..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Caja Castilla la Mancha

Tres segles donant beneficis a la societat.

with 12 comments

Una guardiola d'un altra època.

Una guardiola d'un altra època.

A principis del segle XVIII com a resposta a una necessitat de finançament local van néixer els “montes de piedad” (aquests nascuts el segle XV a Itàlia) i “caixes d’estalvis” a Espanya. En principi van servir per a donar microcrèdits a agricultors, ramaders i petits artesans que no podien accedir a cap tipus de finançament.

Aquestes petites entitats locals van ser reconegudes, promogudes i regulades un segle després per ordre ministerial. La seva missió era fomentar l’estalvi de les classes populars i combatre la usura. Així va quedar regulat que aquestes entitats series essencialment societats sense ànim de lucre i els seus beneficis revertirien totalment en la societat. Tenien que dedicar els seus beneficis a allò que aviat haurem oblidat, “l’obra social”, ho sigui a fer hospitals, biblioteques, escoles, obres per a la millora dels pobles i beneficència social en general.

Com a entitats de petit abast territorial, tant els que dipositaven els diners com els que en feien servei eren persones molt properes. La xarxa d’oficines va arribar a cada poble i el “senyor caixer” era una persona de fiar, respectada i escoltada per tothom, una part important de l’entramat social del poble.

Durant segles van créixer fins a convertir-se en dipositaris de més de la meitat de diners del sistema bancari espanyol. És evident que això va convertir als bancs en centres de poder, i per tant amb la “democràcia” els seu control va ser un clar objectiu dels partits polítics, evidentment pel benefici propi. Totes les autonomies espanyoles van regular la activitat de les caixes i van fer lleis per col·locar als consells d’administració a tota mena de polítics i amics, hi havia un altre lloc de poder a controlar i on endollar un munt de gent, fantàstic!. Així trobarem personatges com el diputat socialista Juan Pedro Hernández Moltó, al qui es va col·locar com a president de la famosa “Caja Castilla-La Mancha”. Si, aquella caixa que en 10 anys va crear aquell foradet de 9.000 milions d’euros que hem tapat entre tots de manera tan alegre, total de moment tan sols son uns 200€ per cap…

Aquest és el cas més escandalós que avui coneixem, però tan sols cal fer una ullada a l’estat de les caixes per fer-nos una idea de la gestió exemplar que han tingut. Tampoc cal ser molt viu per adonar-se’n de a qui servien en realitat aquests senyors com en Narcís Serra aquell ex-alcalde de Barcelona, ex-ministre de defensa, ex-vicepresident del govern espanyol, ex-director de Caixa de Catalunya… potser ha estat una casualitat que tots aquests problemes ens han vingut quan s’ha col·locat a polítics a fer de directors de les caixes? O potser una causalitat?.

Que estrany sona llegir avui que  La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (coneguda popularment com a Caixa de Pensions i més endavant com “La Caixa”) va ser fundada l’any 1904 per l’advocat Francesc Moragas i Barret amb fins benèfics.

Ciudad Real, terminal fantasma.

with 17 comments

Aeroport amb molta amplitut.

Aeroport amb molta amplitut.

El diumenge dia 28 de Juny, “Le Monde” dedicava íntegrament la seva pàgina 3 a un reportatge absolutament demolidor, sobre l’aeroport de Ciudad Real.

Es tracta d’un equipament d’última generació, amb una de les pistes més llargues d’Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l’aterratge de l’Airbus A380, l’avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan pensades i fetes per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l’any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, i uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

Aquest aeroport ha passat d'anomenar-se "Don Quijote Airport" a "Madrid Sur", a veure si cola...

Aquest aeroport ha passat d'anomenar-se "Don Quijote Airport" a "Madrid Sur", a veure si cola...

Els periodistes de diari “Le Monde” descriuen perfectament el dia a dia de la terminal: “Avui, un silenci de catedral regna en l’immens hall de les sortides”. El cas és que l’aeroport de Ciudad Real tan sols té set agònics vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una generosa subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Aquesta faraònica obra ha necessitat per començar a funcionar 500 milions d’euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, una caixa que com la majoria de caixes espanyoles està gestionada per polítics, aquesta caixa te el privilegi de ser la primera en estar intervinguda pel Banc d’Espanya i ha hagut d’avalar 9.000 milions d’euros amb diner públic. La Junta de Castella-La Manxa volia injectar a l’aeroport 140 milions més, per compensar les pèrdues, enormes i constants, però al final la pressió popular ho ha evitat.

Tal i com diuen a “Le Monde”, es tracta d’una “trista il·lustració de la deriva de les finances públiques a Espanya”. El que hi ha darrere aquest aeroport son interessos immobiliaris d’una magnitud inabastable. El projecte “Reino de Don Quijote”, que anava a ser construït a 16 km. Al sud de l’aeroport i ocuparia 400 hectàrees de terreny. Es preveia construir 4.000 habitacions d’hotel, un casino, camps de golf (això no falla mai), un gran centre comercial i de congressos, una sala d’espectacles, 9000 botigues… Per a mantenir tot això calien més de 2 milions de visitants cada any i Ciudad Real doblaria la seva població. Suposo que davant tants milions i milions d’euros els polítics van agafar la calculadora, van mirar que representava el 4% d’allò i per l’interès comú van començar la casa per la taulada, ho sigui que amb els diners de tots es va construir aquest aeroport.

José María Barreda.

José María Barreda.

Ciudad Real és una capital de província amb 75.000 habitants, però. Disposa d’estació de TGV i aeroport internacional. Europa la fa servir com a exemple del descontrol inversor espanyol, se’n han fet infinitat d’articles i reportatges, se’n ha parlat a les televisions d’Alemanya, Holanda, Suïssa… tots han vist molt millor que nosaltres el malbaratament de recursos, la manca de control i la corrupció que hi ha al darrere.

Com és habitual, aquí no hi ha responsables, el president de la Comunitat Autònoma de Castella la Manxa el socialista Barreda, no assumeix cap tipus de responsabilitat. Ells el que es limiten a fer és intentar que se’n parli poc i deixar passar el temps, a veure si tothom se’n oblida d’aquest aeroport.

Voleu veure l’article integre tal i com s’ha publicat a “Le Monde”?, doncs aquí el teniu, val molt la pena.



Written by MadeByMiki

9 Juliol 2010 at 9:25 am