..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for the ‘Música’ Category

Mariano “No Comprende”…

with 2 comments

La minimalista i equivocada portada del nou disc de “Low”:

La portada més encertada:

Mariano Rajoy

 

 

La gran banda de Duluth, Low acaba d’anunciar nou disc per al proper 11 de setembre.

La continuació del delicat “The Invisible Way” (2013) portarà el nom de “Ones and Sixes” i arribarà a les tendes a través de *Sub Pop.

La llástima és que no han acabat d’encertar la portada, crec que la segona foto representa molt millor l’esperit del disc.

Written by MadeByMiki

27 Juny 2015 at 8:53 am

Bill Callahan, Beer and Thank you.

with 3 comments

En Bill Callahan té molt a explicar i molt a transmetre, no és un músic simpàtic, no fa grans instrumentacions, ell és un music esquerp i directe, sense concessions de cap mena.

En Bill fa allò que ara és etiquetat com a Lo-Fi, aquella música sense artificis que tan lluny queda de la comercialitat imperant.
La seva música sembla senzilla i repetitiva, però va molt més enllà. En Bill Callahan és el Diògenes de la música actual, com el filòsof Grec, ha decidit prescindir de tot el que no és estrictament necessari, per així poder arribar a aprofundir dins la seva ànima i la dels que ens l’escoltem.
Drinking while sleeping strangers
Unknowingly keep me company
In the hotel bar
Looking out a window that isn’t there
Looking at the carpet and the chairs
Well the only words I said today are “beer” and “thank you”
Beer, thank you
Beer, thank you
Beer
Giving praise in a quiet way
Like a church
Like a church
Like a church that’s far away
I’ve got limitations like Marvin Gaye
Mortal joy is that way
Outside a train sings its whale song
To a long, long train long, long gone
Then silence comes back alone
High as scaffolding
‘Til the wind finds something to ping
When the pinging things finds the wind
We’re all looking for a body
Or a means to make one sing

Written by MadeByMiki

17 gener 2014 at 10:49 am

Esther Condal.

with 9 comments

Home, un gran disc d'Esther Condal.

Home, un gran disc d’Esther Condal.

Jo sempre he defensat que per a moments tristos lo millor és la música trista, i per a moments alegres lo millor també és la música trista. Aquest divendres al vespre al entrar al Ges, al millor bar on pots fer una xerradeta de tot Igualada sonava un disc meravellós, cançó rere cançó la sensació es confirmava sense cap mena de dubte. Però al escoltar “Loneliness”, no vaig poder estar-me’n i vaig anar cap a la barra a parlar amb el Ges, un músic d’un gran talent disfressat de barman.

– Coi Ges, m’agrada molt, però molt aquest disc que has posat, qui son?
– Son una meravella, m’agraden molt també, hi ha un músic d’Igualada, però els altres son de Barcelona, és Esther Condal, una cantant que junt amb uns músics que han tocat a infinitat de bandes han fet aquesta joia.
– Han vingut a tocar aquí?
– No, aquests encara no, però m’han deixat el seu disc per veure si en venc algun, el vols?. Tan sols val 5€ i a part de ser una molt bona producció,.l’edició és molt bona, amb fotos, lletres, de tot.
-Mare de Déu, 5€, si tots els discs valguessin això en la seva versió CD i la meitat en digital… I tant que el vull, i tant.

Més o menys la cosa va anar així, la banda es diu Esther Condal, una cantant amb una prodigiosa veu i un talent a tota prova, els músics son sensacionals, el disc s’anomena “Home” i si en voleu tenir un tast escolteu sencereta aquesta meravella anomenada “Loneliness”, una cançó amb una estructura gens convencional, sis minuts de veritable luxe musical, talent en estat pur.

Si podeu escoltar la cançó sense mirar el vídeo, millor que millor, no és que aquest estigui mal fet, però la música vola molt més alt sense cap mena de dubte.

Written by MadeByMiki

1 Mai 2013 at 9:59 pm