..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘attac

El triangle màgic.

with 6 comments

Ja ho diu en Jaume:"Me han destrozado el futuro"

Ja ho diu en Jaume:"Me han destrozado el futuro"

No hi ha dubte, “qui té un amic té un tresor”, i podem afegir-hi: “si aquest amic és banquer molt millor”. Aquest és el cas de’n Jaume Matas, al qui el “Banco de Valéncia” i la “Caja de Arquitectos Sociedad Cooperativa de Crédito” li han fet a mitges la transferència de 3 milions d’euros que necessitava per no anar a la presó.

El “Banco de Valéncia” en un 38,4% és propietat de “Bancaja”, entitat enredada en mil mogudes immobiliàries tèrboles com per exemple “Polaris World”, a la que vaig dedicar un post recentment.

M’agrada molt la maniobra mitjançant la qual s’han abonat els 3 milions d’euros. A mi em resulta molt clarificadora, si us hi fixeu tenim a tot el trio fantàstic del “mangoneo” estatal: polítics (Jaume Matas), bancs (“Banco de Valéncia”) i construcció (“Caja de Arquitectos”). Sensacional: els creadors i beneficiats per la crisi junts a la mateixa foto de família.

Els defensors de causes nobles “Banco de Valéncia” han emès un comunicat on afirmen que han donat el seu “visto bueno” a l’operació per varis motius,”tant per la antiguitat com a client d’en Jaume Matas, com, sobre tot, per les garanties reals i personals que se’ls han oferit”. I ara ve lo més bonic i poètic de tot, des del banc s’assegura que: “Aquesta és una operació habitual en el negoci bancari”.

Ningú en te cap dubte, “Aquesta és una operació habitual en el negoci bancari”, i això és el que a molts ens ofèn i escandalitza. M’agradaria molt saber quin altre tipus “d’operacions” practiquen habitualment els bancs, sobretot parlo “d’operacions” dirigides als “nostres representants polítics”.

Tots recordem les condonacions de crèdits milionaris a Montilla per part de “La Caixa”, per exemple.

El més entendridor de tot, és veure com aquestes ONGs disfressades de bancs no esperen res a canvi dels seus favors, se’m cauen les llàgrimes… tràfic d’influències, corrupció?, No home no!!, aquí el que tenim son uns amics que s’ajuden mútuament, tan sols es tracta d’una bonica amistat personal, tal i com diu el president de “Banco de Valéncia” en Domingo Parra.

Ja ho deia en Joseph E. Stigliz (premi Nobel d’Economia 2001) en una recent entrevista a ATTAC: “S’enriqueixen de la crisi els mateixos que l’han creat, aconsegueixen guanyar diners amb el desastre que ells mateixos han generat”. Per qui vulgui llegir l’entrevista sencera:

http://www.attac.es/se-enriquecen-con-el-desastre-que-ellos-mismos-han-creado.

Written by MadeByMiki

8 Abril 2010 at 10:06 am

Postejat a Ecolnomia III, quatre nous posts.

leave a comment »

Pels que no acostumeu a passar per www.ecolnomia.tk, aquí teniu els darrers posts que he escrit per aquest blog. Si en trobeu algun d’interessant, ja ho sabeu, un click i a aprofundir en el tema.

  • Nuevo libro de Attac, “¿Están en peligro las pensiones públicas?”:
Attac.

Attac.

La organització altermundista ATTAC, ha publicat un nou llibre, es tracta de “¿Están en peligro las pensiones públicas?” en el que segons ens anuncien “s’aborden les preguntes que tots ens fem i s’avancen les respostes que sempre ens oculten”.
Els seus autors son Vicenç Navarro, catedràtic de la Universitat John Hopkins dels EEUU i de la Pompeu Fabra de Barcelona, Juan Torres López, catedràtic d’Economia a la Universitat de Sevilla, i Alberto Garzón, llicenciat en Ciències Econòmiques.
Seguir llegint…

  • Garbage Warrios (Documental d’Oliver Hodge 2007)

Garbage Warrior.

Garbage Warrior.

Garbage Warrior, es un interessant documental dirigit per en Oliver Hodge. Aquests documental ens explica com l’arquitecte Michael Reynolds ha estat experimentant i creant cases totalment sostenibles al mig del desert de Nuevo México.
Michael construeix cases radicalment diferents a partir de materials reciclats (llaunes de beguda, ampolles de vidre i plàstic, pneumàtics…) creant cases perdurables, còmodes i autosuficients.

No us perdeu aquest documental, no és gens convencional i no deixarà a ningú indiferent.
Seguir llegint…

  • Marie-Monique Robin y “El Mundo según Monsanto”.

