..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘blog

Santi Vila

with 3 comments

El senyor Santi Vila,  és un Conseller de la Generalitat jove, molt jove,  sense cap mena de dubte la seva carrera política ha estat meteòrica. Aquest senyor,  trenca certs tabús a Convergència Democràtica de Catalunya,  és gai,  li agraden els toros,  i acostuma a parlar molt clar i directe.
Tot això li ho valoro,  no coincidim amb pràcticament  res,  però m’agrada la gent  amb personalitat i contradictòria en certa manera.  Massa sovint  ens veiem fabricant una coherència artificial per tal de quadrar amb el que s’espera de nosaltres.
En Santi Vila és ara mateix el Conseller de Territori i Sostenibilitat,  un Conseller de la branca més liberal de CDC.

A ell li toca tocar temes d’especial impacte social,  com el transport públic. En Santi Vila,  amb la seva manera directa i clara de dir les coses,  no ha tingut cap problema en dir-nos que el preu del transport públic encara ha pujat poc.  Que l’usuari ha d’assumir més part del cost del servei,  que els números no li surten.  Suposo que tampoc li deuen sortir els de la sanitat o altres serveis i inversions bàsiques per a la ciutadania.
A mi tampoc em surten els seus números,  crec que cobra massa,  que els 110.000€ anuals són massa diners,  i ens suposen una despesa excessiva.  A més,  veig molt difícil que un senyor de 40 anys amb un BMW,  dos pisos en propietat,  i un salari com aquest,  pugui o tingui ganes d’entendre,  que signifiquen 100€ al mes de transport públic per un estudiant o un “working poor” com els que circulem pels “seu” tren,  (que no pel seu tren de vida).
I el que més em fot,  encara que sembli mentida,  és el fet de llegir la seva declaració de béns al seu interessant blog,  i que després de sincerar-se per obligació ens digui alló tan bonic de “ja veus com ens hem de veure”.  Queda clar que en Santi Vila es creu superior a tots nosaltres,  o potser ho és?.

Anuncis

Written by MadeByMiki

3 febrer 2014 at 8:41 am

Liebster Award 2.0

with 5 comments

Ahir vaig tenir motius per posar-me de molt bon humor, aquest blog ha rebut un premi, el premi s’anomena “Liebster” i me’l ha donat un gran blog. Un d’aquells que sempre es fa pensar, alguna vegada al llegir els seus més que interessant posts i d’altres vegades al veure lo que triga a publicar-ne de nous.

Si esteu tenint una sensació de “dejà-vu” no us amoïneu, no passa res, no és greu, de fet si, aquest blog ja fa unes setmanes ja va rebre el premi “Liebster”, però (com casi sempre) desafiant tot lo establert acabo de rebre per segona vegada el mateix premi i m’ha fet tanta il·lusió com la primera vegada, li dono mil gràcies “Zillahh” especialment per les seves paraules enormement encoratjadores.

Aquest premi, m’obliga en certa manera a passar balanç d’aquests quatre (o potser ja en son cinc?) darrers anys de posts i comentaris. Si aquesta tendència segueix, al pas que vaig, aviat tindré més premis que visitants diaris, i això podria ser veritablement històric, que més bonic que un “geni” incomprès que ha d’esperar a la seva mort per a passar a la posteritat i que no ha estat acceptat pels seus coetanis.

Conyes a part, és fantàstic aprendre amb tots vosaltres cada dia, son moltes les hores de lectura de posts amb els que aprens infinitat de coses i veus altres punts de vista sobre tota mena de qüestions. El fet d’escriure, llegir i comentar als blogs és tota una escola de respecte i comunicació amb els altres.

El primer premi “Liebster” el vaig rebre amb una gran il·lusió, però aquest segon venint de qui ve, potser encara me’n fa una miqueta més. Tot i així el que no faré és tornar a donar cinc premis més a altres bloggers, crec que això li restaria una mica de valor a la primera elecció i això no s’ho mereixen.

Gràcies “Zillahh” pel premi i gràcies a tots aquells que trobeu el moment per escriure el que sigui a un blog i en certa manera us exposeu públicament al publicar-ho.

Written by MadeByMiki

7 Juny 2012 at 9:35 am

MadeByMiki ha rebut el premi Liebster.

with 15 comments

Liebster Awards.

