..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘atur

Valeriano Gómez, Ministre, sindicalista i economista.

with 14 comments

Aquest dimecres he pogut llegir amb molt interès una noticia a “La Vanguardia” (era al tren i tinc passió per les coses gratuïtes…), es tracta de l’article sobre la intervenció del Ministre de Treball Valeriano Gómez (primera noticia d’aquest senyor…). El títol de l’article ja comença a revelar les coses: “El gobierno augura una década de ‘moderación y sensatez’ salarial”, comencem be!, vinga, seguim llegint, ara el subtítol: “El Ejecutivo establecerá una fórmula para que los salarios no crezcan con el IPC”. Anem a veure, passem això pel traductor automàtic, el resultat és:

Títol: “Nosaltres els vostres governants que som molt savis, veiem que us queden més de 10 anys de passar-les putes i eliminar tots els vostres drets mentre us fotem les peles. Tot i així farem veure que aquest és un fet inevitable i que nosaltres no en tenim cap responsabilitat, que sou vosaltres els que heu estirat més el braç que la màniga, imbècils!. Del que es tracta de que encara en doneu les gràcies mentre us robem”.

Subtítol: “Mirarem de treballar molt perquè ningú se’n escapi d’aquest atracament, és més, si convé canviarem totes les normes de forma unilateral per a putejar-vos millor. A això nosaltres li diem democràcia. Si fet això us enfonseu en la més absoluta de les misèries, doncs que us donin molt”.

Tal i com podeu veure el traductor no està massa depurat, no sintetitza massa be els conceptes, ja l’aniré polint, no desespereu.

Segueixo amb l’article, i vaja un missatge interessant: “Los salarios no pueden comerse la productividad para superar la crisis; después, cuando se recupere esta situación, quedará la posibilidad de afrontar un reparto consensuado de las ganancias”.

Traductor: “Aquí ens posarem religiosos, ho sigui us prometem un premi a la llarga, si us porteu be i sense assegurar-lo. Avui i demà us heu de sacrificar, més endavant una vegada esteu morts ‘els últims seran els primers’. De fet lo únic que us assegurem és que els que cobreu, cobrareu menys. Per cert, ‘consensuado??’, amb quí?, entre qui? Entre els polítics, empresaris i els sindicats?? ”.

Segueixo: “esta es la única manera de evitar que el ajuste y la mejora de competitividad no vengan a través del aumento del paro, que es lo que produce un aumento automático de la productividad de la economía”.

Traductor: El pobre traductor ‘s’ha penjat’, després de intentar traduir aquesta frase s’ha espatllat per sempre, pantalla blava de la mort, és tot el que queda del traductor. Quins collons!!, si l’atur fos el motor de la productivitat Espanya seria el país més productiu del món occidental, en menys de 4 anys han anat més de 2 milions i mig de treballadors a l’atur, com gosen amb amenaçar-nos amb això??.

Quanta gent coneixeu que hagi millorat el salari per damunt del IPC el darrer any?. Quants que hagin millorat les seves condicions laborals?. A qui representa el senyor Valeriano?.

Ahir podíem llegir com Women Secret fa contractes mensuals de 8 hores absolutament flexibles, ho sigui que et poden cridar quan els hi sembli, i tu sempre has d’estar a la seva disposició. Per quants diners?, doncs per 98€ mensuals BRUTS!!. Com a exemple de flexibilitat i moderació salarial dels treballadors no està gens malament, oi?. On li trobo els problemes és a la banda de la “sensatez”, no, no em sembla massa sensat, però pel que veig tindré una dècada per anar fent-me a la idea.

http://es.wikipedia.org/wiki/Valeriano_G%C3%B3mez

Written by MadeByMiki

7 Abril 2011 at 8:55 am

“la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

with 16 comments

Fa un parell de dies vaig anar a mirar roba a unes botigues, potser més que botigues ara caldria anomenar-les franquícies, la botiga tradicional és en vies d’extinció. Això si, com que soc molt dolent anava directament a mirar-me el lloc de fabricació d’aquesta roba, i és ben clar que no va haver-hi cap tipus de sorpresa, Marroc, Xina (un 80% de la roba), Turquia… res, no hi ha res fabricat aquí, potser la dependenta. No, no vaig comprar res de res…

Un tema recurrent és el culpar de la crisi als emigrants de països pobres, si, “aquells que venen a robar-nos la feina”. De fet la societat tan sols repeteix els missatges transmesos pels nostres polítics i elits empresarials. Això serveix de molt, sempre va be tenir alguns “culpables”, així tot queda més justificat i la gent queda més distreta.

