Posts Tagged ‘attac’
Per què ha caigut tot i res s’ha enfonsat?
Avui us presento un llibre amb un títol motivador: “La crisis de las hipotecas basura, ¿Por qué se cayó todo y no se ha hundido nada?”. Aquest llibre l’ha escrit Juan Torres López amb la col·laboració de Alberto Garzón Espinosa i el pròleg de Pascual Serrano.
Durant gairebé 300 pàgines se’ns parla de la crisi actual i les passades, els seus efectes, les causes, les respostes possibles i el final d’aquesta crisi. Es toquen tots els problemes que patim avui, els seus orígens i la deriva que porten,
Juan Torres López és doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad de Sevilla. Ha estar degà i vicerector de la Universidad de Màlaga i Secretari General de Universitats i Investigació de la Junta de Andalucía. A part d’altres publicacions científiques seves és autor de 12 llibres de divulgació econòmica.
http://www.juantorreslopez.com
Alberto Garzón Espinosa és Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universidad de Màlaga, Màster en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universidad Complutense de Madrid. També és investigador al Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL), membre de la secció econòmica de la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).
Aquest llibre ha estat publicat per %ATTAC, i lo millor de tot us el podeu baixar de manera totalment lliure i gratuïta d’un munt de llocs, entre ells de la pàgina web d’un dels autors:
COMENÇA EL CURS D’ECONOMIA BÀSICA A ATTAC.
Vaig tard, ho sento. El passat dia 20 va començar el Seminari d’Economia Bàsica impartit per Arcadi Oliveres, Professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i President de Justícia i Paz.
Si podeu aneu a algun dels altres seminaris o passeu per http://www.attac-catalunya.org, http://www.attac.tv/attaces/ o http://vimeo.com/user887439 on ben segur que aviat ho podrem veure off-line.
Com en anys anteriors, el curs està organitzat per ATTAC-CATALUNYA dintre del seu Programa de Formació per a una ciutadania activa, sense cap tipus de subvencions i amb la col·laboració solidària de tots els participants. És per tant, d’entrada lliure i gratuïta. Que ho gaudiu.
20/10/2010 de 19:00 a 21:45 SALA D’ACTES 43 EDIFICI: FRANCESC MASCLANS – PLAÇA BONET I MUIXÍ, S/N
11/11/2010 de 19:30 a 21:45 SALA DE CONFERÈNCIES c/ de Sants, 79
18/11/2010 de 19:30 a 21:45 SALA D’ACTES 43 Edifici Francesc Masclans, Plaça Bonet i Muixí, sn
25/11/2010 de 19:30 a 21:45 SALA D’ACTES 43 Edifici Francesc Masclans, Plaça Bonet i Muixí, sn
“Comitè Artístic” d’ATTAC.
"Tal para cual"
Sembla ser que la coherència no és al fons a l’esquerra. Fa força temps quan vaig conèixer el moviment social ATTAC, em va semblar una opció tant bona que sempre (dins de les meves possibilitats) he recolzat les seves iniciatives. La seva bona organització, la universitat d’estiu, els seus cursos i les mil i una conferències i actes de protesta mereixen tot el respecte dels que tenim una certa consciència social.
Un dels únics problemes que li trobo des de sempre a ATTAC, és que fora del seu magnífic “comitè científic”, hi ha un tipus de socis que ells anomenen “comitè artístic”. I si, aquí és on es troba un grupet “d’artistes esquerranosos” però amb uns principis com a mínim discutibles per no dir miserables. De qui parlo?, doncs de Ana Belén, Victor Manuel, Imanol Arias… be, un grupet que posat al costat de Ignácio Ramonet o posem per cas Federico Mayor Zaragoza em fan molt de mal d’ulls.
Aquests artistes son els que per una banda parlen d’uns altres valors socials i polítics, però ells, naturalment al sentir-se pel damunt dels demés i fan exactament el contrari del que prediquen.
Que bonic és poder anar a trobades d’ATTAC i parlar de justicia social i ecologia, per després, anar al xalet que tenen Ana Belén i Victor Manuel a Maó, aquell xalet que per concessió extraordinària de Felipe González fa 17 anys el va permetre tenir “solarium”, accés directe al mar i port a una zona de domini públic. Això els deu relaxar molt de la gran feina social que fan.
Ecologia social.
Que bonic que serà ara, 17 anys després, quan aquesta concessió extraordinària no s’ha pogut mantenir, el gaudir de la enorme piscina annexa al seu xalet a una zona requalificada que fins ara era espai públic.
Tal i com sempre diu el gran Sergi Pàmies: “comunisme si, però sempre a l’alça, tots amb un Porsche, xalet i una gran piscina”. Suposo que aquest és el lema d’aquests “artistes solidaris”, i ells ja comencen a viure amb el que volen que sigui un dret universal, el seu xalet a la costa requalificada amb piscineta.
..: MadeByMiki :.. 