..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Becerra

“Singulars” torna al 33 amb Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres

with 5 comments

Vaja!, dos economistes barbuts a MadeByMiki!. Doncs sí, aquí teniu aquest parell d’economistes emprenyadors per a molts i molt instructius per a altres.

No puc dir gaire més, si us interessa saber on som i cap on podem anar mireu-vos aquesta entrevista.

Aquesta és la promo del programa:

“Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d’anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.”

http://www.tv3.cat/videos/3709490/Cara-a-cara-Arcadi-Oliveres-i-Santiago-Nino-Becerra 

http://www.4shared.com/embed/807137028/875c47fa

Anuncis

Written by MadeByMiki

29 Setembre 2011 at 6:06 pm

2010: S’acaba la recessió !!!

with 10 comments

Santiago Niño Becerra

Santiago Niño Becerra

Doncs si, això mateix ha estat confirmat per en Santiago Niño Becerra. Exactament ha dit:

“A mitjans del 2010 s’acaba la recessió( fins ara continguda per les intervencions varies dels governs), i comença una brutal crisi sistèmica en la qual es va a ajustar el mode de producció: es modificarà la manera com es fan les coses: més control, cerca de l’eficiència, final del malbaratament de recursos i del diner fàcil”.


Mes o menys el calendari de les previsions de’n Santiago va així:

1. Caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010,
2. Des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012,
3. Estancament fins al 2015,
4. Sortida lenta a partir d’aquest moment i
5. Acceleració de la sortida una mica més accelerada des del 2018.

Podria ben be ser com deien al diari “The Economist”: “El pla de rescat pot no evitar la recessió, però frenarà el pànic”. I el que fins ara s’ha fet és això, però que ens queda per fer si en Santiago Niño Becerra no s’equivoca?

Google

Traducción de texto, documentos y páginas web

Introduce texto o la URL de una página web o sube un documento.
Traducción: español (detectado automáticamente) » catalán
//
1. caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010,
2. des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012,
3. estancament fins al 2015,
4. i sortida lenta a partir d’aquest moment i
5. una mica més accelerada des del 2018.
Detectar idioma—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochinocoreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish > catalán—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochino (simplificado)chino (tradicional)coreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish cambiar
// Proponer una traducción mejor
Tus sugerencias nos servirán para mejorar la calidad de las traducciones en futuras actualizaciones de nuestro sistema.

//

Written by MadeByMiki

9 Novembre 2009 at 10:19 pm

L’estudi de Santiago Niño Becerra i Lucinio González Sabaté.

with 4 comments

Els professors Catedràtics de la Facultat d’Economia d’IQS Santiago Niño Becerra (estructura econòmica) i Lucinio González Sabaté (econometria), van estar creant durant l’any 2005 un estudi sobre el l’economia, PIB i el petroli. Una vegada acabat aquest estudi, el van donar a conèixer al public (gener del 2006). Les conclusions van ser absolutament demolidores, i carregades d’una lògica difícilment rebatible.

Jo no disposo d’aquest estudi, però a la revista digital d’economia on en Santiago Niño Becerra cada dia escriu un article (excepte dissabte i diumenge) i trobem tota la seva teoria sobre la crisi del 2010, per qui tingui temps i ganes aquí en teniu els links:

La Crisis del 2010 (I).

La Crisis del 2010 (II).

La Crisis del 2010 (III).

La Crisis del 2010 (IV).

La Crisis del 2010 (V).

La Crisis del 2010 (VI).

La Crisis del 2010 (VII).

La Crisis del 2010 (y VIII).

Aquesta informació i moltes mes ho trobareu al blog “biblioteques de la Facultat d’Economia del grup IQS”

http://bibfacecoiqs.blogspot.com/

Written by MadeByMiki

9 Octubre 2008 at 7:16 am

Aquest es en Santiago Niño Becerra 3-10-2008.

leave a comment »

Aquest es en Santiago Niño Becerra.

Aquest es en Santiago Niño Becerra.

