..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘capitalisme

El capitalisme vist per en Michael Moore.

with 6 comments

Capitalisme.

Capitalisme.

Fins ara me’n havia estat, no em feia massa gràcia veure una pel·lícula o documental de’n Michael Moore, em sembla un cineasta-activista prefabricat per una part del propi stablishment.

Però com que penso que no és bo prejutjar i tancar portes massa d’hora, li vaig donar una oportunitat, i  he vist “Capitalism, a love story”.

Evidentment ens trobem davant un director compromès, ho sigui totalment parcial.

Michael Moore ens ofereix un documental amb l’altra cara del capitalisme actual, la gent a la que se li embarga la casa, els que no poden pagar l’assistència mèdica, empreses poc o gens escrupoloses… De fet,es tracta d’un contrapunt molt interessant, exactament allò que costa tant que ens expliquin tant  la televisió i els polítics, la vessant fosca del “nostre” sistema econòmic.

Trobo molt encertats els quatre primers minuts de la pel·lícula, on es compara el declivi de l’imperi romà amb el dels Estats Units. Força interessant és també l’anàlisi de la caiguda industrial dels EEUU, començant pel seu propi poble, Flint (Michigan), em recorda molt a pobles i comarques catalanes. Va per vosaltres comarca de l’Anoia!.

Ja ho sabeu, si voleu veure més de dues hores de pel·lícula-documental sobre les ombres de l’Amèrica contemporània, el com i el perquè de tot això, aquesta serà la vostra pel·lícula.

Com a resum del documental, deixo una frase que trobo que resumeix molt be l’esperit de la pel·lícula:
“El sistema te incorporat allò que anomenem propaganda. La propaganda m’enlluerna… és l’habilitat de convèncer a la gent que és victimitzada per aquest mateix sistema a recolzar aquest sistema i veure’l com a quelcom bo.”


Written by MadeByMiki

26 Abril 2010 at 9:59 pm

Obsolescència impune.

with 15 comments

Obsolescència a la vista.

Obsolescència a la vista.

Fa poc temps, va caure a les meves mans un ordinador portàtil molt antic, es tractava d’una primitiva versió del “Toshiba Satellite” (del 1990). Aquest ordinador equipava un disc dur de 20 MB, una memòria RAM de 512KB i com a sistema operatiu portava un WINDOWS 3.0, per tant es tracta d’una relíquia de fa cinc o sis generacions informàticament parlant. La meva sorpresa va ser que al posar-lo en marxa, era un ordinador extremadament àgil, uns 15 o 20 segons per carregar el sistema operatiu, la versió de WORD que portava (que fa tot el que necessites i més), s’executava a una velocitat brutal, no entenia res, com aquell “trasto” vell podia seguir funcionant i fer-ho de manera tant eficient?.

Doncs es tracta d’un clar exemple de error en el que es coneix com a “obsolescència planificada”. Als anys 30 aproximadament del segle passat, l’economia havia derivat cap a la producció en massa de productes, i això suposava i exigia uns canvis indispensables en els productes i la mentalitat de la gent. Era indispensable que els ciutadans passessin a la categoria de consumidors, per tant calia crear noves “necessitats” perquè aquests consumissin mes productes i sobretot fer que aquests productes no duressin massa. Lo important era i segueix sent produir molt i que el mercat absorbeixi aquest excés de producció.

Segons aquesta lògica perversa, per fer funcionar el nostre sistema econòmic, cal fer que un producte o servei es torni obsolet o s’espatlli al cap d’un període prèviament calculat pel fabricant. No n’hi ha prou amb que els productes caduquin per si mateixos, cal com sigui fer que la seva vida útil es redueixi al màxim “tolerable”. Tot això ja haurà calculat meticulosament i al final fer que el consumidor compri de manera accelerada més i més productes.

Mentre, els nostres partits “ecologistes i d’esquerres” (poseu aquí a ICV) ens prenen el pèl a diari amb les seves “lluites” ecològiques superficials, que si els 80Km per hora, que si les bosses de plàstic de les botigues, i altres posats més estètics que altra cosa. Però mai se’n recorden d’anar a un dels nuclis del problema, l’obsolescència. La sagrada llei que dona a les empreses diners d’immediat a costa de generar muntanyes i muntanyes d’escombraries. La manera més estúpida de malbaratar matèries primes i convertir aquest món en un gran abocador, l’obsolescència planificada, tot un crim del capitalisme consumista.

