Posts Tagged ‘Argentina’
Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des
No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.
Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.
Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.
Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.
El documental sencer i subtitulat en castellà:
Carta per enviar als i les diputats/des
Senyors/es diputats/des,
Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:
Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.
Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.
Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.
Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.
Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.
Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!
Atentament,
Una persona indignada
De Timofónica a Movistaf…
Perdrà la feina lIñaki?, quin patiment...
Aquesta setmana amb una sola notícia han quedat ben clares un munt de coses, em refereixo a la futura destrucció (reestructuració potser li diran?) de llocs de treball a allò que avui anomenen Movistar però que sempre és i ha estat Telefónica.
Suposo que ja tots ho sabeu, però de manera molt resumida es tracta de com aquesta empresa té aquests números:
- L’any passat va guanyar un 31% més que l’anterior, mai una empresa espanyola havia guanyat tant. Més de 10.000 milions d’euros.
- Un sol dels seus caps cobra com 104 dels seus empleats junts, sense contar amb els enormes bonus anuals que “els hi cauen”.
- Ara han anunciat que fotran al carrer a un 20% de la seva plantilla, més o menys 5.600 persones a Espanya.
- L’any 1992 Telefónica tenia 75.000 treballadors, avui son tan sols 32.000, i ben aviat 26.400 pel que sembla.
- El seu president, el senyor Alierta cobra un total de 12,4 milions d’euros anuals, si les remuneracions han d’anar lligades a la productivitat, que vingui algú i m’ho expliqui…
- Això sí, mentrestant als “call-centers” de Marroc, Argentina, Perú o Colòmbia on es va deslocalitzar l’atenció al client les operadores cobren 350€ al mes.
Així doncs després d’escoltar a la Salgado i a algún altre representant del Govern cantant la bonica cançó “Telefónica es una empresa privada, y por tanto puede hacer lo que quiera”. Aquesta cançó és la que jo portaria a “Eurovision” en lloc d’aquella merda de “Que me quiten lo bailao”, signifiquen pràcticament el mateix, però és més elegant lo de Telefónica.
També tinc una bateria de propostes a fer, a veure que us semblen:
Perdrà la feina en Zaplana?, segueixo patint més i més...
- Proposo als senyors d’ETA que deixin de ser una banda terrorista per passar a se una empresa, es podrien anomenar “ETA S.A.”, d’aquesta manera com a empresa privada podrien fer el que valguessin.
- Si tenim un salari mínim, perquè no podem posar un salari màxim per a tothom?.
- Nacionalitzar Movistar (com diuen els de ATTAC), canviar les lleis per fer-les a mida de la missió, processar els seus caps amb qualsevol excusa fotre’ls a tots a la presó (ho han demostrat, si volen poden fer-ho) i canviar-li el nom a la maleïda empresa, que aquest ja fot fàstic.
- I com a última mesura podríem “demanar explicacions” als dos grans estadistes que ens van vendre Telefónica a preu de saldo, els seus noms: Felipe González i José María Aznar.
Potser aquesta seria una solució, clar que per això caldria un govern socialista…
Reciprocitat?
El Tribunal Constitucional.
Resulta molt saludable, rebre noticies com la darrera acusació a la dictadura franquista des d’Argentina. És una demostració més de lo educatiu que resulta donar-li la volta a les coses, si nosaltres portem a judici les seves dictadures, com no faran ells el mateix amb nosaltres?. Espero que s’arribi fins a les últimes conseqüències, a veure quin encaix se li dóna a Espanya a la qüestió.
Seguim donant-li voltes a les coses, si als nacionalistes bascs se’ls obliga “democràticament” a repudiar a ETA, perquè no fem el mateix amb el Rei Joan Carles I, la seva família, jutges i partits polítics de dreta (o extrema dreta) obligant-los a repudiar a Franco i el seu règim feixista?. Evidentment el que calli o justifiqui el feixisme no té cap dret a exercir un carreg públic i se’l hauria de tractar igual que qualsevol defensor de terroristes.
Podríem aplicar aquesta tècnica també a casos com la recusació de l’estatut, si tenim en compte que ja portem 4 anys de deliberacions del tribunal constitucional, tornem-hi, donem-li la volta. Jo estic per denunciar totes les lleis, una per una al tribunal constitucional, les que hi han i les que vinguin, tots els estatuts, tot, absolutament tot. A veure que passa…
A veure si resultarà al final que no tots som iguals davant de la llei, i que hi ha països, persones i institucions de primera i unes altres de tercera. Si és així que ens ho diguin, i ens estalviarem la feina d’anar a votar i creure que vivim en una democràcia, crec que ens farien un favor.
Respecte Argentina:
Sobre el Rei i Franco:
I sobre l’estatut:
..: MadeByMiki :.. 