Per fi he trobat una foto decent d’en Santiago, es tracta de la foto del article que va fer a La Vanguardia del divendres passat (3-10-2008). A aquesta entrevista va fer un resum de tot el que sempre ens diu, a molta gent li pot resultar xocant el que ell diu, però ja s’ho trobaran.

El titular ja es tot un impacte “En 2010 empezará la crisis de verdad y será brutal, terrible“, val la pena llegir l’article, en el que contesta una per una totes les preguntes que tothom te al cap. El que es molt interessant també son els comentaris que fan a l’entrevista els lectors de La Vanguardia. Us posaré alguns exemples:

Laia | 07/10/2008, 19:36 |  |

Las predicciones de este señor se han ido cumpliendo desde hace toempo. Avisó de la burbuja inmobiliaria y lo considero digno de todo respeto. Sólo ahora lo entrevistan en La Vanguardia, cuando se dan cuenta de que tenía razón. Podían haberlo hecho antes!

alf | 07/10/2008, 19:02 | sabadell | España

Todo se cumplirá tal cual dice si no se controla el gasto publico. Ademas tiene que haber un equilibrio entre el beneficio de las empresas y las subidas de precios (sobre todo las grandes) y los sueldos, dejar que estos suban a la “PAR” “sin trampas” junto con beneficios y precios. Y LOS GRANDES CAPITALES, QUE SE MARQUEN UNA META SIN ARRASAR.

UVE | 07/10/2008, 17:15 | Barcelona | españa

No hace falata ser un experto en economia para intuir que el planeta no puede soportar mas el despilfarro de materias primas y el consumismo salvaje pagado a credito que a su vez genera una contaminacion imposible. Lo importante es ¿sabra la humanidad gestionar este caos de forma racional?


Written by MadeByMiki

8 Octubre 2008 at 5:43 am

Les tres respostes de Santiago Niño Becerra.

with one comment

Crec que hi ha tres preguntes que tots ens fem respecte a la crisi que ens cau al damunt.

1 – Quan s’acabarà això?.
2 – Com pot arreglar-se això?.
3 – Qui te la culpa del que està passant?.

Si voleu saber que en pensa en Santiago Niño Becerra, tan sols cal que aneu cap el link que us poso a sota:

http://www.lacartadelabolsa.com/index.php/archivo/articulo/lo_que_esta_pasando_mas/

Written by MadeByMiki

23 Setembre 2008 at 1:57 pm

Arxivat a Economia

Tagged with , , , ,

Enric Duran i Giralt 17-9-2008

with 2 comments

Alguna cosa es va trencar ahir, o si mes no caldria que s’hagués trencat. Es tracta de la visió única de les coses, del no pensar, de la manca de llibertat, etc. Potser seria hora de plantejar-nos algunes preguntes, com per exemple:

  • Tenen raó els polítics quan diuen que els bancs a Espanya son seriosos i que els crèdits que han concedit no son “subprimes”?
  • Amb el sistema educatiu actual hi haurà en el futur gent que conegui l’economia capitalista tant be com en Enric Duran?
  • Hem llegit la revista “crisi”?
  • Estem en crisi sistèmica?
  • Hi ha alguna alternativa al capitalisme salvatge?
  • El consumisme i individualisme ens porten cap a un mon millor?

En Enric Duran es un “hacker”, ha estudiat perfectament el funcionament del sistema, li ha buscat els punts dèbils i ens ha demostrat que aquest sistema es totalment insegur. L’únic punt fort que te es la nostra ignorància i manca de pensament crític.

Jo he llegit la revista “crisi” i la veritat es que tot i que no estic d’acord en moltes coses, com a mínim hi ha un punt de vista molt interessant, i a mes els que l’han escrit demostren saber molt mes d’economia que en Mario Solbes (o potser Mario Solbes ens esta despistant…).

Tot el meu respecte pels que han llegit Noam Chomsky, George Orwell, Aldous Huxley, etc. Endavant amb el pensament crític, i amb el corporativisme. No hi ha cap dubte que molts haurien preferit un atracament amb escopetes retallades que no pas una mostra com aquesta de que el sistema te unes bases molt dèbils.