Liebster Awards.

He de reconèixer que fins fa ben poc no en sabia res dels premis “Liebster Blog Awards”, però ara que l’he rebut trobo que és un premi prou interessant. Mil gràcies a http://desdelamediterrania.cat i tots els seus integrants pel premi.

Probablement lo millor del premi “Liebster” és la seva estructura piramidal, i tal i com passa amb la cotització a la Seguretat Social o amb els Bons de la Generalitat  és una de les poques coses piramidals que no son il·legals.

Resulta que aquest premi el reps d’algun blog que creu que te’l mereixes, i aleshores cal que passis a ser de premiat a jurat seguint aquestes normes:


1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.

Aquí us deixo la llista de blogs que he triat com a mereixedors d’aquest premi, evidentment n’hauria posat més, però tal i com passa amb la Constitució “aquestes son les normes que ens hem donat”. Ho sigui que som-hi:

1.- Mosaic  “Fet de les opinions i reflexions que comentem i compartim”. Aquest bloc es mereix el premi sense cap mena de dubte per la seva joventut i força. En Tomàs és molt perseverant i el seu blog sempre ha anat creixent i fent-se important.

2.- Montsellado’s Blog  “La caminada més llarga comença amb un pas”. M’encanta aquest blog, és molt personal i a sortit una mica “sense voler”, ho sigui que és un blog fresc i fet amb una naturalitat fantàstica.

3.- Ecolnomia “Hacia un nuevo modelo”. No podia faltar un blog crític i amb articles que inciten a la reflexió. A alguna banda hem de llegir allò que costa de trobar als diaris i que cal que sabem.

4.- Reflexionem-hi Hi ha blogs que sempre aporten alguna cosa, però mai saps a priori quina, aquest és un d’ells. Vietnam?, “Pedro el cabrero”, yperita?, tot hi cap a aquest blog. A veure si ara que tens premi ens actualitzem més sovint (de bon rotllo).

5.- Cine Fòrum “Blog dedicat a analitzar el seté art”. Com un au Fènix alçant-se de les seves cendres, fa temps que aquest blog ha tornat  amb molta força.

Gràcies a tots vosaltres per la vostra feina i perdoneu-me els molts amics bloggers que he deixat sense el seu merescut premi.

Written by MadeByMiki

21 Mai 2012 at 9:09 am

Cal que neixin blogs a cada instant*

with 8 comments

Tenim competència!

Tenim competència!

De tant en tant hi ha algun blog que desapareix, és abandonat i deixa de ser actualitzat sense avís previ o s’acomiada de nosaltres amb un darrer post. A tots més o menys ens ha passat això, quan un blog que seguíem amb interès o fins i tot devoció ens abandona i ens deixa una enorme sensació de buidor, han estat molts posts, molts comentaris i un llarg aprenentatge mutu el que perdem.

Per sort, de tant en tant hi ha algú que agafa el relleu i un nou i prometedor blog neix, i això és el que avui us vull anunciar, el naixement de dos blogs creats per un antic col·laborador de MadeByMiki, es tracta de’n Jordi Pallarès, un jove periodista (jove i periodista, quina enveja…), un bon amic del que segur que aprendrem molt, com a mínim aquesta és la sensació que tinc sempre que l’escolto o el llegeixo.

Dintre d’uns anys quan en Jordi Pallarès sigui un periodista famós i milionari (n’hi han d’aquests??), recordeu-ho, va començar a MadeByMiki i tot el que sap ha estat gràcies a aquesta experiència. De fet tal i com va això del periodisme crec que li servirà de molt aquest aprenentatge previ, al futur li esperen algunes feines com aquesta: sense cobrar res i de baixa volada…

Poc més tinc per afegir, senzillament li desitjo molta sort amb el blog, que ho gaudeixi molt i que poc a poc vagi ampliant la seva audiència.

http://www.unnuvolmes.blogspot.com “Un núvol més enmig d’un cel immens anomenat internet”

http://poquesparaules.blogspot.com “Poques paraules”

Written by MadeByMiki

22 Setembre 2011 at 8:42 am

“Llei Sinde”

with 12 comments

Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.

Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…

Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.

La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.

