Richard Stallman,

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”…

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://cloud-images.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu Cloud Images)
• http://cdimage.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu DVD, preinstalled ARM images, source)
• http://cdimage.ubuntu.com/netboot/11.10/ (Ubuntu Netboot)
• http://releases.ubuntu.com/kubuntu/11.10/ (Kubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/11.10/ (Kubuntu DVD)
• http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/11.10/ (Xubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/11.10/ (Edubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/11.10/ (Ubuntu Studio)
• http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/11.10/ (Mythbuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/lubuntu/releases/11.10/ (Lubuntu)

Pánico en el núcleo!

No fa massa temps vaig descubrir que hi ha un més que interessant món més enllà dels podcasts “professionals”. Hi ha infinitat de programes de ràdio amateur realment interessants, tan sols cal que us doneu un tomb per posar un exemple: ivoox.com i allà hi trobareu tota mena de podcasts de infinites temàtiques.

Avui us parlaré d’una d’aquestes petites joies, es tracta de  “Pánico en el núcleo”, uns podacast de més o menys una hora totalment dedicats al món del software lliure.

No es tracta ni molt menys d’un programa massa tècnic ni pesat, tot el contrari, és un programa d’humor on hi ha crítica a totes bandes, ningú es

 salva, sense maníes.Evidentment entre conya i conya alguna coseta vas aprenent i això et va enganxant més i més al programa.De podcasts en trobareu per tots els gustos, des de “Mossega la poma” (per usuaris del malèfic Apple), “Puro Android” (per usuaris del simpàtic derivat de Linux: Android), hi ha de tot, i buscant es poden trobar algunes veritables joies.

Si “Pánico en el núcleo” us enganxa, heu de saber que aquests enginyers gallecs ja van per la segona temporada, ho sigui que hi hi un munt de programes per a baixar.Com diuen els grans “Antònia Font”, aquest món és dels aficionats.
http://www.panicoenelnucleo.com/

Perill!!!, delinqüència cibernètica.

Sovint pels medis sentim la mateixa cançó, la queixa eterna sobre la pirateria informàtica. Per a empreses com Microsoft això és “delinqüència cibernètica”, i cal que tothom lluiti contra aquesta xacra, sobretot els que son cridats a actuar son els governs fent lleis a favor d’aquestes pobres empreses que perden tants i tants bilions de dòlars. Però quin és i ha estat sempre el comportament d’aquestes grans empreses?.

Microsoft, Apple, Adobe i moltes altres empreses sempre s’han beneficiat de la pirateria per expansionar-se i convertir el seu software en un standard universal, una vegada tens el poder ja pots començar a demanar accions contra la pirateria, el teu objectiu s’ha fet realitat i ara a viure de renda. A aquestes grans empreses ben poc els interessa el paper i la feina dels programadors, com a bones empreses tan sols miren en tenir el monopoli i mantenir-lo eternament.

De fet el gran enemic no reconegut (això seria una feblesa) és el software lliure, aquest és i sempre ha estat el camp de batalla de les empreses que venen software privatiu. La setmana passada un dels cables de Wikileaks ens mostrava el comportament miserable i les connexions que tenen aquestes grans empreses amb els nostres governs. Allà l’ambaixador dels Estats Units a Tunis explica com el 22 de setembre del 2006 Microsoft “treballava intensament” per fer que l’antic règim tunisià abandonés la idea de desenvolupar software lliure. Com sempre s’ha fet, Microsoft va pressionar (suposo que això inclou suborns i tota mena d’estratagemes il·legals) per fer-se amb importants contractes de llicències donant a canvi al règim el que als governs els hi costa tant de rebutjar: una porta per a controlar el que fan i diuen els seus ciutadans a la xarxa, això sí, com sempre sota la excusa del control de la temuda “delinqüència cibernètica”.

I així és com el govern de Tunis va comprar 12.000 llicències a Microsoft i trencant amb 6 anys d’utilització a les seves administracions de software lliure. I curiosament a principis del 2010, des de els Estats Units s’advertia de l’augment de la censura i la opressió que patia internet a Tunis, el que no ens deien és com s’havia arribat a aquesta situació. Pot tenir alguna cosa a veure la prohibició de fer servir software lliure al país?.
Aquesta política agressiva es practica a tot el món, normalment van del bracet Microsoft i la Business Software Alliance (BSA) mostrant als governs els perills del software lliure i combatit-lo allà on aquest els treu mercat. Així es pot constatar a Tailàndia, Veneçuela, Tunis… o a Catalunya quan es va fer aquell projecte d’informatització dels alumnes. Quin polític té alguna cosa a guanyar amb el software lliure?, segur que un senyor de Microsoft amb una maleta és molt més convincent…