..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘apple

Serge Latouche.

with 11 comments

A aquest món hi ha alguns bojos visionaris, que lluiten sense descans per a fer-nos entendre que no vivim al millor dels mons possibles, més aviat vivim totalment condicionats i sense cap mena de llibertat a una presó, tal i com diu en Richard Stallman quan parla d’Apple, una presó molt bonica i cool, però no per això deixa de ser una presó.

Si en Richard Stallman és el gran gurú del software lliure i un lluitador incansable per la llibertat individual [sí, aprofito qualsevol situació per esmentat-lo…], en Serge Latouche és el més gran profeta del decreixement, aquella filosofia que des de un punt de vista realista afirma que cal anar cap a un món no consumista i que a més això ens farà més feliços.

Fa uns dies al blog “Ecolnomia” he pogut llegir una interessant entrevista amb en Serge Latouche, aquí us deixo un parell de fragments, i si us semblen interessants tan sols cal que seguiu llegint-lo a qualsevol dels links que uns deixo al final del post.

  • Consumir es crear una insatisfacció permanent. I la publicitat serveix per a fer-nos infeliços amb el que tenim i fer que desitgem el que no tenim.
  • La nostra societat és individualista i egoista, ja que no crea a subjectes lliures sinó a consumidors forçats.

http://ecolnomia.wordpress.com/2012/05/09/la-utopia-frugal-entrevista-a-serge-latouche/

http://www.decrecimiento.info/

Written by MadeByMiki

14 Mai 2012 at 11:27 pm

Els dolents de Megaupload

with 15 comments

Al final no me’n he sabut estar, he de parlar de Megaupload. Per començar he de confessar que tot i no haver pagat mai per aquest servei, l’he fet servir força, m’he baixat algunes series en versió original i molts documentals impossibles de trobar d’altra manera, i que per cert habien estat subtitulats per voluntaris desinteressats. Com podeu veure el meu anglès no dóna per gaire…

El cas Megaupload, des de el meu punt de vista, és en certa manera comparable a moltes altres coses que hem viscut darrerament. El seu propietari és senzillament un altre cas de milionari excèntric, un més que s’ha fet d’or aplicant les normes habituals de “màxim benefici mínima despesa”, ho sigui que en el fons és un empresari capitalista més.

El que ens pot quedar ben clar és que si això perjudica d’alguna manera a altres empreses, sectors estratègics o a alguns estats importants, al final es paga i ben car. En aquests casos la justícia és especialment ràpida i exemplar. Si el que passa és totalment immoral i censurable però tan sols perjudica al poble, doncs res de res, el màxim benefici els hi sortirà totalment gratis.

En voleu exemples?, Apple, la sensacional i innovadora empresa que sempre és esmentada com a gran exemple per als futurs emprenedors, fa un crim social molt més censurable que Megaupload, tot i que el seu objectiu és el mateix, el màxim sagrat benefici sense manies. Apple sense cap tipus de problema ha deslocalitzat la construcció i montatge dels seus equips a la Xina, allà evidentment les despeses laborals son mínimes, però com afecta això a la societat dels Estats Units?, és moralment justificable?. O com afecten a Espanya i els seus treballadors i aturats, els tallers brasilers (per posar un exemple) amb ma d’obra esclavitzada que fabrica roba per Zara?.

No crec que aquests plantejaments siguin massa demagògics, de fet puc defensar la lliure circulació de la cultura, ho sigui el fet de compartir-la amb tothom sense problemes, i a la vegada acceptar que potser és delicte lucrar-se amb el treball dels altres. Però com es menja això a la nostra societat capitalista on infinitat de persones i empreses es lucren a diari a costa nostra?. Com podem permetre que molts es facin rics a costa dels més desvalguts.

No sé que us sembla a vosaltres, però a mi em sembla que aquest cas és com molts altres, senzillament es tracta d’un escarment, un avís per a futurs desafiadors del sistema. I deixeu-me augurar que els propers atacats seran el software lliure i tot el que això implica.