Hi han moltes coses a la revista que gent com en Santiago Niño Becerra porten anys dient, i que poc a poc son de domini public. Cal que tothom pensi el que vulgui, però com a mínim cal que pensi. Per tant us aconsello que us baixeu la revista en pdf, al final del post hi ha el link.

Enric Duran, activista antisistema que ha estafat 492.000 euros a 39 bancs, ha declarat, en una entrevista via Skype a El món a RAC1 que:

– “Sóc fora del país.”

– “Quan vaig començar no em pensava que sortís tan bé, i al final ha sortit millor del que podia haver-me imaginat”. La idea se li acut “a partir de la impotència que vols fer coses i no tens el finançament per fer-ho”.

– “Ja que ho fas i amb la intenció que seràs deutor tota la vida, es tractava de poder treure’n tant com pogués.”

– Ho ha fet dient mentides, “sí, pero al meu nom, la meva identitat era certa; vaig crear tres empreses, la tercera no la vaig arribar a fer servir. […] Els crèdits els anava pagant sempre, fins que al març de l’any passat els vaig deixar de pagar tots a l’hora. […] Mai ningú no va sospitar.”

– Buscava una acció amb diversos objectius: “El finançament de projectes alternatius, la denúncia del sistema financer i crear aquest debat social sobre el paper de la banca”. Els diners, 360.000 euros, “després de les despeses pròpies per tirar l’acció endavant, els he destinat a projectes socials.”

– “A partir d’ara, a veure què passa, quin debat es crea, quina mobilització, i depenent d’això decidiré si torno o si no torno.”

– Anar a la presó “no se me’n fot, però assumia el risc d’aquesta conseqüència”.

– “Continuaré fent el que he fet els últims anys, allà on pugui. Em dedico al canvi social.”

Enllaços indispensables:

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/PDF/revista_crisi.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Duran_Giralt

http://polaris.moviments.net:8000/

Written by MadeByMiki

18 Setembre 2008 at 7:59 am

I l’atur arriba al 11%…

with 3 comments

L’atur arriba al 11%, a veure si en Santiago Niño Becerra va pecar d’optimista al preveure un 12% al final del 2008…

Podeu llegir l’entrevista que li van fer a RAC1 on preveia això el 8 d’Abril del 2008:

“em surt que a finals de 2008 l’atur pot estar en el 12%; finals de 2009: entre el 22% i el 25%…”

Toni Clapés: Pot fer alguna cosa el govern Zapatero amb la crisi que tenim davant?

Santiago Niño Becerra: Abans d’això, si em permet: ara és molt curiós que el senyor Rodríguez Zapatero hagi dit això i avui a dia 8 d’abril ningú no s’en recorda que els pressuposts de l’any 2008 van ser elaborats suposant un creixement del PIB del 3,3%. I que el senyor Pedro Solbes, possible ministre d’Economia en el següent govern, va dir el desembre que el creixement seria del 3%. I “La Caixa”, el senyor Fainé, va dir fa un parell de dies que el servei d’estudis de “La Caixa” havia pronosticat un creixement del 2%. I ja s’està parlant, fins i tot tinc una predicció feta en la qual em surt un 1,6%. Llavors, clar, amb aquest ball de números en poc més de sis mesos un escolta les paraules del senyor Zapatero i es sorprèn, com a mínim es sorprèn. Es sorprèn que en sis mesos les coses hagin pogut canviar tan ràpidament. I concretament la seva pregunta, si el Govern pot fer alguna cosa: el Govern no pot fer absolutament res.

Clar, dir això sona molt fort…

Toni Clapés: Sí, perquè escolti, hem parlat a la primera hora del programa d’algunes de les mesures que vol iniciar el Govern, i clar, que vostè digui que no pot fer res…

Santiago Niño Becerra: Res, perquè aquesta crisi no és una crisi conjuntural, és a dir: la crisi del 87 va ser conjuntural, la crisi del 91 va ser conjuntural, la crisi del 93 va ser conjuntural, la del 2000… Però aquesta és sistèmica, aquesta no és conjuntural, i llavors l’any 91, que va ser la més metòdica de totes, a la gent se li va donar crèdit, la gent es va posar a consumir com a boja i llavors es va sortir (i “sortir” entre cometes) d’aquella recessió.

