El dret a l’oblid digital.

Els nostres drets perillen quan col·lisionen amb els de les grans empreses o directament amb els seus interessos comercials. I ara mateix això és el que està passant amb el dret a l’oblid a Internet.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a la seva darrera sentencia obliga a Google a desindexar els enllaços que perjudiquin o facin mal a l’honor dels demandants. Ara es podrà exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició a Google en teoria. Perquè Google no s’hi posa precisament de cara, i tot i que se la obliga a estudiar i resoldre els casos que se li plantegin en un màxim de 10 dies, la multinacional no vol acatar la sentencia i farà tot lo possible per seguir com fins ara, ho sigui posant per davant la seva llibertat d’expressió i oblidant-se del dret a la privacitat i a l’honor de les persones.

Google es vol oposar a la sentencia europea amb l’excusa de sempre, aquella que a ells els hi convé. La de saltar-se les «normatives locals» i emparar-se en les dels Estats Units de manera global. Però sembla que aquesta vegada no se’n sortirà. Certament aquí hi ha un conflicte difícil de resoldre, i s’hi poden barrejar les sol·licituds de censura a la xarxa per part de qualsevol dictadura repressiva per posar un exemple, amb el lògic dret de les persones a eliminar informacions imatges o vídeos que els hi facin mal moralment.

Internet ha estat des de sempre una selva d’impunitat i llibertat amb el sentit més extrem, així l’hem gaudit molts, així ens agrada que sigui a la majoria. Però cal que això d’una manera o altra es supediti a certs drets bàsics de les persones, en propers posts miraré d’exemplificar-ho de la millor manera possible.

Desvalguts davant l’estat, el cas Hacking Team.

El que els pobres ciutadans sabem del tracte que ens dispensen les nostres autoritats és ben poc. Però quan per accident veiem un 1% del que ens están fent, per poc crítics i malpensats que siguem, no podem fer altra cosa que atemorir-nos.

El cas Hacking Team és molt més greu si tenim en compte el momento que vivim. Ara és obvi que als ciutadans se’ns desprotegeix i criminalitza amb una brutal Llei Mordaça, mentre per un altra banda l’estat es gasta més de 3,4 milions d’euros per tenir la capacitat de violar els nostres dispositius inteligents.

La funcionalitat més perversa i inquietant del software creat pels hackers contractats, és la que permet dipositar a l’ordinador atacat qualsevol mena d’arxiu sense deixar cap mena de rastre  de la intrusió. Absolutament sensacional, un creador de falses probes incriminatòries que pot portar a la presó a qui calgui amb uns senzills fitxers pedòfils o de terrorisme per posar un exemple.

Evidentment fer això no sería ni legal ni étic, però pot ser tant irresistible el fet de tenir armes tan poderoses al abast de la ma, que tan sols et caldria una excusa per a fer-les servir…

Euro-Bullying

Europa te un enemic, l’actual govern grec, i això és lo que demostren a diari els nostres dirigent, ells actuen sense miraments, sempre a les ordres d’Alemanya i sempre amb un objectiu ben clar.  Diuen que el perill és el populisme, l’impagament del deute, la manca d’austeritat, tot el que vulguin… També ens volen fer-nos creure que amb les seves receptes es surt de la crisi i es paga el deute, tot i que els fets han demostrat exactament lo contrari.

  Però la realitat és ben lluny, el veritable poder d’aquesta Europa insensible i venjativa, és, ha estat i serà el fet de poder utilitzar el deute com a arma contra els pobles i els seus governs legitims. Tothom sap que el deute grec és absolutament impagable, per tant la jugada no és veure qui el paga, com que això és impossible de fer, lo realment important és a quí li deixem fer l’impagament, a quí li fem una quita.

Cal perjudicar, enfonsar i humiliar al poble que gosi optar per polítiques diferents, cal eliminar els mals exemples i als que no segueixen al milímetre la veu del amo. Això és exactament el que veiem avui a l’Europa de Merkel, un clar exemple de bullying, els valents i els covards units contra la indefensa i arraconada Grècia, a la que a més de ser la víctima se la fa passar com a responsable del que li estem fent.