Written by MadeByMiki

26 gener 2012 at 12:27 am

Steve Ballmer, penseu en ell quan feu servir Windows.

with 7 comments

Steve Ballmer el més famós dels CEO de Microsoft, s’ha afegit a la llarga i sospitosa llista de personatges que ataquen el sistema operatiu Android. En certa manera puc entendre que ho facin des de Apple (aquella empresa que va començar copiant el nom i el logo de “Apple Records” però que s’emprenya molt quan els altres fan lo mateix), però Microsoft?, el gran perdedor de la batalla dels mòbils i tablets fa el ridícul al criticar el sistema de Google.

Doncs en Steve Ballmer ha afirmat en una conferència a San Francisco (California) que: “Cal ser un cientific en informàtica per fer servir Android”.

Naturalment en Ballmer es deu a la seva empresa, i cal que vengui el seu sistema Windows Phone, o com a mínim fer que algú en parli, ja que la seva quota de mercat és ridícula, i encara més si tenim en compte el seu absolut domini per no dir monopoli en el camp dels ordinadors portàtils i de sobretaula.

L’amic Ballmer també ha gosat a criticar l’altre gran rival que se li menja el mercat, segons ell el iPhone t’obliga a “navegar per un mar d’icones per a fer qualsevol cosa”, evidentment tot això i molt més queda superat pel seu sistema.

Mentre Android ha significat el gran éxit i popularització de Linux, Windows Phone  és tot un desconegut que ha de pactar i pagar per obtenir dispositius que l’equipin tal i com ha passat amb la decadent Nokia. Cal destacar que el primer dispositiu mòbil parit per aquestes dues empreses portarà el  encertat nom de “Nokia Lumia” que en castellà significa “Nokia Puta”, més que un nom és tota una declaració de principis.

Apple mana entre els tablets de gama alta amb els seus iPhone i iPad ,i Android té pràcticament copat tot el mercat de telèfons i tablets de gama mitja i baixa. Poc forat li queda a Windows per ocupar, per tant, els hi toca el no saber perdre i seguir despotricant dels altres.

Us deixo un recull de frases pronunciades per en Steve Ballmer, que  més que el director executiu de Microsoft sovint sembla del “Club de la comèdia”:

– Linux és una joguina (2001)

-Cal reutilitzar i no inventar (2004)

– Linux viola 275 patents (2006)

– No, no faig servir un iPod. Tampoc els meus fills. Els meus fills, en molts aspectes estan tan malcriats com molts altres nens, però com a mínim amb això no els hi he rentat el cervell: ano feu servir Google i tampoc un iPod.

– La comunitat que desenvolupa software lliure son una nova classe de comunistes.

– Si Google deixa a Android com a lliure i gratuït, no entenc la seva estratègia.

———————————————————————————

Una gran interpretació:

Adorant a la secta:

Written by MadeByMiki

28 Octubre 2011 at 11:35 am

Richard Stallman,

with 18 comments

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

Written by MadeByMiki

14 Octubre 2011 at 10:27 am

Pánico en el núcleo!

with 6 comments

No fa massa temps vaig descubrir que hi ha un més que interessant món més enllà dels podcasts “professionals”. Hi ha infinitat de programes de ràdio amateur realment interessants, tan sols cal que us doneu un tomb per posar un exemple: ivoox.com i allà hi trobareu tota mena de podcasts de infinites temàtiques.
Avui us parlaré d’una d’aquestes petites joies, es tracta de  “Pánico en el núcleo”, uns podacast de més o menys una hora totalment dedicats al món del software lliure.
No es tracta ni molt menys d’un programa massa tècnic ni pesat, tot el contrari, és un programa d’humor on hi ha crítica a totes bandes, ningú es

 salva, sense maníes.Evidentment entre conya i conya alguna coseta vas aprenent i això et va enganxant més i més al programa.De podcasts en trobareu per tots els gustos, des de “Mossega la poma” (per usuaris del malèfic Apple), “Puro Android” (per usuaris del simpàtic derivat de Linux: Android), hi ha de tot, i buscant es poden trobar algunes veritables joies.
Si “Pánico en el núcleo” us enganxa, heu de saber que aquests enginyers gallecs ja van per la segona temporada, ho sigui que hi hi un munt de programes per a baixar.Com diuen els grans “Antònia Font”, aquest món és dels aficionats.
http://www.panicoenelnucleo.com/

Written by MadeByMiki

3 Octubre 2011 at 9:43 am

Perill!!!, delinqüència cibernètica.

with 11 comments

Sovint pels medis sentim la mateixa cançó, la queixa eterna sobre la pirateria informàtica. Per a empreses com Microsoft això és “delinqüència cibernètica”, i cal que tothom lluiti contra aquesta xacra, sobretot els que son cridats a actuar son els governs fent lleis a favor d’aquestes pobres empreses que perden tants i tants bilions de dòlars. Però quin és i ha estat sempre el comportament d’aquestes grans empreses?.

Microsoft, Apple, Adobe i moltes altres empreses sempre s’han beneficiat de la pirateria per expansionar-se i convertir el seu software en un standard universal, una vegada tens el poder ja pots començar a demanar accions contra la pirateria, el teu objectiu s’ha fet realitat i ara a viure de renda. A aquestes grans empreses ben poc els interessa el paper i la feina dels programadors, com a bones empreses tan sols miren en tenir el monopoli i mantenir-lo eternament.

De fet el gran enemic no reconegut (això seria una feblesa) és el software lliure, aquest és i sempre ha estat el camp de batalla de les empreses que venen software privatiu. La setmana passada un dels cables de Wikileaks ens mostrava el comportament miserable i les connexions que tenen aquestes grans empreses amb els nostres governs. Allà l’ambaixador dels Estats Units a Tunis explica com el 22 de setembre del 2006 Microsoft “treballava intensament” per fer que l’antic règim tunisià abandonés la idea de desenvolupar software lliure. Com sempre s’ha fet, Microsoft va pressionar (suposo que això inclou suborns i tota mena d’estratagemes il·legals) per fer-se amb importants contractes de llicències donant a canvi al règim el que als governs els hi costa tant de rebutjar: una porta per a controlar el que fan i diuen els seus ciutadans a la xarxa, això sí, com sempre sota la excusa del control de la temuda “delinqüència cibernètica”.

I així és com el govern de Tunis va comprar 12.000 llicències a Microsoft i trencant amb 6 anys d’utilització a les seves administracions de software lliure. I curiosament a principis del 2010, des de els Estats Units s’advertia de l’augment de la censura i la opressió que patia internet a Tunis, el que no ens deien és com s’havia arribat a aquesta situació. Pot tenir alguna cosa a veure la prohibició de fer servir software lliure al país?.
Aquesta política agressiva es practica a tot el món, normalment van del bracet Microsoft i la Business Software Alliance (BSA) mostrant als governs els perills del software lliure i combatit-lo allà on aquest els treu mercat. Així es pot constatar a Tailàndia, Veneçuela, Tunis… o a Catalunya quan es va fer aquell projecte d’informatització dels alumnes. Quin polític té alguna cosa a guanyar amb el software lliure?, segur que un senyor de Microsoft amb una maleta és molt més convincent…

Experimentant amb alguns dels escriptoris d’UBUNTU.

with 15 comments

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

No fa gaire temps que ha sortit la darrera versió de Ubuntu, el sistema operatiu GNU/linux que té més usuaris al món. Fins avui no he volgut fer una crítica al nou Ubuntu 11.04, crec que és millor passar un temps fent-lo servir a diari per totes les tasques habituals abans de parlar-ne.

Miraré de fer un post vàlid tan pels que feu servir Ubuntu (som una clara minoria), com per a la resta d’usuaris d’altres sistemes operatius.

Doncs anem per feina, quan va sortir la nova versió de Ubuntu vaig actualitzar-me sense pensar-ho gens, és una de les teòriques avantatges d’aquest sistema operatiu, cada sis mesos sense pagar ni cinc pots gaudir d’una nova versió i fer servir les novetats implementades, ideal pels tastaolletes com jo mateix. Doncs com sempre amb més o menys un parell d’horetes d’actualització, ja tenia el nou Ubuntu 11.04 instal·lat sense cap problema, i apa, a familiaritzar-me amb el nou escriptori “Unity”, la darrera gran aposta d’aquesta versió. Quan aprens a moure’t amb Unity, amb les dreceres del teclat, les noves funcionalitats, etc., tot és molt espectacular, si algú t’està veient amb el portàtil es queda

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

bocabadat sense cap mena de dubte. Però al meu ordinador molt de tant en tant em donava problemes i se’m mig penjava, a més tanta conya gràfica em sobra la veritat, per tant vaig seguir amb els experiments (aquestes coses son molt fàcils de fer amb linux), m’instal·laria el nou i trencador escriptori Gnome 3, un escriptori amb el que els de Gnome porten anys d’estudi i disseny, un pas més enllà pel que respecta als escriptoris.

I res, això és un “plis-plas”, amb minuts ja tinc el Gnome 3 perfectament funcionant al meu portàtil. Vaja, amb aquest el meu ordinador sembla una espècie de “ultra-Mac”, quin desplegament de funcionalitats i parafernàlia, és un concepte ben diferent a l’hora de fer les coses, el comportament de l’escriptori és únic, no es tracta d’una còpia del “estil Apple”, que últimament és el que acostumen a fer des de Ubuntu tot i que no ho diuen explicitament…

Aprenc a funcionar de manera automàtica amb el nou Gnome 3 que no em dona cap problema tècnic i que és totalment estable, m’oblido del Unity sense problemes i al cap d’unes setmanes em paro a pensar sobre el viatge que he fet per aquests escriptoris i prendre una decisió sobre quin és el que realment m’interessa.

I el que desprès de pensar-m’hi molt m’interessa no és ni un ni l’altre, objectivament a mi cap dels dos m’aporta res a part d’uns efectes gràfics molt espectaculars, no entenc com es passen tant de temps re-dissenyant escriptoris per acabar deixant-se portar purament per l’estètica, és ben cert que avui és el que ven, però jo n’estic ben tip i segueixo pensant que la norma de Mies Van Der Rohe segueix vigent, “Menys és més”, a la llarga agraeixes aquest “menys” que et fa la vida més senzilla.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

Per tant he aplicat al meu ordinador una espècie de decreixement informàtic, me’n he anat a l’altre banda i faig servir XUBUNTU, un sistema dissenyat sobre una base de Xfce* per a ordinadors amb molts pocs recursos, sense animacions supèrflues, sense pesats gestors de finestres, vaja, sense farfutalla supèrflua. És un sistema semblant al mític Ubuntu 8.04, però a la vegada sota aquesta simplicitat estètica el seu interior és 100% actual.

*Xfce és una col·lecció de programes que tots junts proporcionen un entorn d’escriptori totalment funcional. Els següents programes formen part del nucli de Xfce:

Gestor de finestres (xfwm4)

Gestiona l’ubicació de finestres a la pantalla.

Panell (xfce4-panel)

Llançadors de programes, botons de finestres, menús d’aplicacions, canviador d’espais de treball i molt més.

Gestor d’escriptori (xfdesktop)

Especifica el color o la imatge de fons amb un menú opcional d’aplicacions o icones per a les aplicacions minimitzades, llençadors, dispositius i carpetes.

Gestor de fitxers (thunar)

Un gestor de fitxers moderns per a escriptoris Unix/Linux que prova de ser fàcil d’utilitzar i ràpid.

Gestor de sessió (xfce4-session)

Recupera la vostra sessió a l’inici i us permet apagar l’ordinador des de Xfce.

Paràmetres del sistema (xfce4-settings)

Un sistema de control de configuracions per controlar els diversos aspectes de l’escriptori, com l’aparença, la pantalla, el teclat i els ajustaments del ratolí.

Cercador d’aplicacions (xfce4-appfinder)

Mostra les aplicacions instaŀlades al vostre sistema ordenades per categories, així podeu cercar-les i llançar-les ràpidament.

Utilitats i scripts (xfce-utils)

Scripts d’inici, diàleg per «executar programa» i diàleg «quant a».

Dimoni d’ajustaments (xfconf)

Sistema d’emmagatzematge de configuracions basat en D-Bus

Xfce també és una plataforma de desenvolupament que proporciona força llibreries que ajuden als programadors a crear aplicacions que s’ajustin amb l’entorn d’escriptori.

Els components de Xfce estan llicenciats amb llicències lliures o de codi oberts; GPL o BSDL per les aplicacions i LGPL o BSDL per les llibreries. Veieu la documentació, el codi font o la pàgina web de Xfce (http://www.xfce.org/) per més informació.