..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘BCE

Llàgrimes de cocodril.

with 4 comments

Avui ja fa una setmana de la vaga general, tot i així no hi ha hagut ni un sol dia en el que els diaris deixin de parlar de la crema de contenidors i del vandalisme. Per sort, sembla que La Vanguardia ha tret de la portada el foc que tamt sembla que els hi agrada, això si, ens deixa un fantàstic “El BCE demana a Espanya més reformes per a calmar els mercats”…

És ben curiós com quan el mateix foc i les mateixes manifestacions han passat a altres bandes, es tractava d’una revolució pel descontent del poble amb els seus governants despotes, però resulta que això aquí és vandalisme i per a més conya protagonitzat bàsicament per estrangers desestabilitzadors. Aquest és exactament el mateix argument que quan el fan servir a l’Iran ens sembla patètic i digne d’una dictadura desconnectada de la realitat.

No és estrany ni molt menys, del que es tracta és de disfreçar una miqueta les coses, tal i com passa ara amb els fantàstics bons de la Generalitat. El que a qui ens venen com a “bons patriòtics”, una gran inversió i una mesura intel.ligent per a fer calaix, no dubteu que si passes a qualsevol altre banda sería qualificat (amb molt més de seny) com una estafa piramidal de primer ordre, una demostració de l’absoluta bancarrota de la Generalitat i un menyspreu al sentit comú dels ciutadans. Com podem explicar de manera diferent uns bons que es fan per pagar la passada emissió de bons?, i que a més cal anunciar-los per totes bandes per veure si cola, recordeu els anuncis de “Nueva Rumasa”…

Fa un parell de dies un farmaceutic jubilat grec es va suïcidar a la plaça Sintagma, davant mateix del Parlament, allà des de on els seus “representants” el podrien veure. Per deixar ben clar els seus motius va deixar un parell de cartes (una a casa per si un cas…) on explicava els seus motius i el que els hi dessitjava als seus governants.

Com a mínim allà els diaris han tingut la decència de publicar titulars com “Les llàgrimes de cocodril dels polítics grecs”.

Written by MadeByMiki

7 Abril 2012 at 3:52 pm

El manual d’instruccions.

with 8 comments

Llegir el manual d’instruccions, sovint és de covards, i en determinades ocasions resulta estúpid i perillós. Això és el que li ha passat a Irlanda, el “tigre celta”, allà el seu etern govern conservador i els seus economistes porten anys aplicant el que diuen els manuals d’economia. Això en situacions normals pot ser útil, però tots sabem que la situació econòmica mundial és de tot menys normal, per tant els països estan obligats a ser creatius o seguir el camí d’Irlanda.

Curiosament tot el que porta fent Irlanda durant anys, és allò que ara tots els partits (especialment els conservadors) diuen que és la recepta per sortir de la crisi. Clar, com que als manuals d’economia, el FMI, el BCE, els economistes (tret de petites excepcions militants).

  • Tots diuen que cal baixar els impostos sobre el capital, doncs a Irlanda els tenen més baixos que enlloc, un 12,5% a una Europa on el pro-mig és d’un 24%.
  • Com que diuen que cal rebaixar la despesa pública, ells també tenen l’index més Baix, un 18% del PIB mentre a Europa és d’un 28%.
  • Que el manual diu que cal privatitzar? Doncs a Irlanda s’han privatitzat de manera massiva centres educatius, escoles, centres sanitaris i se’ls ha subsidiat (concertat en diríem aquí per dissimular…).
  • Que cal des-regular el mercat del treball?, doncs a Irlanda és el lloc d’Europa on costa menys despatxar a un treballador. Que cal cuidar a la banca?, doncs aquesta és ajudada per l’estat tant com sigui necessari.

Irlanda ha seguit com ningú el manual, des de l’inici de la crisi, cap el 2007 ha fet exactament tot el que allà posava, i quan tenia dubtes seguia amb exactitud el que li deien des de el FMI i el BCE. Per qui no ho sàpiga, van reduir un 20% el salari dels funcionaris, un 10% les prestacions socials, la despesa sanitària i en educació, s’ha privatitzat tot lo “privatitzable” i com no podia ser d’altra manera es van garantir els dipòsits dels bancs per donar més confiança al poble, aquell poble sempre malpensat i que no creu en els seus governants. Tal i com deia el ex-president del barça Josep Lluís Nuñez “Al soci no se li pot enganyar!!”, quan volia dir “Al soci no se’l pot enganyar… més!!”.

Aquest és el manual que ha seguit Irlanda abans d’estimbar-se, aquests és el manual que ens diuen i diran que hem de seguir per sortir de la crisi. És evident que això funcionava l’any 2000, però en aquell moment qualsevol cosa hauria funcionat, és més, aquest tipus de polítiques son les que han reforçat la crisi que patim.

La gràcia de tot plegat és que quan els països creixien i creixien ningú es preguntava seriosament cap a on anàvem, la poca crítica que hi havia a aquell tipus de creixement era ridiculitzat constantment. Als que avisaven dels problemes que més endavant podríem patir se’ls hi ensenyava el manual, l’únic manual que hi ha, el neoliberal, el que apliquen els que es diuen de dretes amb eufòria i els que es diuen d’esquerres amb el nas tapat. Doncs ja ens hi podem anar posant bé, que com a mínim tenim una cosa segura: amb aquest manual sabem perfectament cap on anem, més o menys tenim clar que ens en anem a la merda.

Aprofito per suggerir-vos un gran article per aprofundir més en el que podríem anomenar “la qüestió irlandesa”, és molt educatiu:

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/258-irlanda-mentiras-arriesgadas.html


Written by MadeByMiki

25 Novembre 2010 at 9:48 am