els seus serveis unes 600 vegades a l’any som castigats amb una puja aquest any de més del 8%. Realment és una putada ser un usuari ocasional, potser hauré d’agafar més sovint el transport públic, ja que tot i passar-m’hi mitja vida sembla que per a ells això encara no és suficient.

Per cert, feliç 2014 😉

Written by MadeByMiki

1 gener 2014 at 8:25 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , ,