Petites perversions del sistema postcapitalista.

La setmana vinent, del 28 de gener al 6 de febrer, comença la “BCNOW” (Barcelona Opportunity Week), faré un esforç sobrehumà i no la criticaré en la seva totalitat, tan sols em dedicaré a parlar de la part que trobo més discutible.

Resulta que les floristeries, hotels, restaurants, mercats i altres establiments poden participar d’una innovadora “iniciativa solidària”. Tot això a uns preus molt avantatjosos pels consumidors, i a més una petita part de la seva despesa anirà a parar a diferents organitzacions benèfiques, en el cas de les floristeries al Banc d’Aliments.

Ells ho diuen literalment així:

“Aprofita l’oportunitat d’exprimir Barcelona i, de pas, ser solidari! Tens 10 dies per fer-ho.”

Ho sigui que parlem d’una setmana de deu dies, i podeu  “exprimir-la” consumint de manera solidària tant com vulgueu. Durant aquests dies les empreses participants oferiran els seus serveis i productes a uns preus molt competitius per col·laborar amb l’èxit de la campanya.

Un dels meus intel·lectuals preferits és en Slavoj Žižek, i no ho és perquè coincideixi sempre amb les seves afirmacions (més aviat al contrari), la seva gràcia és que d’una manera o altra sempre et fa pensar, tant amb els seus llibres com als seus articles i entrevistes on sempre destaca per la manera tan extrema d’analitzar-ho tot, fins i tot les coses que semblen més trivials.

Si en Slavoj Žižek tingués la oportunitat de conèixer la “BCNOW” n’estic ben segur que seria un d’aquells pocs moments de coincidència total d’interpretació. Ell sovint parla de l’era actual anomenant-la com a “postcapitalisme”, un període amb una perversió infinitament superior al del capitalisme.

Hi ha alguna cosa més estúpida que comprar per netejar la nostra  consciència tot consumint?, la manipulació més brutal que ens podem imaginar és aquella on la caritat i la humanitat formin part del consum en lloc de formar part intrínseca de les nostres vides.

Deriven la nostra mala consciència i cap el consum, ens “purifiquem“ mitjançant “el mercat”, és impressionant. Si, ja sé que no és una cosa nova, que sovint amb ampolles d’aigua o amb diversos productes ens fan la mateixa proposta, però amb rams de flors?, hotels?… és molt més indignant, és un producte absolutament prescindible, que d’això en fem un acte de caritat és pura perversió.

L’estil de vida postcapitalista es veu plenament reforçat per les crisis, la econòmica i la de valors de passada.

http://www.bcnow.cat

Adam Curtis, “el segle del individualisme”

Ja sabeu de la meva afició pels documentals, avui toca recomanar la sèrie de documentals més imprescindible del enorme Adam Curtis. Aquest documentalista anglès va treballar com a productor, escriptor, director i narrador. Ha estat professor a Oxford i actualment treballa per a la BBC.

El primer que ens sorprèn és la temàtica dels seus documentals, ja que parlen de geopolítica moderna i contemporània. S’esforça molt per fer-nos entendre el com i el perquè de les qüestions més interessants que vivim i veiem a diari, el seu objectiu és fer-nos conèixer molt millor el món on vivim.

Avui em centraré tan sols en la sèrie de documentals més famosa que ha creat: “The century of self”, aquesta sèrie consta de quatre llargs documentals que ben segur devorareu un darrera l’altre per després tornar a començar.

Us en faig un petit resum i us deixo el link per veure’ls en versió original amb subtítols:

“1. Maquinas Felices”: Bàsicament es tracta de la vida i miracles d’Edward Bernays, cosí de Sigmund Freud, visionari i gran manipulador de masses. Va aprofitar els coneixements i estudis del seu oncle per crear un nou sistema de societat de consum. Aquest capítol és imprescindible, extens i revelador de l’estil i la enorme tècnica, coneixements i habilitat comunicativa d’Adam Curtis.

“2. Ingenieria del consentimiento”: A aquest capítol ens explica com després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors van fer servir els estudis de Freud per manipular el inconscient de les masses. Se’ns explica com els governs i les empreses gestionen i controlen les ments dels seus ciutadans.

“3. Hay un policía dentro de todos nuestros jefes: debe ser destruido”: En Wilheim Reich, deixeble de Freud junt a les empreses dels EEUU va ajudar a crear un món individualista.

“4. Ocho personas bebiendo vino en Kettering”: Una brillant crítica als polítics d’esquerres occidentals i la seva manera d’entendre la democràcia i el tracte cap al seu electorat. La devaluació total de la política i la democràcia.

Ja podeu vigilar amb aquests documentals, us puc dir per experiència que creen addicció i us ocuparan moltes hores.

Aquí en teniu una mostra, segur que si després d’aquest documental de 1 hora en voleu més sabreu on trobar-los…

http://video.google.com/videoplay?docid=7189292447633419431#

…però per si un cas aquí us deixo un altre link:

http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?f=4&t=3498

Per cert, missatge en clau: els interessats ja m’entendreu, les vostres preguntes ja son a Beirut.

H&M inspiration.

Hi ha mares que les vesteixen com a ...

Fa un parell de dies era dins d’una botiga H&M, tot sovint vaig a centres comercials -l’habitat d’aquest tipus d’establiments- , cal conèixer be l’enemic consumista-capitalista, i jo m’hi he passat molt de temps en tot tipus de centres comercials (i lo que em queda…).

Doncs be, tal com deia, allà estava jo davant de l’enorme zona de complements de H&M, i parat enmig d’ulleres d’oferta a 1€ de colors impossibles, braçalets i arracades, allà ho vaig veure clar -sovint als centres comercials tinc revelacions metafísiques- me’n vaig adonar del sentit profund de tot allò que se’m oferia. Allò era pura quincalla, merdetes barates per a calmar la nostra ànsia existencial i consumista.

Però més enllà d’això, -ja us dic que vaig tenir una revelació- aquella quincalla barata feia una funció, una funció molt important, històrica!. Ens recordava qui i què som i quin paper tenim a la nostra societat. Som uns estúpids aborígens enlluernats per una infinitat d’objectes inútils a comprar amb la intenció de calmar la nostra angoixa existencial que ens provoca la vida d’esclaus que patim. Tal i com aquells pobres indis que canviaven or per vidre o mirallets, nosaltres canviem les nostres valuoses hores de treball per quincalla, quincalla que deixarà la nostra ànima buida i decebuda.

Oh!!, mira que macos aquests braçalets!, necessito aquesta camisa, com em queda aquesta faldilla?, l’Intel Atom no tira gaire, no acabo de trobar el que busco, quina peli veurem?… Als temples del consumisme les pregàries es succeeixen una darrera l’altra, i la recerca d’alguna cosa més intensa dins dels miratges que ens ofereixen és eterna.