..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘CIA

Fahrenheit 451, hi ha coses que mai canvien.

with 17 comments

 

Anthony Shaffer.

Anthony Shaffer.

 

Hi ha escriptors que tenen molta sort, Anthony Shaffer, tinent coronel dels EEUU és un d’ells. Aquest militar va participar en operacions secretes a l’Afganistan, va ser durant la primera part de la invasió que avui encara dura, sota el mandat de George W. Bush.

Tal i com deia abans, aquest militar i escriptor ha estat de sort, ja que tan sols sortir a la venda el seu llibre, la primera edició s’ha esgotat de cop. La gràcia de l’assumpte és que “el client” ha estat el Pentàgon i no volia els llibres precisament per llegir-los.

El llibre “Operation Dark heart”, ha seguit una tradició molt antiga a totes les dictadures del món i ha esta incinerat. El Pentàgon s’ha posat en contacte amb l’escriptor i li ha assegurat, que no pateixi, que pot tornar a publicar una nova edició del llibre sense problemes… sempre que alguns fragments siguin eliminats.

El Pentàgon ja va ser informat prèviament de la publicació d’aquest llibre, i ho va aprovar sempre que l’escriptor censurés el que allà explica. Al no fer-ho, els agents de la CIA “es van veure obligats” a actuar per defendre ocults interessos que valen més que la veritat i la llibertat d’expressió.

El que aquest alt oficial explica al llibre afecta massa a la versió oficial sobre el 11-S, i sembla que hi ha un gran interès a evitar tota informació que no surti de les fonts autoritzades. Anthony Shaffer, va formar part de la unitat d’espionatge que va identificar i controlar a en Mohammed Atta i a tres terroristes més abans de l’atemptat del 11-S. De fet ell afirma que controlaven dues de les tres cèdules que van participar dels atemptats del 11-S. Aquesta unitat d’intel·ligència, va informar puntualment als seus caps sobre els terroristes, i en Anthony al seu llibre, explica com d’estrany va ser el comportament dels seus caps a mesura que anaven sabent més i més dels terroristes.

Una altra part del llibre que no tenia que veure la llum, era l’entrevista amb el director executiu del Comitè dels atemptats del 11-S, en Philip Zelikow. A aquesta entrevista en Philip confirma que un any abans de l’atemptat les autoritats ja tenien coneixement d’una més que possible amenaça a les torres bessones.

Curiosament l’informe final de la Comissió del 11-S. publicat el 22 de juliol del 2004, va concloure que “les agencies de intel·ligència dels EEUU ignoraven l’existència del senyor Mohammed Atta fins el dia dels atacs”.

El Pentàgon aplica el codi penal militar al llibre, i ha pressionat molt a en Shaffer, avui convertit en un incòmode oficial de reserva. Tot i així, no tots els llibres ha estat destruïts, en Shaffer va fer arribar una còpia a Wikileaks, i treballa en una nova edició del llibre més complerta, amb moltes més dades.

Avui algun dels llibres que no han pogut ser incinerats es troben a e-bay a un preu de sortida de 2000$.

http://www.executivegov.com/2010/09/dia-moves-to-block-controversial-afghan-war-book/

http://en.wikipedia.org/wiki/Anthony_Shaffer_%28intelligence_officer%29

Written by MadeByMiki

13 Octubre 2010 at 10:47 pm

Tot sigui per la pau mundial.

with 8 comments

Avui Obama diu que la “seva missió” a l’Iraq ha finalitzat i a fet tornar les seves tropes cap a casa, o almenys això diu. La veritat és que els Estats Units confessen que deixen 50.000 soldats, una ambaixada que és més gran que l’estat del Vaticà i un munt de bases militars que ben segur que son allà per quedar-se.
Potser en moments com aquests cal fer memòria per saber com s’ha arribat fina aquí, i per fer-ho tiraré molt enrere, directament cap a l’inici de la política militarista dels Estats Units d’Amèrica, el presumpte paradigma de la llibertat i la justícia.
Al 1946 Harry S. Truman amb els genocidis nuclears d’Hiroshima i Nagasaki havia “guanyat” la Segona Guerra Mundial i posat el seu país al capdavant del món, era la potència militar més avançada i temible del planeta. En aquell moment, una vegada arribada la pau, calia fer una reconversió econòmica i de totes les institucions de guerra de l’estat, però Truman decideix fer una política que encara avui és vigent: En lloc de dissoldre gran part de l’industria militar i els serveis d’espionatge, manté l’estat en una “economia de guerra” perpetua.
En aquell moment es crea la CIA, l’agència d’espionatge més gran del món. El que varen fer és senzillament re-col·locar i unir els seus serveis d’espionatge de la marina, l’exercit de terra i la secretaria d’estat per formar la nova agència d’espionatge. Tenint en compte que no estaven amb guerra formal amb ningú, la CIA faria la funció de recopilar informació sensible a tot el món i se la va dotar de capacitat per a actuar a l’estranger. Naturalment així es violava la sobirania de la resta d’estats, però ells mateixos ja es dedicarien a donar cobertura a aquestes accions, sempre es pot dir que es fan per un be global o per lluitar contra el comunisme o el terrorisme.