Així doncs, quan unes torres elèctriques caiguin a la primera inclemència meteorològica, el vostre ordinador quedi ràpidament obsolet, la rentadora peti, el cotxe s’espatlli i inventin una tele 3D per fer-vos llençar la plana que fa un any que teniu, no, no teniu mala sort, senzillament hi molts enginyers que han fet molt be la seva feina.

Written by MadeByMiki

13 Abril 2010 at 8:27 am

Enric Duran i Giralt 17-9-2008

with 2 comments

Alguna cosa es va trencar ahir, o si mes no caldria que s’hagués trencat. Es tracta de la visió única de les coses, del no pensar, de la manca de llibertat, etc. Potser seria hora de plantejar-nos algunes preguntes, com per exemple:

  • Tenen raó els polítics quan diuen que els bancs a Espanya son seriosos i que els crèdits que han concedit no son “subprimes”?
  • Amb el sistema educatiu actual hi haurà en el futur gent que conegui l’economia capitalista tant be com en Enric Duran?
  • Hem llegit la revista “crisi”?
  • Estem en crisi sistèmica?
  • Hi ha alguna alternativa al capitalisme salvatge?
  • El consumisme i individualisme ens porten cap a un mon millor?

En Enric Duran es un “hacker”, ha estudiat perfectament el funcionament del sistema, li ha buscat els punts dèbils i ens ha demostrat que aquest sistema es totalment insegur. L’únic punt fort que te es la nostra ignorància i manca de pensament crític.

Jo he llegit la revista “crisi” i la veritat es que tot i que no estic d’acord en moltes coses, com a mínim hi ha un punt de vista molt interessant, i a mes els que l’han escrit demostren saber molt mes d’economia que en Mario Solbes (o potser Mario Solbes ens esta despistant…).

Tot el meu respecte pels que han llegit Noam Chomsky, George Orwell, Aldous Huxley, etc. Endavant amb el pensament crític, i amb el corporativisme. No hi ha cap dubte que molts haurien preferit un atracament amb escopetes retallades que no pas una mostra com aquesta de que el sistema te unes bases molt dèbils.

Hi han moltes coses a la revista que gent com en Santiago Niño Becerra porten anys dient, i que poc a poc son de domini public. Cal que tothom pensi el que vulgui, però com a mínim cal que pensi. Per tant us aconsello que us baixeu la revista en pdf, al final del post hi ha el link.

Enric Duran, activista antisistema que ha estafat 492.000 euros a 39 bancs, ha declarat, en una entrevista via Skype a El món a RAC1 que:

– “Sóc fora del país.”

– “Quan vaig començar no em pensava que sortís tan bé, i al final ha sortit millor del que podia haver-me imaginat”. La idea se li acut “a partir de la impotència que vols fer coses i no tens el finançament per fer-ho”.

– “Ja que ho fas i amb la intenció que seràs deutor tota la vida, es tractava de poder treure’n tant com pogués.”

– Ho ha fet dient mentides, “sí, pero al meu nom, la meva identitat era certa; vaig crear tres empreses, la tercera no la vaig arribar a fer servir. […] Els crèdits els anava pagant sempre, fins que al març de l’any passat els vaig deixar de pagar tots a l’hora. […] Mai ningú no va sospitar.”

– Buscava una acció amb diversos objectius: “El finançament de projectes alternatius, la denúncia del sistema financer i crear aquest debat social sobre el paper de la banca”. Els diners, 360.000 euros, “després de les despeses pròpies per tirar l’acció endavant, els he destinat a projectes socials.”

– “A partir d’ara, a veure què passa, quin debat es crea, quina mobilització, i depenent d’això decidiré si torno o si no torno.”

– Anar a la presó “no se me’n fot, però assumia el risc d’aquesta conseqüència”.

– “Continuaré fent el que he fet els últims anys, allà on pugui. Em dedico al canvi social.”

Enllaços indispensables:

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/PDF/revista_crisi.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Duran_Giralt

http://polaris.moviments.net:8000/

Written by MadeByMiki

18 Setembre 2008 at 7:59 am