Toni Clapés: Sí, perquè jo recordo que l’any 91 hi havia una crisi en la qual també passava una mica el que passa ara, és a dir que no es venien pisos, hi va haver una parada, van baixar una mica els pisos però…

Santiago Niño Becerra: Sí, però amb una diferència fonamental: aquesta recessió del 91 a Espanya va arribar el 93, després de l’Expo de Sevilla, les Olimpíades… Llavors, avui “El País porta un estudi molt ben fet comparant aquella recessió del 93 amb la situació actual, i diu que la situació avui en dia està millor que l’any 93. Sí, però és que hi ha una diferència fonamental, bàsica, definitiva: avui en dia la gent té un endeutament que arriba al 120% de la seva renda disponible. L’any 93 l’endeutament no arribava ni al 40% de la seva renda, llavors ens trobem avui en dia a Espanya amb un deute privat (és a dir, sumada el deute de les empreses i el deute de les famílies) que arriba al 215% del PIB. Això és físicament insostenible.

Toni Clapés: Però per què?

Santiago Niño Becerra: Perquè si vostè va bufant en un globus, allò es va inflant fins que arriba un moment que esclata. Llavors el nostre sistema sembla molt sòlid però és un sistema molt feble, perquè les forces que mantenen units els elements del nostre sistema són una mica virtuals, no físics, hi ha una cosa que es diu confiança. I la confiança quan es trenca no es pot arreglar, i el que ha passat ara és que la confiança s’ha trencat. L’economia del nostre sistema es basa en la confiança, en el moment en què hi deixa d’haver confiança el sistema s’enfonsa. Llavors, hem arribat a aquesta situació. Per exemple: dels diners que han estat donant la banca espanyola, el 50% venien de l’exterior. La banca espanyola no tenia diners suficients per donar aquests crèdits perquè l’estalvi a Espanya era baix i havia d’anar fora a buscar aquests diners. El problema és que aquest és un mal negoci, perquè un deute que tu tens a curt termini l’estàs ingressant en forma de quotes hipotecàries a llarg termini, llavors això no és sostenible. S’ha creat una superbombolla financera que quan s’ha començat a esquerdar ha afectat la confiança i està arribant a l’economia real. Llavors el govern espanyol… Espanya és un país que representa el 8% de l’economia europea, el 2% de l’economia mundial, és a dir Espanya, jo la vull molt a Espanya, però Espanya en termes econòmics no pinta res. És un zero a l’esquerra. Llavors, en aquesta dinàmica en la qual hi ha, què pot fer el pobre govern espanyol? Absolutament res.

Toni Clapés: Professor, i de quina manera poden resultar afectats els bancs espanyols? Pot passar aquí també allò del “Northern Rock”?

Santiago Niño Becerra: Em remeto a un informe que ha publicat avui precisament J.P. Morgan parlant que la banca espanyola pot tenir problemes. La banca espanyola està dient constantment que la morositat és molt baixa, però el que no diu és que entre el mes de gener i el mes de març la morositat ha crescut un 65%. Això no ho diu. Perquè clar, aquesta és una dada lletja. Quan es comparen números, sempre s’han de mirar no els números sinó la tendència, és a dir, la tendència que porta la morositat a Espanya és realment molt preocupant. I com va dir el senyor Jaime Caruana , el problema d’Espanya vindrà per l’ocupació. És a dir, quan a Espanya la gent comenci a perdre el treball…, que començarà, llavors es posarà en marxa un problema d’impagaments d’hipoteques, de baixada del consum, etc. etc. i llavors començaran els problemes. És a dir, el problema d’Espanya no serà bàsicament financer, serà un problema d’economia real i d’ocupació. Per això la banca quan diu que té 34.000 milions d’euros de reserves, clar, és certa, la pregunta és: quan es pot aguantar amb aquestes reserves?

