..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘avatar

Sven Hassel, el meu avatar.

with 21 comments

Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?

Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.

Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…

Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.

Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).

I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.

El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.

No importa gens ni mica el que hi ha de veritat i que de ficció a la seva obra, aquest senyor em va ensenyar a veure les coses des de un altra banda, a obrir una mica la ment i això no té preu.

Written by MadeByMiki

26 gener 2011 at 2:30 pm