..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Badalona

Pobres de pel·lícula.

with 6 comments

Llegia fa un parell de dies que el coordinador autonòmic de la Creu Roja, Enric Morist, que ha manifestat que “les xifres de pobresa a Catalunya s’han disparat de tal manera que plantegen un desafiament humanitari sense precedents, només comparable amb la postguerra”.Resulta que a la Catalunya actual ja hi ha més d’un 20% de pobres, i és ben evident que la clara tendència és anar ampliant aquesta xifra.
Davant aquesta dramàtica evidència, costa molt entendre com no és aquesta la prioritat absoluta dels nostres governants.No hi ha problema, podem fer com el senyor Garcia Albiol a Badalona i tancar les fonts públiques perquè no puguin ni veure, podem fer uns contenidors blindats per evitar la mala imatge que donen tants pobres a la recerca de matèries primes, podem retornar alguns estrangers pobres al seu país, podem fer el que sigui menys reconèixer la veritat i actuar en coseqüència.

Amb lo fàcil que era vendre aquella “Catalunya motor d’Europa” (algú avui encara s’ho creu) i lo be que avui ens estan venent la “Catalunya responsable i sacrificada de les retallades”, ens aniria molt be que algú fos capaç de fer-nos entendre que el veritable lema a assumir és “la Catalunya que prioritza la lluita contra la pobresa”.

Potser la part més preocupant de tot plegat és com sempre la tendència, i queda clar quina és la deriva que portem. Jo treballo davant d’una cabina telefònica i d’uns contenidors, i us puc assegurar que “les visites” que reben porten tres o quatre anys augmentant constantment. Sovint crec que soc al mig del rodatge de “The Road”, em passo el dia veient gent amb els seus carretons del super recaptant el que sigui per anar subsistint, fins hi tot de tant en tant apareix un que va amb el seu fill petit (com en Viggo Mortensen a “The Road”), i penso: “això si que és una activitat extraescolar”…

Written by MadeByMiki

6 Octubre 2011 at 8:06 am

A l’hora de pagar tots som l’Agència Catalana de l’Aigua.

with 14 comments

Per si algú tenia alguna mena de dubte sobre com avui bàsicament estem pagant per la mala gestió dels nostres estimats polítics, us parlaré sobre un d’aquests exemples amb els que van dessagnant les nostres economies.

Curiosament es tracta d’una de les primeres coses que va denunciar aquest blog, ja fa més de 3 anys el tema del que més es parlava a Catalunya era la sequera, aquells inicis del 2008 una trista figura (una de tantes, tot sigui dit) va sobresortir d’aquell govern del tripartit. Aquell govern on el conseller de Medi Ambient era en Francesc Baltasar (ICV), va dictar un “decret de sequera” i va inventar-se allò de la “captació temporal reversible d’aigua”, ho sigui un transvasament amb un altre nom.

Segons el propi conseller va dir el 21-5-2008 (en mig de pluges generalitzades) que era: “inimaginable no construir la canonada i modificar el decret de sequera”. I per això s’havien comprat quilòmetres de canonades, bombes d’aigua, bateries, vàlvules i motors “a dit”, per valor de més de 22 milions d’euros, deien que calia portar aigua del Segre a Barcelona a través del Cadí. Tot això va ser pagat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb diners que anaven destinats a altres partides, i amb tot adquirit, ho repeteixo, “a dit”, la operació va rebre el “no” del Ministerio de Medio Ambiente, de la socialista Cristina Narbona.

Amb el “no” del Ministerio de Medio Ambiente, la tossuderia de Baltasar el va portar a optar per apuntar-se al “mini-transvasament” del Ebre, l’aposta de Cristina Narbona que naturalment va ser rebuda amb un enorme rebuig popular a les Terres de l’Ebre i que tampoc es va acabar executant, ja que les pluges d’aquell maig volien portar-li la contraria a en Francesc Baltasar i a Cristina Narbona.

Més de la meitat de tot el material adquirit (i pagat) per aquests fets, encara avui es troba emmagatzemat i sense poder ser utilitzat per res. Mai es va arribar a convocar cap mena de concurs públic per l’adquisició d’aquest material, ho sigui tot un nyap.

I ara resulta que la Agència Catalana de l’Aigua arrossega un deute de 1.367 milions d’euros, potser aquesta agència no ha estat massa ben gestionada… però no hi ha problema, a aquesta vida no hi ha res sense solució, més exactament podríem dir que no hi ha res que no passi per la mateixa solució: apujar-nos a nosaltres el cànon de l’aigua en un 9,5% (de moment, per anar fent…).

Des de el nostre estimat govern ens diuen que la pujada “tan sols serà” d’entre un 2% y un 2,7% a l’àrea de Barcelona, però que a altres bandes tocarà fer una pujada més severa, a llocs com Amposta aquesta serà d’un 7% o superiors i a Lleida per sobre del 6%, és una espècia de loteria, caldrà veure com es van repartint les pujades, però n’hi ha per tots.

Però no tot han de ser notícies pèssimes pels pobres contribuents, recordeu aquella canonada que l’any 2008 (en plena sequera) es va descobrir perdia 432.000 litres cada dia al seu pas per Badalona?, doncs sembla que a finals d’any hi ha plans per reparar-la. Aquella sagnia imparable d’aigua potable, però, es podia haver evitat abans, ja que, segons va reconèixer l’ACA, que amb informes de fa més de vint anys ja alertaven de l’existència de fuites en aquesta canonada, les quals s’haurien produït a causa de no tenir un bon manteniment.

Siguem optimistes, tan sols 20 anys després veiem la llum al final del túnel, i si no, tampoc hi ha problema, posem-hi una taxa més i escanyem una miqueta a les llars catalanes, que no vindrà d’aquí.