Toni Clapés: Senti, vostè en un article publicat a la Carta de la Bolsa el setembre de 2007 parla del principi del final del sistema econòmic en el qual estem immersos. Em pot explicar això una mica?

Santiago Niño Becerra: Això no és nou, això ha passat diverses vegades en la història. Ara per exemple estem en un moment molt similar al que va passar entre 1760 i 1780.

Toni Clapés: Què va passar?

Santiago Niño Becerra: Un canvi de sistema. El sistema mercantilista es va esgotar, el sistema basat en el comerç, en l’altre i no sé quantes coses més, el senyor Watt va inventar la màquina de vapor, es va veure que la productivitat podia créixer i oh miracle! va aparèixer el capitalisme, que és el nostre sistema des de 1820. I estem tots tan contents amb el nostre sistema des de 1820. Sí, però aquest sistema nostre ja s’està esgotant. Bàsicament s’està esgotant perquè el nostre sistema ha suposat dues coses que no són certes: que la quantitat de recursos que es poden obtenir és inesgotable, i aquests recursos són molt barats.

… entre altres coses perquè no hi haurà renda disponible, perquè clar, la crisi aquesta es de veritat i fins el 2018 no s’acaba.

Toni Clapés: Què vol dir que no hi haurà renda? Estarem pelats?

Santiago Niño Becerra: La renda mitjana s’enfonsarà, vull dir… Ja quan la crisi aquesta esclati…
Toni Clapés: Quan esclatarà?

Santiago Niño Becerra: El 2010.

Toni Clapés: El 2010 què és el que passa? Perquè avui tinc aquí un informe del BBVA que apunta que després del 2009-2010 ja ve la recuperació.

Santiago Niño Becerra: No. No ve. I jo li convido d’aquí a sis mesos a què tornem a parlar d’aquest tema. D’aquí a tres mesos el servei d’estudis del BBVA, que és molt bo, traurà una rectificació dient que el creixement de 2009 serà més baix del que ha dit ara, perquè ha passat alguna cosa amb les subprimes als Estats Units, que això ha forçat a què el ien, pam, pam, pam…

Toni Clapés: Ja… Tornem al 2010. Vostè diu que el 2010 ve la crisi de veritat.

Santiago Niño Becerra: L’esclat.

Toni Clapés: Però de quina manera ens afectarà? Què és el que esclata?

Santiago Niño Becerra: A veure, una crisi… L’any 29 és cert que la gent se’n va anar a dormir amb un boom i es va aixecar amb una depressió, això és cert, perquè clar, els instruments l’any 29 no són els d’ara. Ara estem en un procés de degradació continuada a nivell financer, estan tancant empreses, regularitzacions de plantilles, increments de productivitat, intervencions a bancs. Aquesta degradació anirà a més… Però quin serà el senyal que ha esclatat la crisi? Jo crec que serà quan un banc s’enfonsi, quan un banc faci fallida…

Toni Clapés: Perdoni, n’hi ha uns quants ja en els últims mesos: Northern Rock britànic…

Santiago Niño Becerra: No, no, perdoni, aquest no ha fet fallida, aquest ha estat intervingut, ha estat salvat. Bear Sterns: ha estat salvat.

Toni Clapés: Vol dir que hi haurà bancs que no es podran salvar.

Santiago Niño Becerra: N’hi haurà alguns que no es salvaran i s’enfonsaran. Llavors, quan això passi, la primera vegada d’això serà el senyal que la crisi ha esclatat…

Toni Clapés: I serà només un banc o aniran un darrere d’un altre?

Santiago Niño Becerra: Jo crec que ara s’obrirà un procés d’absorcions bancàries, a partir ja de 2009. Bancs més grans que n’absorbeixen d’altres. Evidentment, aquesta política es posarà en marxa animada pels governs, perquè ara mateix que un banc faci fallida no és gaire bonic. Llavors, això ho posaran en marxa fins que sigui insostenible.