On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Gobierno/pidio/EE/UU/presionase/PP/CiU/PNV/elpepicul/20101221elpepicul_3/Tes

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2010 at 10:04 am

MadeByMiki a “lavanguardia.es”

with 32 comments

Avui a l’apartat de participació de “lavanguardia.es” a “tengo un blog”, parlen d’aquest blog, si a vosaltres us sorprèn el veure’m allà, creieu-me, per a mi la sorpresa encara ha estat superior. Com molt be sabeu, aquest blog no porta exactament la mateixa “línia editorial” que el diari del Grupo Godó.

Ara fa uns deu dies es van posar en contacte amb mí via mail des de “La Vanguardia” i em van oferir la possibilitat de publicar una descripció del blog i de la seva curta trajectòria. Això m’ha servit per fer una reflexió sobre la meva relació amb el blog i amb vosaltres lectors i comentaristes habituals o ocasionals.

Avui, la feina de pensar, buscar o investigar sobre temes per fer posts al blog, s’ha convertit en una de les tasques més importants i agradables que faig a diari. El fet de més endavant, penjar un post que m’ha fet aprendre alguna o moltes coses, el rebre els vostres comentaris enriquidors fa que el tornar a començar un nou post es converteixi en una tasca altament addictiva.

Mai ho hauria suposat, tot el que he tret d’escriure aquest blog son coses positives, he millorat molt la meva ortografia en català -això no era massa difícil-, he fet un munt d’amics bloggers amb els que comparteixo i aprenc molt, he perdut la vergonya a escriure amb total llibertat i tinc un lloc on desfogar-me de les meves frustracions quotidianes -i lo que t’estalvies en psicòlegs!!!-.

Aquí us deixo una còpia del que han publicat a “lavanguardia.es”:

‘Made by Miki’

Com tantes altres coses a la meva vida, el blog MadeByMiki va néixer fruit de la casualitat i la improvisació, jo tan sols pretenia aprendre com funcionava wordpress i sense pensar gaire (o més aviat gens) vaig tirar pel dret i sense cap tipus de objectiu va començar aquest projecte el 17 de maig del 2008.

Una entrada del blog 'Made by Miki'

Les úniques premisses que MadeByMiki té, són el català, la llengua amb la que penso i la que més necessito millorar, i la llibertat absoluta sobre els temes a tractar. Tan sols cal tenir alguna cosa a dir i ganes de desenvolupar-ho.

Aquest és un blog amb opinió pròpia i que no pretén altra cosa que generar debat i lluitar contra el pensament únic, totes les opinions son escoltades i tothom pot aportar la seva visió personal.

MadeByMiki és un blog on bàsicament es parla de socio-política i economia, però de tant en tant la música, software lliure, història i altres camps que també hi tenen cabuda. És un lloc on sovint els debats generats als comentaris son molt més interessants que els posts, on he pogut aprendre molt dels meus lectors que sempre participen i aporten opinió, debat i dades. El fet de tenir uns visitants amb professions i visions tant diferents del món fa que l’intercanvi d’opinions sigui molt enriquidor per a tots, cada dia aprenc alguna cosa de tots ells, això és exactament el que em dóna motivació per a seguir escrivint amb il·lusió.

Aquest blog ha tingut alguns petits i inesperats èxits, alguna vegada ha sortit destacat a la portada de meneame.net i altres llocs de la xarxa. Però el moment més important per a mi va ser quan el meu periodista preferit, en Plàcid Garcia-Planas es va posar en contacte amb mi per fer-me arribar el seu darrer llibre, que et llegeixi algú que admires és una cosa que fa molta il·lusió i respecte. A diari segueixo bastants blogs, i us puc aconsellar aquests:

http://glamboy69.wordpress.com/ Tota una referència, un blog compromès i àcid.

http://criticdecine.wordpress.com/ El seu nom ho diu tot.

http://maxaue.wordpress.com/ El blog d’un matemàtic, lletraferit, economista…

http://seruji610.wordpress.com/ Un fotoblog sensacional des de el Japó.

http://theo75.wordpress.com/ Però que be que escriu aquest home.

http://trt2009.wordpress.com/ Un somriure no es compra. No tot s’hi val en aquest món.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101115/54068667817.html

Written by MadeByMiki

15 Novembre 2010 at 10:03 am

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am