..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘blog

Cal que neixin blogs a cada instant*

with 8 comments

Tenim competència!

Tenim competència!

De tant en tant hi ha algun blog que desapareix, és abandonat i deixa de ser actualitzat sense avís previ o s’acomiada de nosaltres amb un darrer post. A tots més o menys ens ha passat això, quan un blog que seguíem amb interès o fins i tot devoció ens abandona i ens deixa una enorme sensació de buidor, han estat molts posts, molts comentaris i un llarg aprenentatge mutu el que perdem.

Per sort, de tant en tant hi ha algú que agafa el relleu i un nou i prometedor blog neix, i això és el que avui us vull anunciar, el naixement de dos blogs creats per un antic col·laborador de MadeByMiki, es tracta de’n Jordi Pallarès, un jove periodista (jove i periodista, quina enveja…), un bon amic del que segur que aprendrem molt, com a mínim aquesta és la sensació que tinc sempre que l’escolto o el llegeixo.

Dintre d’uns anys quan en Jordi Pallarès sigui un periodista famós i milionari (n’hi han d’aquests??), recordeu-ho, va començar a MadeByMiki i tot el que sap ha estat gràcies a aquesta experiència. De fet tal i com va això del periodisme crec que li servirà de molt aquest aprenentatge previ, al futur li esperen algunes feines com aquesta: sense cobrar res i de baixa volada…

Poc més tinc per afegir, senzillament li desitjo molta sort amb el blog, que ho gaudeixi molt i que poc a poc vagi ampliant la seva audiència.

http://www.unnuvolmes.blogspot.com “Un núvol més enmig d’un cel immens anomenat internet”

http://poquesparaules.blogspot.com “Poques paraules”

Written by MadeByMiki

22 Setembre 2011 at 8:42 am

“Llei Sinde”

with 12 comments

Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.

Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…

Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.

La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.

On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Gobierno/pidio/EE/UU/presionase/PP/CiU/PNV/elpepicul/20101221elpepicul_3/Tes

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2010 at 10:04 am

MadeByMiki a “lavanguardia.es”

with 32 comments

Avui a l’apartat de participació de “lavanguardia.es” a “tengo un blog”, parlen d’aquest blog, si a vosaltres us sorprèn el veure’m allà, creieu-me, per a mi la sorpresa encara ha estat superior. Com molt be sabeu, aquest blog no porta exactament la mateixa “línia editorial” que el diari del Grupo Godó.

Ara fa uns deu dies es van posar en contacte amb mí via mail des de “La Vanguardia” i em van oferir la possibilitat de publicar una descripció del blog i de la seva curta trajectòria. Això m’ha servit per fer una reflexió sobre la meva relació amb el blog i amb vosaltres lectors i comentaristes habituals o ocasionals.

Avui, la feina de pensar, buscar o investigar sobre temes per fer posts al blog, s’ha convertit en una de les tasques més importants i agradables que faig a diari. El fet de més endavant, penjar un post que m’ha fet aprendre alguna o moltes coses, el rebre els vostres comentaris enriquidors fa que el tornar a començar un nou post es converteixi en una tasca altament addictiva.

Mai ho hauria suposat, tot el que he tret d’escriure aquest blog son coses positives, he millorat molt la meva ortografia en català -això no era massa difícil-, he fet un munt d’amics bloggers amb els que comparteixo i aprenc molt, he perdut la vergonya a escriure amb total llibertat i tinc un lloc on desfogar-me de les meves frustracions quotidianes -i lo que t’estalvies en psicòlegs!!!-.

Aquí us deixo una còpia del que han publicat a “lavanguardia.es”:

‘Made by Miki’

Com tantes altres coses a la meva vida, el blog MadeByMiki va néixer fruit de la casualitat i la improvisació, jo tan sols pretenia aprendre com funcionava wordpress i sense pensar gaire (o més aviat gens) vaig tirar pel dret i sense cap tipus de objectiu va començar aquest projecte el 17 de maig del 2008.

Una entrada del blog 'Made by Miki'

Les úniques premisses que MadeByMiki té, són el català, la llengua amb la que penso i la que més necessito millorar, i la llibertat absoluta sobre els temes a tractar. Tan sols cal tenir alguna cosa a dir i ganes de desenvolupar-ho.

Aquest és un blog amb opinió pròpia i que no pretén altra cosa que generar debat i lluitar contra el pensament únic, totes les opinions son escoltades i tothom pot aportar la seva visió personal.

MadeByMiki és un blog on bàsicament es parla de socio-política i economia, però de tant en tant la música, software lliure, història i altres camps que també hi tenen cabuda. És un lloc on sovint els debats generats als comentaris son molt més interessants que els posts, on he pogut aprendre molt dels meus lectors que sempre participen i aporten opinió, debat i dades. El fet de tenir uns visitants amb professions i visions tant diferents del món fa que l’intercanvi d’opinions sigui molt enriquidor per a tots, cada dia aprenc alguna cosa de tots ells, això és exactament el que em dóna motivació per a seguir escrivint amb il·lusió.

Aquest blog ha tingut alguns petits i inesperats èxits, alguna vegada ha sortit destacat a la portada de meneame.net i altres llocs de la xarxa. Però el moment més important per a mi va ser quan el meu periodista preferit, en Plàcid Garcia-Planas es va posar en contacte amb mi per fer-me arribar el seu darrer llibre, que et llegeixi algú que admires és una cosa que fa molta il·lusió i respecte. A diari segueixo bastants blogs, i us puc aconsellar aquests:

http://glamboy69.wordpress.com/ Tota una referència, un blog compromès i àcid.

http://criticdecine.wordpress.com/ El seu nom ho diu tot.

http://maxaue.wordpress.com/ El blog d’un matemàtic, lletraferit, economista…

http://seruji610.wordpress.com/ Un fotoblog sensacional des de el Japó.

http://theo75.wordpress.com/ Però que be que escriu aquest home.

http://trt2009.wordpress.com/ Un somriure no es compra. No tot s’hi val en aquest món.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101115/54068667817.html

Written by MadeByMiki

15 Novembre 2010 at 10:03 am