..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for the ‘Música’ Category

Mariano “No Comprende”…

with 2 comments

La minimalista i equivocada portada del nou disc de “Low”:

La portada més encertada:

Mariano Rajoy

 

 

La gran banda de Duluth, Low acaba d’anunciar nou disc per al proper 11 de setembre.

La continuació del delicat “The Invisible Way” (2013) portarà el nom de “Ones and Sixes” i arribarà a les tendes a través de *Sub Pop.

La llástima és que no han acabat d’encertar la portada, crec que la segona foto representa molt millor l’esperit del disc.

Anuncis

Written by MadeByMiki

27 Juny 2015 at 8:53 am

Bill Callahan, Beer and Thank you.

with 3 comments

En Bill Callahan té molt a explicar i molt a transmetre, no és un músic simpàtic, no fa grans instrumentacions, ell és un music esquerp i directe, sense concessions de cap mena.

En Bill fa allò que ara és etiquetat com a Lo-Fi, aquella música sense artificis que tan lluny queda de la comercialitat imperant.
La seva música sembla senzilla i repetitiva, però va molt més enllà. En Bill Callahan és el Diògenes de la música actual, com el filòsof Grec, ha decidit prescindir de tot el que no és estrictament necessari, per així poder arribar a aprofundir dins la seva ànima i la dels que ens l’escoltem.
Drinking while sleeping strangers
Unknowingly keep me company
In the hotel bar
Looking out a window that isn’t there
Looking at the carpet and the chairs
Well the only words I said today are “beer” and “thank you”
Beer, thank you
Beer, thank you
Beer
Giving praise in a quiet way
Like a church
Like a church
Like a church that’s far away
I’ve got limitations like Marvin Gaye
Mortal joy is that way
Outside a train sings its whale song
To a long, long train long, long gone
Then silence comes back alone
High as scaffolding
‘Til the wind finds something to ping
When the pinging things finds the wind
We’re all looking for a body
Or a means to make one sing

Written by MadeByMiki

17 gener 2014 at 10:49 am

Esther Condal.

with 9 comments

Home, un gran disc d'Esther Condal.

Home, un gran disc d’Esther Condal.

Jo sempre he defensat que per a moments tristos lo millor és la música trista, i per a moments alegres lo millor també és la música trista. Aquest divendres al vespre al entrar al Ges, al millor bar on pots fer una xerradeta de tot Igualada sonava un disc meravellós, cançó rere cançó la sensació es confirmava sense cap mena de dubte. Però al escoltar “Loneliness”, no vaig poder estar-me’n i vaig anar cap a la barra a parlar amb el Ges, un músic d’un gran talent disfressat de barman.

– Coi Ges, m’agrada molt, però molt aquest disc que has posat, qui son?
– Son una meravella, m’agraden molt també, hi ha un músic d’Igualada, però els altres son de Barcelona, és Esther Condal, una cantant que junt amb uns músics que han tocat a infinitat de bandes han fet aquesta joia.
– Han vingut a tocar aquí?
– No, aquests encara no, però m’han deixat el seu disc per veure si en venc algun, el vols?. Tan sols val 5€ i a part de ser una molt bona producció,.l’edició és molt bona, amb fotos, lletres, de tot.
-Mare de Déu, 5€, si tots els discs valguessin això en la seva versió CD i la meitat en digital… I tant que el vull, i tant.

Més o menys la cosa va anar així, la banda es diu Esther Condal, una cantant amb una prodigiosa veu i un talent a tota prova, els músics son sensacionals, el disc s’anomena “Home” i si en voleu tenir un tast escolteu sencereta aquesta meravella anomenada “Loneliness”, una cançó amb una estructura gens convencional, sis minuts de veritable luxe musical, talent en estat pur.

Si podeu escoltar la cançó sense mirar el vídeo, millor que millor, no és que aquest estigui mal fet, però la música vola molt més alt sense cap mena de dubte.

Written by MadeByMiki

1 Mai 2013 at 9:59 pm

Low, Low again.

with 4 comments

El proper mes de Març del 2013 la banda Low em donarà una nova alegria, el proper disc que s’anomenarà: “The Invisible Way”. Fins que arribi aquest moment haure de seguir escoltant i re-escoltant la seva extensa i meravellosa discografia.

Però ara el que em toca és la temporada més intensa i pesada de feina de tot l’any, un munt de dies sense descans i que es van solapant fins el dia de Nadal. La sensació que em provoquen aquests dies queda perfectament representada amb l’aire pertorbador d’aquesta cançó dels Low.

Bones festes amics!!

Written by MadeByMiki

2 Desembre 2012 at 9:37 pm

Arxivat a Música

Tagged with , ,

“Vostè és aquí”

with 6 comments

Quan escolto “i fum d’una espeuma apagada…” recordo aquella manera de parlar del Montsià, allà sovint també canvien alguna “l” per una “u” a certes paraules. Aquestes vacances, al sopar de germanor de Godall tot parlant de la fira d’artesania de la pauma del Mas de Barberans vaig adonar-me que al parlar dels margallons (la única palmera autòctona que hi ha a Europa) allà a les palmeres se les anomenava “paumeres”, i a les seves fulles “pauma o fulles de pauma”. Tot això recolza la meva íntima teoria que diu que hi ha un fil que connecta el català de les Terres de l’Ebre amb el de les Illes Balears. Els motius son ben evidents, uns viuen a illes i uns altres han viscut sempre força aïllats…

No paro d’escoltar el darrer disc d’Antònia Font, “Vostè és aquí”, és una font inesgotable de sensacions, d’informació i d’inspiració. Aquesta gent viu a un altre planeta, segueixen disc rera disc sorprenent, innovant i lo més important no es cansen de jugar, perquè aquest disc per a mí no és més que això un joc molt inspirat d’un grup de ments agoserades i privilegiades.