El passat dimarts vaig tenir el privilegi d’assistir a la projecció integra del documental “El Mundo según Monsanto”. Es tracta d’un d’aquells molts actes als que normalment no pots anar, unes vegades per motius laborals, unes altres, perquè simplement no en tens coneixement de la seva realització.

Monsanto.

Monsanto.

En aquest cas gràcies a “La Barna si j’y suis”, me’n vaig assabentar del interessant esdeveniment amb temps suficient. Per tant, el dimarts 16 (la sessió i debat es va repetir l’endemà a Lleida) la reconeguda periodista, Marie-Monique Robin, va presentar en seu famós documental “Le Monde selon Monsanto” acompanyada pel Dr. David Bueno (autor del llibre “Conviviendo con los transgénicos”).

Al acabar la projecció es va realitzar un extens debat amb Marie-Monique i el Dr.David Bueno.
Seguir llegint…

  • “The Story Of The Bottled Water”

Annie Leonard.

Annie Leonard.

“The Story Of The Stuff Project” i “Free Range Studios”, famosos pel ja famós documental d’animació “The Story Of The Stuff “, ara ens presenten: “The Story Of The Bottled Water” (“How manufactured demand pushes what we don’t need, and destroy what we need most”) presentat com sempre per la periodista Annie Leonard.
Tots els documentals d’Annie Leonard tenen un gran interès, son de fàcil enteniment, curts i concisos. Potser el seu únic problema es que la perspectiva d’aquests documentals es molt EEUU, però les idees son perfectament transportables a qualsevol societat del primer Món.

Seguir llegint…

Written by MadeByMiki

29 Març 2010 at 8:48 am

La “Tasa Tobin” de nou rebutjada al Parlament.

with 4 comments

Attac.

Attac.

Ben segur que els nostres mal pagats polítics tenien feina a un altre banda. No se sap on eren, però aquest dimarts 16 de febrer per la tarda, al Parlament, hi havia molt poca afluència.

En Joan Herrera, diputat d’ICV, va demanar la presa en consideració d’una proposició de llei, una proposició de llei que ja porta 10 anys de retard. Hi ha tot un moviment social darrere aquesta idea. ATTAC, possiblement el moviment internacional mes ignorat i silenciat, son la principal organització anti-sistema a nivell mundial. La seva actitud i orientació son hi han estat manifestar-se, informar, educar de manera lliure i gratuïta. Son cèlebres les seves conferències, cursos i trobades vàries.

I tornant al Parlament, potser heu sentit a parlar de la “Tasa Tobin”, d’això tractava el discurs, es parlava sobre “La creació d’un impost sobre les operacions de canvi de divises, bitllets de banc i monedes”.

Aquesta és l’idea amb la que es va fundar ja fa 10 anys l’organització ATTAC, el seu objectiu era posar un impost a la lliure circulació de capitals per lluitar contra l’explotació i l’especulació, i establir un control autèntic o suprimir els “paradisos fiscals”. On anirem a parar!, això en un món que anava a mes, era ser anti-sistema, anti-globalització i anti-capitalista.

L’especulació i la deslocalització havia estat la base del espectacular creixement sostingut de l’economia els últims 25 anys, i ara venien aquests indocumentats i deien que aquesta manera de funcionar ens abocava cap el desastre i que era insostenible, que calia fer alguna cosa, que l’especulació era un delicte social, que la gent s’havia endeutat massa, que els bancs guanyaven massa diners amb sistemes opacs i que això ens portava cap a una enorme crisi i que ho acabaríem pagant car.

La proposició va ser recolzada i presentada pels grups minoritaris: ERC, ICV, IU, Grup Basc i BNGa. I naturalment va ser rebutjada per CiU, PP i PSOE. En Jaime García-Legaz del PP, va ser el ponent mes clar repudiant la “Tasa Tobin”, va defendre la globalització i la llibertat de moviment de capitals. Per la banda del PSOE, el diputat José Javier Lasarte va actuar com s’esperava, va fer allò que fan tant be al seu partit, la bonica feina de “trilero”, dir una cosa i fer-ne un altre, una classe magistral.

De fet, el 2004 ja es va presentar la mateixa moció amb els mateixos resultats, era impossible que aquesta vegada el resultat fos diferent. Però d’això es tracta, uns presenten una moció que saben que no s’aprovarà però que els farà quedar com a molt “progres” i els altres ho revoquen per convicció o de manera sibil·lina. És el joc de la política, l’esperit i l’essència de la nostra democràcia, la missió és “marcar perfil”.


http://www.attac-catalunya.org/

http://www.attac.es/

Written by MadeByMiki

22 febrer 2010 at 12:48 pm