És la jugada fantàstica de la globalització (jo més aviat diria esclavització global):

  • Les multinacionals i grans empreses tanquen les seves fàbriques aquí.
  • Se’n van posem pel cas al Marroc (per no anar gaire lluny).
  • Munten la fàbrica allà.
  • Paguen les hores a 0,70€ (no m’ho invento, evidentment a Xina i altres llocs es paga molt menys).
  • A menor despesa en ma d’obra, més benefici pels empresaris i accionistes.

Els empresaris son aclamats com a grans genis de les finances, tot un exemple a seguir. Els antics treballadors ara estan sense feina, si pot ser els hi diem que eren poc productius, així els fem sentir culpables de la seva situació. Els nous queden totalment “precaritzats” de per vida i els emigrants que han vingut aquí son assenyalats com a culpables de la manca de treball.

Definitivament tal i com últimament sento mil i una vegades, “la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

Written by MadeByMiki

10 febrer 2011 at 10:09 pm

Qui hi guanya amb la crisi?

with 19 comments

Avui, quan podem escoltar a la senyora Mar Serna insinuar que l’atur continuarà el mes vinent en clar augment, però no tothom viu en recessió, no tothom pateix aquesta crisi.

 

La situació és ara molt curiosa, segons ens diu des de fa mesos el “Financial Times”, els beneficis d’algunes empreses han pujat més d’un 100%, de fet van molt millor que abans de la crisi. De quines empreses? us preguntareu amb un gran interes -ja que se’ns diu fins al cansament que tots patim la crisi-, doncs casualment les empreses que acumulen tots els beneficis son les grans empreses, la petita i mitjana empresa segueix en caiguda lliure i naturalment, la gran massa de treballadors els acompanyem agafats de la ma.

 

Com s’ho ha fet la gran empresa per acumular beneficis?, doncs fàcil, se’ls hi ha posat molt fàcil la seva feina. Per començar, tots sabem que qui veritablement paga impostos és l’assalariat, seguit del petit empresari i els autònoms. Tot al contrari que les grans empreses, elles sovint son les més beneficiades pel sistema i acaben pagant pocs impostos, elles tenen moltes eines per beneficiar-se de la crisi, i les fan servir:

 

  • Tenen la capacitat de fer xantatge a l’estat -recordem aquí la mítica SEAT i les seves negociacions quan les coses no els hi funcionen- i evidentment se’n aprofiten tant com volen per obtenir tracte de favor en molts aspectes.

  • Han fet fora molts treballadors per via directa o amb pre-jubilacions de manera senzilla i generant poca despesa per l’empresa.

  • Amb la crisi gaudeixen de tot tipus de beneficis fiscals i amb la reforma laboral se’ls ha cobert les esquenes.

  • Han fet servir la por dels treballadors a perdre la feina per fer-los treballar molt més, per menys diners i amb una producció superior. Evidentment avui pràcticament no hi ha baixes laborals.

 

Queda ben clar doncs que mentre els treballadors van perdent drets a marxes forçades, les grans empreses multipliquen els seus beneficis sense revertir-los a la societat ni repartir cap tipus de beneficis entre els seus treballadors.

 

La pregunta que molts ens fem és: i el govern a que es dedica mentre això passa?. La resposta és molt trista, molt trista pels pobres treballadors, el que fan és donar tot tipus de beneficis fiscals a les empreses sense exigir res a canvi, el mateix que va fer amb els bancs i que tants bons resultats ha donat… des de el punt de vista dels bancs naturalment.

 

Hi ha un fantàstic article de’n Ignácio Escolar -ja voldría jo tenir tant de talent- on qüestions com aquesta i altres queden al descobert, entre altres coses ens explica la gran paradoxa espanyola: el país amb salaris més baixos d’Europa pels treballadors i amb els alts directius  més ben pagats de l’Unió Europea.

Feu una ullada a: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/10/los-datos-duros.html

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2010 at 8:32 am