A un món on pràcticament tot és vulgaritat i mentida, sobta trobar perles com aquest disc de 40 cançons, unes cançons que demostren que mentre n’hi ha molts que tenen l’imaginació hipotecada uns altres tenen sempre idees fresques i no tenen cap problema en compartir-les.

Espero que sigueu molts el que escolteu i gaudiu aquest disc, jo me’l he comprat en versió digital al lloc més baratet que he trobat (a mediamarkt.es), el grup s’ho mereix, Antònia Font m’ha fet passar tantes i tantes estones bones que això és el mínim que puc fer.

Si en sou fans, si vau gaudir de l’anterior disc “Lamparetes”, no us perdeu aquest nou disc sense trampes anomenat “Vostè és aquí”. Si voleu escoltar-lo tot sencer i de manera legal podeu fer-ho mitjançant el Spotify.


Bonus Track (“Calgary ’88” del disc “Lamparetes“):

 

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2012 at 3:24 pm

Arxivat a Música

Cristina Lliso i Esclarecidos.

with 8 comments

Hi ha grups de música que se’t enganxen i t’acompanyen durant dècades, potser per sempre, tot i que ja no publiquin res de res. Hi ha discs que has escoltat milers de vegades i encara segueixen agradant-te al cap del tems. Això és exactament el que m’ha passat amb el grup madrileny “Esclarecidos”, aquella banda que vaig descobrir l’any 1994 amb la seva recopilació “Un agujero en el cielo” i que des de aquell moment no he pogut deixar d’escoltar.

Els seus discs “De espaldas a tí”, “Rojo” i “Dragón Negro” em van acompanyar sempre al cotxe, i per desesperació de molts dels meus amics anaven passant els anys i seguien sonant sense descans entre audicions de “Slayer” i “Joan Americ”, “Crumbsuckers” i “Lluís Llach”, “Suicidal Tendencies” i “Nina Simone”. Però la impagable veu de Cristina Lliso (la veu d’Esclarecidos) no marxava mai de vacances.

No sé per quin motiu, potser per veure’ls tocant alguna de les seves cançons, ahir al vespre vaig buscar a “Esclarecidos” i “Cristina Lliso” al Google. Ja portaven dotze llargs anys de silenci des de que la banda es va separar i el projecte en solitari de la cantant (els cantants sempre acaben tenint “projectes en solitari”…) va ser massa efímer.

Però ves per on, sembla que per miracle em trobo amb la notícia del retorn de la cantant amb un nou disc, el primer que fa estrictament en solitari i que s’anomenarà: “Si alguna vez” i que sortirà el proper 12 de juny…

Com que en soc un fan absolut esperaré amb molta il·lusió la sortida del nou disc de Cristina Lliso, això sí, sense esperar-ne massa. Però pels que no heu escoltat mai el grup us recomano molt que escolteu alguna cançó d’algun dels seus dos millors discs, tant “Rojo” com “Dragón Negro” son dues meravelles tant per la seva música com per les lletres i com no, amb la veu de luxe de Cristina Lliso el resultat és majestuós.

Written by MadeByMiki

7 Mai 2012 at 9:14 pm

Point Of Disgust…

with 14 comments

Cada vegada és més difícil gaudir de la música sense artificis o guarniments innecessaris. Al escoltar qualsevol ràdio musical ens en podem adonar que estris com el “vocoder”, son presents en gran part de les cançons que escoltem a diari.

Amb la música passa com amb la cirurgia estètica o amb el “Photoshop”, tot s’unifica, tots fan les mateixes cares i tot sona igual, no hi ha lloc per a la naturalitat ni pels matisos. S’imposa una moda i no hi ha manera de sortir d’aquesta trampa per a l’expressió lliure creativa.

Evidentment, si algú es desmarca massa de les etiquetes prefixades és ignorat i marginat per allò que anomenen “l’industria discogràfica”. Del grup dels exclosos, sense cap mena de dubte us suggereixo l’enorme banda de Duluth (Minessotta) “Low”, compleixen totes les condicions per a ser ignorats pels generadors i distribuïdors de “hits”.

M’agrada molt aquest grup, no son gens guapos ni joves, la seva música és senzilla i directa, no hi ha lloc per a artificis o notes innecessàries, no treuen un disc cada any, les seves lletres son molt treballades i espirituals, que més se’ls hi pot demanar?.

En un moment on la música cada vegada és menys música, quan la pirotècnia triomfa sobre lo essencial, jo us suggereixo que escolteu aquesta bonica i senzilla cançó, és una mostra de com sovint menys és més i el virtuosisme no te res a fer davant la sensibilitat i la contenció.

Point Of Disgust

Once I was lost to the point of disgust
I had in my sight
Lack of vision, lack of light
I have hard, I have fast
Mercy me, never last

Then in the dust, all the things we discussed
Were thrown to the wind
So at last, we begin
‘Cause we fall hard, we fall fast
Mercy me, never last

Written by MadeByMiki

23 Març 2012 at 11:06 pm

Arxivat a Música

Tagged with , , , , , ,