Posts Tagged ‘Aragó’
Política i Ports.
El monestir de Benifassà.
Si us agrada la natura, un dels millors llocs on podeu anar és als Ports de Tortosa-Beseit. Aquestes passades vacances he tingut l’oportunitat de donar tota la volta sencera a aquestes impressionants i no massa conegudes muntanyes, donar un tomb per força pobles i gaudir dels seus ferestecs paisatges.
Sense cap mena de dubte aquesta ha estat la part interessant, però com sempre també hi ha molt per a millorar, i el que més m’ha desesperat és la política. Suposo que sona estrany, però tan sols se’m acudeix anomenar-ho aixi.
Jo no soc un d’aquells viatgers previnguts que abans de sortir de casa ja ho porten tot estudiat i saben exactament on aniran i que faran. Més aviat acostumo a deixar-me portar i improvisar molt les sortides, per tant en casos com aquests el que faig és saber quan i per on començaré el viatge i a partir d’aqui tota la resta “ja sortirà”.
Per tant com sempre el viatge previst va començar sense mapes i obert a tota mena de variacions, si va funcionar a l’hora d’escapar-nos cap a Escandinàvia Els Ports no haurien de portar problemes.
El viatge de Godall a Horta de Sant Joan passant per Tortosa és molt bonic pels
Vall-de-roures.
paisatges i amb molt bona carretera, Horta és un bonic i amistós poble amb unes vistes privilegiades i molt per veure, però una vegada visitat al ser ben d’hora vaig pensar que seria bonic fer el viatge de tornada per l’altre banda dels ports. Així doncs ens vàrem dirigir cap el poble veí d’Arnes, concretament cap a la seva oficina turística amb l’intenció d’obtenir un mapa dels Ports, però això resulta que és impossible, tal i com vaig poder comprovar més endavant els mapes que vaig rebre a totes bandes eren “autistes”, al Català tan sols sortia la part catalana, al d’Aragó l’aragonesa i al Valencià la valenciana. Ho sigui que pobles amb molt en comú, en certa manera eren separats de manera política.
Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan.
A Fredes, Vall de Roures i Arnes juguen al guinyot, beuen xampú (clara pels barcelonins i gironins) i viuen a un entorn semblant, però algú se’n cuida de que de manera totalment artificial tinguin ben clar que hi ha fronteres, i a ells i als visitants se’ls fa viure aquesta patètica experiència.
Per sort això no passa a totes bandes tot i que és un fet habitual, més cap el sud, hi ha tres comarques que han trencat amb aquesta tendència, es tracta de gran part de les comarques de: El Montsià (Tarragona), Els Ports (Castelló) i La Matarranya (Terol). Aquestes comunitats han format una espècie de mancomunitat on es promou el que uneix aquests territoris, que és molt més que el que els separa, es tracta de la “Taula del Sènia”, una iniciativa que potser no anirà gaire lluny, però que trenca amb una trista tendència separadora que porta anys dividint pobles de manera implacable i amb motius purament polítics.
*La Mancomunitat de la TAULA del SÉNIA és un ens local, format per 27 municipis (15 valencians: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, Herbés, la Jana, Morella, la Pobla de Benifassà, Rossell, San Rafael del Río, Sant Jordi/San Jorge, Traiguera, Vallibona i Vinaròs), (9 catalans: Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona) (i 3 aragonesos: Beseit, Pena-roja de Tastavins i Vall de Roures), situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports, que tots junts superen els 117.000 habitants. Els seus Alcaldes perteneixen a diferents grups polítics: PP, socialistes (PSPV, PSC i PSA), CiU, ERC, PAR i IpC.
“No hablamos catalán”
Hi ha llengües que moren i llengües que neixen. I aquesta setmana hem de celebrar el naixement d’una llengua nova,” l’aragonès oriental”.
Doncs si, resulta que el “Partido Popular” i el “Partido Aragonés” estan plenament d’acord en que hi ha una nova llengua. Ells es basen en criteris no “només filològics, sinó també històrics i psicològics”.
Resulta que fins ara hi havia gent que parlava una llengua indefinida, per uns és català, per uns altres aragonès oriental i per uns altres chapurreado. Per sort hi ha un grapat de voluntariosos polítics i ciutadans que ens han aclarit el tema, mes o menys es tracta de que aquesta llengua es pot anomenar de mil maneres diferents, sempre que no s’anomeni català.
Aquí teniu el parer d’alguns d’aquests desconcertats ciutadans:
Una plataforma molt interessant, com el seu nom indica:
http://www.nohablamoscatalan.tk/
Uns altres que demanen a La Real Academia Española el nom de “Chapurreado” (http://es.wikipedia.org/wiki/Chapurreado)per a la nova llengua:
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=562361
Aquí teniu el “segundo manifiesto” de la plataforma “No hablamos catalán”,
notareu que està escrita en chapurreado, espero que tingueu undiccionari ben a prop:
“A ARAGÓ NO CHARREM CATALÁ (aragonés, modalidad oriental)
Se botará una Ley de Llengües que mos oblligará a agarrá’l catalá coma llengua propia. La llengua mayoritaria a Aragó e l’español u castellá. A la nostra terra s’arragonen y transmitisen modalidáts propies aragoneses lo suficienmen fundamentades pa fortaléixeles y cuidales. Primé ba sé la Confederació catalano-aragonesa; dimpués la inbenció de la Francha; més entabán los Paísos Catalans; posteriormen l’espolio de les obres d’art sacro y ara ña aragonesos que bolen imposá als nostres fills lo catalá. Mos neguem complletamen.
Plataforma NHC (No Hablamos Catalán)”
Una suggerència, tinc un nom per proposar gratuïtament a aquests amics, jo a la “nova” llengua l’anomenaria: “valenciano-aragonés del norte hacia la izquierda pero que no es catalán para nada, eh?”.
Ja fa uns anys, vaig anar a Castelló a veure un amic florista. I vam anar a les brutals festes majors de Benicarló, i una noia ens va dir:”Aquí no es parle ni català, ni valencià, aquí parlem lo benicarlando “. Potser hi ha moltes mes llengües apareixent cada dia, ja se sap unes es moren i altres es transmuten
Girona demana soterrar tota la MAT.
Llegeixo a emporda.info la següent notícia:
Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Girona van aprovar ahir exigir que la línia de Molt Alta Tensió (MAT) passi soterrada entre Santa Llogaia i Bescanó i aprofiti les obres del TAV i l’ampliació de l’AP-7.
Em ve a la memòria aquell Maig del 2005 a “Girona Temps de Flors” on vaig veure per primera vegada samarretes contra la MAT, em vaig interessar per aquesta línia i fins ara he anat seguint els esdeveniments amb interès. En principi lo mes vergonyós es que no vulguin soterrar la línia, tan sols amb aquest detall gran part dels detractors deixarien de ser-ho.
Ara be, el que potser no sabíeu de la MAT es que es una segona opció, la primera línia va ser frenada el 1998, passava pel Pirineu aragonès i l’oposició ecologista i dels veïns van fer parar la línia. Encara avui podeu anar a Villanueva de Sigena per fer turisme i resseguir els 150 km. que te la línia (està totalment construïda) amb les més de 380 torres construïdes i abandonades. Fa 10 anys REE (Red Eléctrica Española) aseguraba que l’opció del Pirineu central era “la única factible”, qui es pot fiar d’aquesta gent?, jo no.
Si en voleu mes informació:
..: MadeByMiki :.. 