Toni Clapés: I aquestes fallides de bancs de quina manera ens afecten a nosaltres?

Santiago Niño Becerra: Be, doncs molt fàcil: una persona té un compte corrent i està pagant una hipoteca. Molt bé, un banc fa fallida: al Regne Unit per exemple el Govern garanteix un saldo de fins a 30.000 lliures. Si una persona té un saldo al banc de 20.000 lliures, va al Banc d’Anglaterra i el paga. El que no és clar és quan el paga, però el paga. Una persona té un saldo de 35.000 lliures, les primeres 30.000 se li paguen, i de les 5.000 lliures següents en passa a ser un creditor del banc i passa a la llista de creditors, com a una suspensió de pagaments. Be, ja ho cobraràs quan sigui i amb una “quita” pot ser del 90%, tard, malament i mai. Però bé, si una persona deu una hipoteca al banc: això no caduca, ha de continuar pagant la hipoteca, evidentment. Paga a la junta d’intervenció del banc. Quan una empresa fa fallida, el deutor d’aquesta empresa ha de continuar pagant, si té una factura l’ha de pagar. És a dir, és una situació que evidentment és la pitjor situació: una persona que sigui clienta d’un banc i acabi sent creditor i deutor alhora, perquè el deute que ell té amb el banc això segueix traca, traca, traca, cada mes però pel seu saldo ell és un creditor més. Evidentment, està clar que ens afecta.

Toni Clapés: Escolti, i aquest esclat que vostè pronostica per al 2010 també afectarà, suposo, a l’atur.

Santiago Niño Becerra: Sí, l’atur es dispararà. Però això ja començarà aquest any.

Toni Clapés: I què passarà amb tota aquesta gent que fins ara la teníem en la construcció?

Santiago Niño Becerra: Be, jo no fa molt parlava amb un senyor que viu a Madrid que es mou molt pel món econòmic de Madrid i deia que a Madrid ja es poden veure grups d’homes (no de dones, eh? d’homes en grup) romanesos, peruans i tal que van deambulant per Madrid perquè no tenen feina…Pel carrer, buscant feina

Toni Clapés: Pel carrer, buscant feina, oferint-se, no?

Santiago Niño Becerra: Buscant no sé. Van donant voltes. Aquesta gent han estat acomiadats de la construcció. Es calcula que en els pròxims dos anys l’atur pot augmentar en 650.000 persones. Jo he fet aquí unes previsions: em surt que a finals de 2008 l’atur pot estar en el 12%; finals de 2009: entre el 22% i el 25%…

Toni Clapés: Això és molt!

Santiago Niño Becerra: Ja l’hem tingut, L’any 94 ja arribem gairebé al 25%. El 2010 podem arribar al 30%.

Toni Clapés: Escolti, està vostè pintant un panorama terrorífic.

Santiago Niño Becerra: Terrorífic. És que el que ve és molt semblant al que va passar l’any 29.

Toni Clapés: I per acabar amb un punt optimista, perquè crec que això estem ja dins del pou, què podem fer a les nostres cases o on sigui per començar a pal·liar aquest desastre. Vendre el cotxe?

Santiago Niño Becerra: Be, aquesta pregunta me la fa molta gent. Jo el que suggeriria a la gent (i ja se el que em contestaran): que abans de comprar alguna cosa, es pregunti si ho necessita. Això és bàsic. El que sigui: un televisor de plasma, un cotxe, una moto. No necessitar-ho psicològicament, necessitar-ho de veritat. Segon: si es té un excedent de renda, aplicar-lo per reduir deute. Tercera cosa: no incrementar el deute. I evidentment, intentar estalviar una mica, per tenir una mica de matalàs.

Toni Clapés: Perdoni, però tot això és molt trist, Ja no podem sortir ni a fer un vermut, ve el que ve, ve el que ve, per tant… Professor, moltes gràcies.

Written by MadeByMiki

29 Agost 2008 at 4:59 pm