La doctrina del shock, Naomi Klein.

Ja fa uns dies vaig rebre un mail d’en Jordi!, aquell col·laborador de luxe que de tant en tant ens regala posts d’alta volada. Sabent la meva addicció als documentals socials en Jordi me’n suggeria un, es tracta de “La doctrina del shock” basat en el llibre de la activista canadenca Naomi Klein.

M’ha costat uns dies trobar-lo en versió íntegra i amb uns subtítols de qualitat, (el meu nivell d’anglès no em permet veure’l en V.O.), i com acostuma a passar amb la majoria de coses que costen molt, ha valgut la pena.

Anem a lo veritablement important, aquest documental fa una precisa dissecció dels mètodes aplicats per les potències occidentals per imposar el lliure mercat a molts països. Evidentment el saqueig, la privatització salvatge i les reformes financeres. Aquestes mesures no es poden aplicar a la població “per les bones”, per tant calia aplicar-li al poble “La doctrina del shock”, varis sistemes molt estudiats i que en principi ens passen per alt.

El documental aprofundeix en els orígens intel·lectuals del capitalisme més salvatge, aquí trobem al gran ideòleg d’aquest tipus de política econòmica, el Premi Nobel d’Economia Milton Friedman. Això ens farà viatjar per diferents escenaris de tot el món on s’han aplicat aquestes teories neoliberals.

És molt interessant veure com els anys van passant i aquests mètodes cada vegada s’apliquen més i “millor”. Prefereixo que els que esteu interessats en els entrellats de la geopolítica mundial des de un punt de vista altermundista, mireu el documental i en traieu les vostres pròpies conclusions. El que us puc assegurar és que aquest documental m’ha fet viure una de les immersions més profundes que recordo. Tot i així els darrers cinc minuts son veritablement prescindibles, es tracta de la apologia del poder transformador d’Obama, sincerament crec que els anys no li han donat la raó i la decepció ha estat enorme.

Aquí teniu el documental íntegre en V.O.S.:

Actualització important!!

Feu-vos un favor i aneu al blog de Kuka, allà hi trobareu una visió molt diferent del documental i les seves contradiccions al post:

Quin és el gat amagat al “The shock doctrine”!?

http://kukarosello.wordpress.com/2011/01/25/quin-es-el-gat-amagat-al-the-shock-doctrine/

Zeitgeist Addendum. L’esperit del temps.

Zeitgeist addendum es un documental altermundista de mes de dues hores de durada,  naturalment es de distribució lliure i es pot veure per internet on-line, a mes es pot veure en versió original subtitulada en castellà.

Jo us aconsello que el veieu, no cal estar d’acord amb el que allà es diu però es molt interessant conèixer altres punts de vista sobre el mon, les seves convencions  i les seves institucions.

Per cert aquesta pelicula ha guanyat l’ “Artivist film festival” 2008, si no l’heu vist ja em direu que us sembla. Salut!!!

La globalització i els altermundistes.

Els moviments antiglobalització van començar a fer-se sentir a mitjans de la dècada dels 90,
el nom de grups d’antiglobalització o antisistema va ser bàsicament un invent politico-
periodístic. La veritat es que aquest moviment social no es homogeni i prefereixen
ser anomenats altermundistes (per allò d’un altre mon es possible), així s’evita tota
connotació negativa.

Que es el que ens porten dient des de fa 15 anys els altermundistes?, doncs que la globalització accentua el treball precari, una economia injusta amb els mes dèbils, un model econòmic abocat al col·lapse i totalment insostenible.

Naturalment com passa amb totes les ideologies, hi trobem idees amb les que estem d’acord i
altres discutibles, però com a mínim val la pena repassar les seves propostes:

• La famosa tasa Tobin, un impost sobre les transaccions financeres internacionals per frenar

l’especulació.

• Perdó del deute extern dels països pobres.

• Lliure circulació de les persones.

• Eliminació de aranzels agrícoles per afavorir la renda dels països menys desenvolupats.

• Introducció d’una democràcia participativa, consultes ciutadanes sobre com gastar els diners públics.

• Critica a les grans institucions financeres internacionals, que tan sols es preocupen pel benefici del capital privat i del control sobre els polític i la societat.

• Reducció del poder de la banca i les multinacionals, que amb el seu poder minven la independència dels partits polítics i de retruc dels ciutadans.

• Promoció de la llibertat del coneixement i del software lliure.

Han passat molts anys, i sembla que aquests grups tant criminalitzats per politics i premsa
tenien força raó, tot i que sembla que els ciutadans estem molt ben anestesiats i manipulats.

Com podem explicar que el nivell de pobresa a Espanya (20% de la població) sigui el mateix
ara que fa 20 anys,on es tot aquest gran progres economic que diuen que hem gaudit durant
els últims anys?.  Possiblement l’únic que tenim es un endeutament familiar insostenible gracies a l’especulació i un consumisme brutal.