..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘brimo

“La seva”

with 42 comments

Si a València surten centenars de persones al carrer per demanar la TV3 a la seva comunitat, no patiu, ho veureu per les notícies amb tot luxe de detalls.

Si a Perpinyà es manifesten centenars de persones en defensa del català, no patiu potser allà ningú en sabrà res, però nosaltres ho veurem a “la nostra”.

Si a l’Avinguda Diagonal nº621-629, al davant de la seu central de “La Caixa” (ara “CaixaBank”) s’hi manifesten centenars de persones tres cops al dia, i ja porten 8 dies fen-t’ho, ho veureu si per casualitat passeu per allà.

Si sovint passeu per allà, o com jo espereu de tant en tant el bus al davant d’aquella, més que manifestació: “performance” artística, us quedareu impressionats pel panorama. Centenars de persones fent una casserolada a les portes de “La Caixa”, amb les seves pancartes, crits i xiulets contra la banca mentre als semàfors hi ha una espècie de “chearleaders” que aixequen els seus cartrons amb el missatge “PITA A LA BANCA”. Tot això amb la col·laboració de l’immensa majoria dels conductors que fan sonar els seus clàxons i sense interrompre de cap manera el trànsit.

Per possar-hi més color hi ha unes quatre furgonetes de la BRIMO (anti-disturbis) a cada banda de la Diagonal, amb els seus policies totalment equipats i amb la cara tapada es van movent de manera amenaçadora.

Tot és molt espectacular, sorollós i pacífic, i potser aquest és el problema. Potser a alguns el que els hi agradaria més és poder “informar” de contenidors que treuen fum, de tallades de la circulació, de vidres trencats, de cotxes que cremen… no els interessa massa la protesta pacífica, això és una notícia menor.

El moviment #ocuppymordor ha demostrat una cosa que no cal que la gent intueixi, que “La Caixa” és Mordor sense cap mena de dubte, però que a la vegada Mordor és molt poderós i els mitjans de comunicació queden enormement condicionats quan toca informar sobre els que ostenten el poder econòmic a casa nostra. Des de el meu punt de vista TV3 evidentment no és “la teva” ni “la meva”, més aviat son “la seva”.

Written by MadeByMiki

23 Mai 2012 at 8:56 am

Indignat amb els que s’indignen amb els indignats.

with 13 comments

Bernardovergara.com

Bernardovergara.com

Al final del post us deixo la declaració conjunta de tots els partits, sí, aquesta vegada s’han posat tots d’acord. Jo creia que això tan sols passava al votar els augments dels seus salaris!, és sorprenent el trobar-nos amb tanta unanimitat.

Quina sorpresa tan agradable la que vàrem poder viure ahir, costa molt trobar gent amb tantes ganes de treballar. Cal reconèixer que els nostres parlamentaris van fer un gran esforç per anar a treballar, uns per terra i els altres per aire, però tots a la feina, a salvar la nació catalana.

No en van tenir prou amb la seva tasca habitual, els nostres incansables diputats fins hi tot van trobar temps per fer una declaració conjunta. No és estrany que es passessin tot el dia al Parlament i sortissin tan tard, trobo que encara cobren massa poc…

Manel Fontdevila a Público.

Manel Fontdevila a Público.

També és fantàstica la feina dels Mossos d’Esquadra, especialment de la Brimo, la “Brigada Mòbil” per a tots coneguts com a anti-disturbis. Aquesta gent també mereix un monument, ahir tampoc tenien hora per plegar, fins que hi ha feina allà son a plena dedicació i al servei dels seus amos. Fins hi tot, si convè, no tenen problema en disfressar-se de violents i infiltrar-se entre aquella massa de indesitjables bruts que protesten. Que fariem sense ells, és bonic veure’ls tots juntets provocant als seus companys de la Brimo per que la festa no defalleixi, quina interpretació!, digna del Institut del Teatre, aquesta no és la seva feina però la fan amb tantes ganes que… si, aquests també cobren massa poc per la feina que fan.

És ben clar que alguns dels que es manifesten tan sols i son per la gresca, però de quin percentatge parlem?, son una clara minoria. També hi ha molts dels Indignats que no tenen gaire clar quines son les seves motivacions, però no ens passa això a molts al nostre dia a dia?.

  • Tots els manifestants que sortien a protestar contra la intervenció espanyola a la guerra d’Irak eren tots experts en política internacional?.

  • Tots els que sortien a manifestar-se a favor de l’Estatut d’Autonomia i del dret a decidir sabien exactament el que volien?

Com sempre n’hi ha que cal que demostrin moltes més coses que uns altres, i potser pecarè de demagog, però ahir em preocupaven més i sentia com a més propers als molts (potser més de 100 cada dia…) que passen cada dia pel contenidor d’escombreries del davant de la meva feina a remenar i buscar “alguna cosa” que dels nostres “representants”. Crec que som molts els que no ens sentim representats per ningú i encara menys per aquests senyors, als que no cal ni marcar amb creus ni agredir, però que és bo que d’una manera o altra connectin amb la realitat del “seu” poble.

 Llegiu aquest fantàstic article de Antón Losada Professor de Ciències Polítiques de la Universidad de Santiago de Compostela:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/mas-lecciones-democracia-1044155

Si us ve de gust i encara no l’heu vist mireu-vos aquest vídeo: 

 

Declaració conjunta del president de la Generalitat, de la presidenta i la mesa del Parlament, dels presidents i portaveus dels grups parlamentaris que configuren el Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, la institució que representa el poble català, és l’expressió de la voluntat popular manifestada a les urnes i està al servei de les llibertats i dels valors democràtics i de convivència en un estat de dret.

Per això, rebutgem rotundament les agressions i les coaccions que han sofert els representants del poble català, els treballadors de la institució i els representants dels mitjans de comunicació, i també rebutgem l’intent d’aturar el Parlament, amb el benentès que, fidels a la democràcia, entenem que no pot acceptar-se de cap de les maneres que res ni ningú pugui aturar el treball d’un parlament democràtic com el nostre i les sessions que hi estiguin convocades.

Volem agrair la feina de totes aquelles persones que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible el desenvolupament del ple, treballadors, mitjans de comunicació social i especialment l’esforç de les forces i cossos de seguretat per tal de garantir la integritat de les persones que havien d’accedir al palau del Parlament.

I, finalment, la democràcia garanteix que es puguin defensar plantejaments ciutadans d’acord i de discrepància política dins i fora del Parlament, però mai des de la coerció i la violència.

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

with 27 comments

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

  • Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.
  • Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.
  • Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1” “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Written by MadeByMiki

5 Octubre 2010 at 8:46 am