D’aquí ve la famosa “National Security Act” validada pel Congrés l’any 1947. Aquell any es va perpetuar en èpoques de pau un dispositiu militar i d’espionatge amb uns pressupostos i atribucions semblants als que tindria en cas de guerra.
Els Estats Units, amb aquesta política bel·licista varen donar inici a la “guerra freda”, naturalment el seu adversari militar l’Unió Soviètica va seguir l’estela dels Estats Units i es va iniciar la llarga i estèril carrera armamentística.

No, si no és una despesa, és una inversió...

No, si no és una despesa, és una inversió...

Documents ultra secrets com el “National Security Council Directive on Office of Special Projects” aprovat el 18 de juny de 1948 i desclassificat 50 anys més tard, parla de les “operacions especials”, de qui les podia ordenar i de com es farien servir enllaços per protegir i ocultar les responsabilitats del Govern. En aquell document es detalla com “les accions conduides o recolzades pel Govern contra països o grups hostils devien ser planificats i executats de manera que el Govern pogués negar de forma clara la seva implicació o responsabilitat”. Més endavant al mateix document es detallen les formes d’actuació, que son les següents: “guerra econòmica, acció preventiva directa, sabotatge, infiltració i destrucció d’objectius, subversió d’estats hostils, creació i assistència a grups de resistència, guerrilles, contra-espionatge…”.
També a altres documents secrets es parla sobre altres grups funcionals, a aquests se’ls hi encarrega unes altres tasques:

-Guerra psicològica mitjançant premsa, ràdio, Tv, rumors, etc.
-Guerra econòmica, manipulant els mercats, especulant sobre les monedes, impedint l’accés a determinats productes, falsificant divises…

Resumint, els Estats Units diuen que es retiren de l’Iraq, parlen sobre pau i democràcia,  però la seva despesa militar representa més d’un 40% del total mundial. Per ponderar adequadament aquesta xifra cal tenir en compte que els Estats Units te 305 milions d’habitants i el món 6.700 milions, potser així ens en adonarem de que estan dient quan parlen de pau.

Written by MadeByMiki

1 Setembre 2010 at 10:16 pm

Propaganda i manipulació a “The National Geographic”.

with 12 comments

Literalment copiat del web de "National Geographic": "U.S. Army rangers sent to rescue wounded Navy SEALs pinned down on a mountain ridge in Afghanistan face a well-armed and merciless Al Qaeda force."

Literalment copiat del web de "National Geographic": "U.S. Army rangers sent to rescue wounded Navy SEALs pinned down on a mountain ridge in Afghanistan face a well-armed and merciless Al Qaeda force."

Els documentals de “The National Geographic” son per a molts, considerats com a correctes i divulgadors de cultura i coneixement per a tota la societat. Fins ara jo també en tenia un bon concepte, i creia en la seriositat dels seus continguts.

Dic fins ara, perquè he pogut veure un parell de documentals de “The National Geographic” que m’han fet canviar d’opinió, es tracta de la seva col·lecció: “Situación Crítica”, uns documentals que tracten entre d’altres coses, sobre les gestes militars occidentals a l’Afganistan. No tots els documentals parlen de talibans, també n’hi ha sobre tot tipus de persones que s’han trobat en situacions límit.

Els bons.

Els bons.

En el cas de “Alzamiento Talibán” i “La emboscada de Al Qaeda”, un parell de documentals amb un punt de vista tant parcial i superficial que és vergonyós el tracte que tenen tots els afgans a aquests documentals. De tant lloar i vendre les forces dels EEUU, fan que et vinguin unes ganes d’agafar un kalashnikov i fer-te talibà molt intenses.

Els Talibans i fins i tot els afgans de l’Aliança del Nord, sembla que no tenen família, son unes bèsties assassines per naturalesa. En cap moment son tractats amb respecte ni la més mínima humanitat. Els soldats, forces especials, agents de la CIA i demés fauna tenen un tracte totalment diferent, ells son a una “guerra contra el terror” (paraules textuals) i tenen fills, una família que els espera, i son uns éssers humans amb bons sentiments, uns herois en potència.

Els dolents.

Els dolents.

D’una manera subtil es tracta d’una versió moderna de Rambo, on queda clar que el preu d’una vida dels EEUU val per centenars o milers de vides afganes.

Respecte a les tàctiques militars dels “bons” son les de sempre, localitzar l’enemic i assassinar-lo a distància preferiblement des de l’aire, tot mitjançant “bombes intel·ligents” que fallen quasi sempre i maten a qui no tenien que matar. La superioritat militar i tecnològica és insultant, i tot i així l’estupidesa infinita dels soldats i els seus caps provoquen moltes víctimes per incompetència o bé per “foc amic”.

Lo millor de tot és que enlloc es parla del transfons d’aquesta guerra, ni de la societat afgana, res de res, no hi ha cap tipus d’explicació que vagi més enllà de les torres bessones, simplement increïble.

Per cert, les fotos que he fet servir son les que hi ha al web de “The National Geographic” per il·lustrar el “documental” .

Written by MadeByMiki

26 Març 2010 at 9:18 am