Amin Al-Housseini, el musulmà amic dels nazis.

Sovint Adolf Hitler es reunia amb Amin Al-Housseini, era evident que Amin no tenia un aspecte ari, i davant els recels d’altres nazis, Adolf Hitler sempre deia el mateix “si te’l mires de prop als ulls veuràs que en el fons els te blaus, Amin és descendent dels Croats que varen anar a lluitar a Terra Santa”.

Amin Al-Husseini tot i viure a Alemanya, era el Gran Muftí de Jerusalem i cap del Consell Suprem Musulmà, aquest palestí anti-sionista era el líder polític i espiritual dels àrabs a Palestina i més enllà. Adof Hitler i el seu odi cap els jueus havien trobat en ell a un gran aliat, i així és com  sempre el van tractar, deien que l’islam i el Tercer Reich compartien el mateix objectiu,  exterminar als jueus.

Ja des del 1920, es va oposar a la immigració de jueus a Palestina. El 1937 va ser forçat pels britànics a abandonar Palestina i va buscar refugi al Líban, Iraq, Itàlia i finalment a l’Alemanya nazi, on es va reunir amb Adolf Hitler el 1941 i amb el qual va treballar en forma conjunta.

Mentre un Mariscal de camp alemany guanyava 25.000 marcs a l’any, en Amil era recompensat amb 50.000, i era ben clar que se’ls guanyava a pols. Amil va reclutar milers de musulmans per a les Waffen-SS, com a Gran Muftí era una autoritat més que respectada i no li va costar gens trobat “patriotes” per tota Europa, sobretot pels Balcans on més de 20.000 bosnis musulmans van anar com a voluntaris a les files de les Waffen-SS.

Amb el colapse i la derrota dels nazis, Amil va ser rebut a El Caire com a gran heroi nacional, i tot i les acusacions que li plovien (sobretot de Iugoslàvia), no li va costar gens evitar ser jutjat, ja que es volia impedir qualsevol malestar musulmà.

Va morir a Beirut (Líban) el 1974, sense poder ser enterrat a Jerusalem com era el seu desig a causa de la negativa del govern israelià. La seva empremta en el moviment nacional palestí va ser profunda. El seu nebot Iàsser Arafat (el veritable nom era Muhammad Abd ar-Ra’uf Quduwa al-Husseini), que es va iniciar combatent contra Israel a les seves ordres, el va lloar públicament en diverses ocasions, l’última en una entrevista a l’agost de 2002 a Al Sharq al Awsat, on el va qualificar com «el nostre heroi».

Voluntaris musulmans bosnis a les Waffen-SS.

Gairebé tots els pobles tenen coses de les que penedir-se, i convindria no oblidar-ho i demanar el corresponent perdó. Potser molts enemics tenen més coses en comú de les que volen reconèixer i mirar de reduir-ho tot a una qüestió de bons i dolents no em sembla un camí gens encertat.